El consell de molts professors als alumnes amb dificultats d’aprenentatge en acabar l’ESO és que no facin batxillerat sinó formació professional (FP). Això, a banda d’estar basat en prejudicis sobre l’FP –com ara que són estudis més fàcils–, comporta un problema per al sistema, ja que no hi ha suficients recursos per atendre bé aquest alumnat que s’acumula en una mateixa branca de l’ensenyament. Els professors dels cicles mitjà i superior es troben amb una classe plena d’estudiants amb dificultats d’aprenentatge i sense mitjans per ajudar-los individualment a superar els estudis. Els directors i sindicats denuncien la falta d’orientadors que ajudin aquest alumnat, que sovint acaba abandonant prematurament els estudis.
El coordinador d’FP de la UGT, Jesús Martín, considera que el sistema educatiu actual “no treu el màxim potencial de cada alumne” perquè, en general, els estudiants estan mal orientats. “L’orientació pèssima provoca que l’abandonament escolar sigui elevadíssim”, lamenta. Creu que s’està enviant els que es considera com “pitjors alumnes” a l’FP, sense tenir en compte les seves habilitats. “Encara hi ha famílies que pensen que l’FP és per als alumnes amb dificultats, quan en realitat és l’estudi amb més inserció laboral”, raona.
Vuit hores de psicòleg al mes per a 800 alumnes
El director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Albert Vilà, coincideix en el diagnòstic del problema i lamenta que tot el suport de psicopedagogs que es té durant l’ESO a l’FP “no existeix”. “Els nostres docents, persones amb gran formació en els seus camps, es troben sense recursos. L’ITB no té cap orientador ni psicopedagog, tot i que tenim 800 alumnes”, denuncia Vilà. Davant aquesta situació, el director va recórrer al Consorci d’Educació de Barcelona, que ha contractat una empresa per atendre els centres d’FP. “Tenim 8 hores de psicòleg al mes per a tots els alumnes”, explica.
Aquesta quantitat d’hores “ridícula” no és suficient per atendre l’alumnat i no és un cas únic de l’ITB. “El problema és general, així estem en 400 centres d’FP i l’única solució és donar més recursos i més orientadors als centres”, insisteix. La situació és idèntica a l’INS Llobregat, on no tenen cap figura d’orientació. “Ha estat sempre així, des de l’ESO ens deriven els alumnes i l’orientació és nul·la. Els bons van a batxillerat i la resta es deriven cap a cicles”, explica la directora d’aquest centre, Sílvia Muñoz.
Muñoz denuncia que no tenen cap informació dels alumnes que arriben ni cap mena de contacte amb el centre d’origen. “Els alumnes no són de la nostra població i, per tant, encara és més difícil. Tinc contacte amb les direccions de l’Hospitalet de Llobregat i em poden ajudar extraoficialment, però quan són d’altres llocs és impossible”, explica la directora.
Un informe individual perquè els professors atenguin els alumnes
En aquest panorama, Jesús Martín proposa un informe per cada alumne que reculli les habilitats i competències perquè l’estudi postobligatori s’ajusti a les seves necessitats. “Hauríem de tenir un banc de dades on es recullin els problemes dels alumnes perquè els professors puguin atendre’ls”, insisteix. El coordinador de l’FP de la UGT assegura que “no hi ha un traspàs efectiu com a primària o secundària”. A banda d’aquest informe, segons la UGT, es requereixen 400 orientadors per garantir que n’hi hagi un per cada centre.
Tot i admetre que “ajudaria tenir un informe” de cada alumne, Albert Vilà creu que és complicat implementar una mesura així. “És difícil rebre aquesta informació de tots els estudiants i portar-la a terme podria generar greuges comparatius. Podria passar que rebéssim la informació d’alumnes de Barcelona i no de les Balears, per exemple”, explica.
La conselleria no es pronuncia sobre el problema
Per ara, a falta de recursos, l’ITB s’ajuda dels EAPs, els equips d’assessorament i orientació psicopedagògic. “Encara que no sigui de manera formal, ens acompanyen. En el moment que veiem que l’alumne té dificultats o es comporta de manera diferent, recorrem a ells i, tot i estar desbordats, col·laboren”, explica Vilà abans de concloure que, així i tot, “no s’hauria de deixar a la bona voluntat dels EAPs”.
La directora de l’INS Llobregat, per la seva banda, creu que l’única solució són més recursos per contractar orientadors. “Un cop es tinguin orientadors serà més fàcil accedir a un informe i atendre els alumnes. Actualment, si no t’ho explica l’estudiant, que no té per què fer-ho, o fas una avaluació inicial, no pots saber les dificultats d’aprenentatge que tenen”, conclou.
El Departament d’Educació, consultat per aquest diari sobre aquest problema i les dificultats expressades pels diversos professionals consultats, no ha donat cap resposta.
1 
