L’estocada dels mals resultats de les proves PISA ha portat la conselleria d’Educació, dirigida per Anna Simó, a fer mans i mànigues per intentar revertir la situació actual i impulsar millores urgents a curt i mitjà termini. Amb aquest objectiu, el Departament ha creat un grup de 18 experts –aprovat en els acords de Govern d’aquest dimarts 9 de gener–, que, des del seu punt de vista, representa tots els sectors de l’Educació –direccions, professors, famílies i pedagogs– encarregats de trobar les maneres de millorar el sistema educatiu català. De fet, segons va explicar dimecres el coordinador tècnic de la comissió d’experts, Jesús Vinyes, abans de la primera reunió, l’objectiu és estudiar “els punts que no funcionen” per trobar maneres de “millorar-los” i fer un ordre de “prioritats”. Aquesta iniciativa, però, no ha tingut una bona rebuda entre els sindicats de docents, ja que consideren que la creació d’aquest grup d’experts és un moviment per “esquivar les responsabilitats” de la conselleria i que, a més, no reflecteix la totalitat del sector educatiu: “El que més en sorprèn és que no hi som“, assenyala el portaveu de la UGT especialitzat en Formació Professional, Jesús Martín.
Per al sindicat, es tracta d’un gir per intentar reflectir la voluntat de canvi i acció de la conselleria però mal executat, ja que ha deixat fora les organitzacions de representació dels treballadors. Una idea molt similar a la que expressa el portaveu de La Intersindical, Marc Martorell, en conversa amb El Món: “Totes les persones que conformen la comissió són docents a títol personal, però no n’hi ha cap que representi la totalitat del col·lectiu, com sí que ho fem els sindicats”, argumenta, tot i que deixa clar que no té cap inconvenient amb les persones escollides per la conselleria, sinó amb com s’ha fet la tria des del Departament. Qui sí que endureix el to al respecte és la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, que considera que l’elecció dels experts s’ha fet amb persones d’idees molt afines a les de la conselleria.
Maniobrar sense canviar el rumb
Segons asseguren tots els sindicats consultats per aquest diari, la creació d’aquesta comissió s’ha fet de manera que no permetrà maniobrar per canviar el rumb del sistema educatiu català i revertir la crisi de l’Educació. Una crisi que consideren que ha esclatat amb els resultats de les PISA però que té un rerefons molt més profund: “Si els que ens han portat fins aquí ens n’han de treure, anem malament”, etziba Martorell, que lamenta que es vulguin prendre decisions sobre els docents sense comptar amb la veu dels seus representants. En aquest sentit, la portaveu d’USTEC considera que l’única funció que té el grup d’experts és “evidenciar que es vol fer alguna cosa”, però sense fer “autocrítica”: “Han de ser ells [la conselleria] qui faci un pas endavant. Cal autocrítica“, sentencia.
En aquesta mateixa línia, la portaveu de Comissions Obreres (CCOO), Teresa Esperabé, qualifica la comissió d’experts per revertir la situació de “proposta precipitada” perquè creu que no està prou treballada per obtenir un impacte real en l’emergència educativa. De fet, considera que la manera més indicada per afrontar la situació actual és “obrir un procés de debat i escolta amb tota la comunitat educativa”: “Cal preguntar als docents, com es va fer en el debat sobre si prohibir els mòbils a les aules”, apunta la portaveu.
Falta de professionals de l’FP a la comissió d’experts
Jesús Martín també lamenta la falta de professionals del sector de la Formació Professional (FP) dins el grup designat per impulsar millores en l’educació. De fet, l’única persona d’aquest àmbit és Francesc Roca, però es va jubilar al setembre. Roca havia sigut professor de formació professional, cap de departament, cap d’estudis, sotsdirector i director a l’Institut Comte de Rius de Tarragona, i va rebre el premi del Consell Català de la Formació Professional l’any 2015 per la seva trajectòria individual desenvolupada en el camp de l’FP. Per a Martín, tot i que reitera la plena confiança en l’expertesa i el coneixement de Roca, que només una de les 18 places del grup d’experts sigui per a un professional del sector de la Formació Professional no és suficient: “Creiem que no és adequat que no hi hagi cap membre d’un centre d’FP com Escola del Treball de BCN, el més gran de l’estat”, argumenta el portaveu d’UGT, que considera que falta “experiència” en les cares que conformen el grup d’impulsors de mesures educatives: “Tot i que tots són docents, creiem que falta experiència”, rebla.
En canvi, contraposant la valoració de Martín, el coordinador tècnic del grup d’experts i actualment el president del Consell d’Educació de Catalunya, Jesús Vinyes, va assegurar en la compareixença davant la premsa de dimecres des de la seu del Departament d’Educació que “la gent que conforma la comissió d’experts ha tingut i té experiència directa com a docents i comparteix punts de vista molt plurals”. Una visió que xoca amb l’opinió dels sindicats.
Abordar la problemàtica de fons
Vinyes assegura que la intenció del grup d’experts, i el motiu de la conselleria per encarregar-los aquesta tasca, és “concretar propostes específiques que puguin tenir un impacte en l’Educació” i establir un criteri de “prioritats” a l’hora de dur-les a terme. Per la qual cosa, tot i el punt de partida siguin els mals resultats a les PISA, Vinyes avisa que s’abordaran altres problemàtiques estructurals del sistema. És aquí on, segons els sindicats, rau el principal problema: “Tenim un clar problema de finançament, i cada vegada va a pitjor”, argumenta la portaveu d’USTEC, que considera que la partida pressupostària que dedica la Generalitat a l’educació no és suficient i que, per tant, el que ha aparegut amb els mals resultats és només la punta de l’iceberg. “La pandèmia de la Covid ja va posar les aules al centre del debat, i des de llavors, els canvis constants en lleis i responsables de la cartera l’únic que provoquen és desestabilitzar”, defensa Iolanda Segura.
La portaveu d’USTEC no és l’única que situa “l’infrafinançament” com a raó principal de la crisi educativa. La resta de sindicats consultats per aquest diari argumenten que sense ampliar la partida pressupostària no es pot revertir la situació: “Si no invertim més diners en Educació no es pot canviar res”, rebla Martorell, amb un discurs molt similar al d’Esperabé que defensa que “sense diners segur que no es pot arreglar el problema”. La consellera Simó, però, ha anunciat aquesta mateixa setmana que preveu augmentar al voltant d’un 9% el pressupost del 2024 destinat a Educació, de tal manera que la xifra global destinada al Departament superaria els 7.000 milions d’euros, en comparació als 6487 milions que s’hi havien destinat el 2023.
Així doncs, els sindicats consideren que el més indicat per fer front a la crisi educativa agreujada pels mals resultats de les PISA és abordar d’arrel les competències bàsiques i obtenir un major finançament, perquè sense diners “faltaran mitjans per dur a terme qualsevol mesura”: “Cal agafar el toro per les banyes i no tirar pilotes fora“, conclou amb fermesa Segura.
