El Govern vol adaptar l’oferta de Formacions Professionals al mercat laboral i intentar frenar l’augment de vacants, que s’ha disparat un 60% des del curs 2019/20, l’any de la pandèmia. És per això que, entenent el context actual, l’executiu català ha decidit reorganitzar el mapa d’ofertes d’FP i posar en marxa una estratègia de tres potes: crear places en formacions que tenen èxit, fomentar cursos que tenen moltes vacants i no incrementar-ne d’altres. En concret, el Govern augmentarà les places dels cursos d’informàtica, de química, de sanitat i atenció a les persones i de transport i manteniment de vehicles i fomentarà que els estudiants s’apuntin per aprendre oficis relacionats amb la construcció, la indústria del metall i l’energia verda i el medi ambient, com per exemple electricistes o soldadors, que, tot i tenir sortida professional, tenen moltes vacants.
A banda d’incrementar places d’algunes Formacions Professionals i incentivar als alumnes a apuntar-se en aquelles on actualment hi ha moltes vacants, la tercera branca de l’estratègia de la Generalitat és “estabilitzar l’oferta” d’un seguit d’FP, és a dir, intentar reduir el nombre d’ofertes d’alguns àmbits per equilibrar el mercat. En concret, l’executiu català considera que no és una prioritat que creixin els cursos en formacions d’imatge i so, arts gràfiques, tèxtil i confecció de pell, arts i artesanies, sector agrari, imatge personal i activitats físiques, és a dir, tots els cursos relacionats amb l’esport, i administració d’empreses.
Reordenar el sistema
La nova estratègia neix de les conclusions de l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 que busca planificar aquesta branca de l’educació de manera més eficient i servirà de base per als nous centres integrats especialitzats, i reorganitzar-ne el funcionament per adaptar-se al món laboral. Així doncs, determina que cal fomentar les famílies professionals que tenen un gran nombre de places buides als cursos de formació, però que sí que tenen sortida laboral com podrien ser la construcció, la indústria del metall i la mobilitat o l’energia verda i sostenibilitat.
