“No sé què estudiar”. “Tinc molts dubtes”. “I si no arribo a la nota de tall per entrar a la universitat?”. Aquestes són algunes de les frases més freqüents que s’han sentit aquests dies a la Fira de Barcelona, on se celebrava el Saló de l’Ensenyament des de dimecres fins aquest diumenge. Com cada any, milers d’estudiants d’ESO i batxillerat omplen els pavellons 1 i 2 del recinte per passejar-se entre els estands de les universitats, centres de formació professional i escoles d’idiomes, entre d’altres, per trobar una resposta a les seves preguntes, que cada vegada van a més. De fet, segons estudis de la mateixa organització, 7 de cada 10 joves que acudeixen al saló no saben què volen estudiar quan acabin la secundària. “No tinc res clar, no sé què vull estudiar l’any que ve i menys a què em vull dedicar de gran. Em costa imaginar-me a la universitat”, explica la Martina Sánchez, de 17 anys, en conversa amb El Món. Segons relata, la indecisió sobre el seu futur li genera “molta ansietat” perquè veu com s’acaba la seva etapa d’educació secundària i les proves de la selectivitat estan cada vegada més a prop: “Què passa si em quedo a les portes perquè no tinc prou nota?”, es pregunta.
Les preocupacions de la Martina no són úniques. Marcel Amat, de 16 anys, també ha visitat el saló buscant respostes: “He vingut aquí per intentar aclarir-me, perquè sé que m’interessen coses com l’estilisme o el disseny de moda, però no sé si prou per dedicar-m’hi. De moment segueixo indecís“, explica mentre mira com al seu amic, Jan Díaz, li tallen els cabells en un estand de perruqueria. Per tal d’orientar els estudiants, tant des del Departament d’Educació, dirigit per Anna Simó, com des de la mateixa fira han posat en marxa -per segon any consecutiu- un servei d’atenció individualitzada. Cristina Caldas, orientadora de la fira, explica que s’asseuen amb cadascuna de les persones que els demana ajuda per triar lloc on continuar la seva formació i estan, aproximadament, mitja hora abordant cada cas particular.
Enguany, però, l’orientadora ha comprovat que a molts dels alumnes els falta motivació per prendre la decisió sobre el seu futur: “Quan els preguntes què volen estudiar, molts et responen que no ho saben. Moltes vegades, però, és perquè els fa por prendre la decisió”, argumenta Caldas. Aquest, per exemple, és el cas de Samuel Gómez, de 16 anys, que assegura que no es veu preparat per prendre la decisió sobre el seu futur com a estudiant. De fet, prefereix delegar-la en els seus pares. “Encara tinc temps per decidir, però no estic gens segur de res. Segurament els demanaré als meus pares que escullin per mi i, si després no m’agrada, ja canviaré”, explica amb una rialleta entre nerviosa i burlesca. Diversos professors d’universitat consultats que han vingut aquests dies al saló per presentar l’oferta educativa del seu centre asseguren que s’han trobat amb altres casos d’alumnes que no tenen la voluntat de decidir, però que també existeix l’altra cara de la moneda.
L’orientació com a pedra angular
Davant l’enorme quantitat d’alumnes indecisos, des del Saló de l’Ensenyament han convertit l’orientació de l’alumnat en la pedra angular de la fira. Tot i que és una tasca que els centres ja duen a terme durant tot l’any, des de l’organització consideren que cal posar més esforços en aquesta qüestió per “perfilar els detalls” que no els queden clars. De fet, la consellera Anna Simó va assegurar aquest dimecres durant el discurs d’obertura de l’edició d’enguany que “és la vegada que s’han posat més esforços en l’orientació”, amb 170 activitats, tallers, xerrades i visites guiades enfocades a donar resposta als dubtes dels joves. Ara bé, per quin motiu arriben amb tantes consultes i sense tenir cap cosa clara? Per als alumnes consultats per aquest diari, el fet d’arribar tan indecisos en l’etapa final de secundària és que s’ha diversificat “molt” l’oferta educativa, és a dir, que hi ha massa carreres i formacions professionals: “Tenim mil coses per triar i això ho dificulta molt. Suposo que abans era més fàcil”, assevera Helena Masip, de 17 anys.
Una argumentació molt similar a la que planteja la subdirectora general d’Orientació de la conselleria, Roser Cervera, que considera que la falta de rumb dels joves no rau en manca d’interès, sinó en la diversificació de l’oferta. “És un moment de la vida d’aquests joves que han de prendre una decisió molt important per a la seva vida i hem de donar-los totes les eines necessàries”, assevera Cervera. En aquesta mateixa línia, Cristina Caldas considera que és molt important treballar en “l’autoconeixement”, ja que és la manera de garantir que l’alumne compta amb tots els recursos necessaris per prendre la seva decisió final. “Jo, ara mateix, tinc molt clar que vull estudiar infermeria, però m’agrada seguir venint i preguntar per si en algun moment em neixen altres dubtes”, explica Helena Masip, que és el segon any consecutiu que visita el saló. Ara bé, la realitat del saló no és ben bé aquesta, ja que, segons asseguren els alumnes, molts joves hi venen “per obligació”, bé sigui dels pares o de l’institut.
La paradoxa del Saló de l’Ensenyament: més cua als bars que als estands
Tot i la bona voluntat dels centres, les universitats i l’enorme quantitat d’orientadors que es passen tot el dia intentant resoldre dubtes i guiar els estudiants durant la presa de decisions sobre el seu futur acadèmic, molts joves prefereixen passar el matí escoltant música a l’estand de ràdio Flaix FM o fent-se fotografies amb els militars de l’exèrcit espanyol -que, tot i les polèmiques constants, continua tenint presència a la fira cada any-. De fet, una de les imatges xocants de l’edició d’enguany és que hi ha molta més cua per comprar un cafè o unes creps als foodtrucks i bars del recinte que als estands acadèmics. “Entenc perfectament que vulguin anar a passar-s’ho bé amb la música o quedar-se xerrant a la terrassa, és normal, però han d’entendre que abans han de fer els deures. Els hem d’animar a preocupar-se pel seu futur”, reflexiona l’orientadora. Tant els membres de l’organització com els professors universitaris coincideixen que cal seguir orientant els joves i encoratjant-los a l’hora de prendre decisions sobre el seu futur perquè, sense motivació, els costarà tirar endavant.
