El divendres de la setmana passada, la conselleria d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó, va prendre una decisió sense precedents: prohibir els dispositius mòbils a les aules i la resta d’espais del centre educatiu, incloent-hi els usos pedagògics que es feien fins al moment. Una decisió que, un cop més, ha fet revifar entre la comunitat educativa quin paper han de tenir els telèfons mòbils i els aparells tecnològics en el procés d’ensenyament. La plataforma de famílies i docents Aixeca el Cap, que va néixer fa dos anys i des de llavors ha abanderat la lluita contra les pantalles als centres educatius, ha rebut els plans de Niubó amb un sí crític: “Creiem que la desescalada de la digitalització hauria d’anar més enllà”, apunta la mare, docent i membre de la plataforma Verònica Miró en conversa amb El Món.
Entre les noves directrius de la conselleria, els telèfons mòbils quedaran prohibits de totes les aules i espais d’esbarjo dels centres educatius. A banda, a infantil hi haurà una restricció progressiva de les pissarres digitals interactives i s’eliminaran progressivament les tauletes digitals, dues mesures que s’aplicaran al llarg del que queda de legislatura. Des de la plataforma veuen amb bons ulls, generalment, aquestes noves restriccions, tot i que consideren que la conselleria hauria d’accelerar els terminis per prohibir totalment les pantalles a les etapes d’ensenyament establertes: “No estem d’acord en el fet que no retirin les pantalles d’aula d’infantil immediatament sinó que donin un termini de tres anys. Si es tracta d’una qüestió de protecció de menors, s’haurien de retirar immediatament”, argumenta Miró. De fet, des de la plataforma Aixeca el cap consideren que aquest termini fixat per la conselleria es deu a “condicionants econòmics”, ja que, segons asseguren, les pissarres digitals s’han adquirit gràcies a fons europeus Next Generation: “Els productes comprats amb subvencions Next Generation, com les pantalles digitals o les tauletes, s’han de fer servir mínim durant 3 o 5 anys i en cas que no es faci així, els governs podrien rebre multes d’Europa”, apunten.
Dubtes sobre la confecció del grup d’experts
Des de la plataforma Aixeca el cap també expressen els seus dubtes sobre la confecció del grup d’experts que ha assessorat a la conselleria abans de prendre la decisió de prohibir els mòbils, entre d’altres. En detall, el passat novembre, la titular de la cartera d’ensenyament va constituir una comissió amb experts de diferents àmbits per recollir les diferents opinions i elaborar un document d’anàlisi dels usos de mòbils i pantalles al sistema educatiu. Aquests experts estaven dividits en dues fases. El primer d’ells estava format per professionals de diferents àmbits, com ara sanitat o seguretat, els quals, des de la plataforma, consideren que eren “coneixedors dels riscos de l’ús dels dispositius i entorns digitals”: “La seva missió era fer la diagnosi d’aquests riscos i problemàtiques”, explica Miró. El problema, però, arriba amb el segon grup d’experts, el qual estava format per experts de l’àmbit educatiu: “En el segon document dels experts, els arguments contra la digitalització quedaven relegats. Pensem que hi havia molt biaix”, denuncia la membre d’Aixeca el cap.
De fet, en aquesta línia, des de la plataforma denuncien que en les recomanacions del grup d’experts de l’àmbit educatiu no quedaven reflectides les recomanacions pediàtriques: “Les recomanacions pediàtriques obligarien a no fer servir cap mena de pantalla, inclús d’aula, abans dels 12 anys”, argumenten. És per aquest motiu que des de la plataforma adverteixen que presentaran una queixa al síndic de greuges: “Pensem que tal com es va presentar aquesta segona comissió per part del Departament, aquest volia aparentar que la comunitat educativa té una posició unànime respecte de les pantalles, quan això no és així. Hi ha molts directors i directores, i moltes professores i professors a favor d’una forta desescalada de la digitalització, però aquests no han tingut veu en aquesta segona comissió”, denuncien.
