Encara falten nou mesos perquè els estudiants de segon de batxillerat i els alumnes que hagin finalitzat un cicle mitjà de formació professional es puguin s’enfrontin a les proves d’accés a la universitat (PAU), però la selectivitat ja torna a centrar el debat educatiu. Enguany, el Ministeri d’Educació, en mans de la ministra Pilar Alegría, posarà en marxa el nou model de les PAU per a totes les comunitats autònomes. La poca informació sobre els nous exàmens de la selectivitat, però, ha posat en peu de guerra als estudiants, que van sortir al carrer el passat divendres 11 d’octubre per reclamar que es faci públic el nou model de les proves. Una concentració organitzada pel Sindicat d’Estudiants que va omplir d’alumnes afectats pel canvi de funcionament de les proves les principals ciutats espanyoles.
Com a resposta, el ministeri i el Departament d’Universitats i Recerca, encapçalat per la consellera Núria Montserrat, s’han compromès a fer públics els models d’examen -un per cada assignatura- abans que acabi el mes d’octubre. De fet, dimarts la conselleria ja va presentar el format de la prova de llengua i cultures llatines, i al llarg de la setmana ha anat presentant altres exàmens, com el d’anglès o el d’alemany. El compromís de l’administració, però, no ha apagat el malestar dels estudiants afectats: “Hem sortit als carrers per cridar alt i clar que no jugaran amb el nostre futur. Volem els models de la selectivitat ja”, exclamen des de l’organització sindical en una publicació a les seves xarxes socials.
Més de dos anys d’estira-i-arronsa polític
El debat sobre la implementació de les noves proves de la selectivitat es remunta a l’any 2022, moment en què el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez va posar sobre la taula la idea d’unificar els criteris de les proves d’accés a la universitat per crear-ne unes de “centralitzades”. Concretament, el juny del 2022, Pilar Alegría, com a responsable del ministeri d’Educació, va llançar la bomba en què anunciava una selectivitat amb continguts “homogeneïtzats” en una atenció als mitjans de comunicació des de Jerez de la Frontera. Aquest anunci va provocar immediatament un nou conflicte entre la llavors titular de la cartera d’Universitats Gemma Geis -com a representant de la Generalitat- i el govern espanyol: “Des de Madrid no entenen ni poden prendre decisions sobre el sistema universitari de Catalunya. S’ha de fer tot des de la proximitat”, va asseverar la llavors consellera -que va abandonar el càrrec quan Junts va sortir de l’executiu de l’expresident Pere Aragonès- en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Aquest conflicte polític entre Catalunya i la Moncloa també es va reproduir en altres comunitats autònomes, que d’entrada es van oposar fermament a l'”homogeneïtzació” de les proves d’accés a la universitat, ja que això els suposava perdre competències a l’hora de decidir el funcionament dels exàmens. De fet, aquest va ser el principal motiu pel qual, d’entrada, la proposta d’una selectivitat centralitzada no es va veure amb bons ulls: “Tot el que sigui homogeneïtzar és centralitzar i, per tant, perdre autonomia. És evident que no hi podem estar d’acord”, detallava la portaveu del sindicat majoritari en educació USTEC, Iolanda Segura, en declaracions a El Món. No totes les veus, però, s’hi van mostrar contaries i les negociacions entre comunitats van continuar. L’objectiu del ministeri era implementar a totes les comunitats el nou model de les PAU de cara al 2024, i acabar-lo d’instaurar definitivament el curs 2026/27. En la darrera reunió de 2022 de la Comissió d’Ordenació Acadèmica, la majoria de comunitats van traslladar a Pilar Alegría que el termini per implementar totalment el nou model era “massa ajustat”, motiu pel qual el govern espanyol va optar per prorrogar-lo un any més. Les negociacions entre administracions, però, van continuar.
La inestabilitat política obliga a endarrerir les noves PAU
El passat 14 de març de 2023, la nova selectivitat va començar a fer les primeres passes, ja que sis centres educatius catalans van formar part de la prova pilot –promoguda pel ministeri, i supervisada per la conselleria d’Educació, llavors en mans de Josep González Cambray– de les noves PAU. Des de la conselleria defensaven que aquestes noves proves anaven “en la línia de la tradició de competencialitat que hi ha a Catalunya” en el batxillerat i en la mateixa selectivitat, per la qual cosa l’estructura de l’examen era molt similar al que ja s’implementava. És a dir, que el canvi no tindria gaire impacte en l’alumnat. Semblava, doncs, que el nou model de les PAU es començaria a instaurar arreu de l’Estat el juny del 2024. La inestabilitat política, però, va obligar a reformular els calendaris.
El 29 de maig, Pedro Sánchez va convocar la població a les urnes, per al 23 de juliol. Un fet que va capgirar la planificació política del govern espanyol, el qual va optar per deixar en un calaix el reial decret per regular el nou model de selectivitat després d’haver rebut diversos informes i d’haver constatat que era millor esperar a tenir el govern estable. Fins que Sánchez no va ser reelegit president, les noves PAU van quedar aturades. Ja en aquest 2024, l’11 de juny, gairebé un any després de legislatura, el Consell de Ministres va aprovar definitivament el nou format de les proves -el qual també va avalar l’endemà la conferència de rectors de les universitats espanyoles (CRUE), els quals havien presentat diverses consideracions sobre el nou model durant el transcurs de les negociacions. Així doncs, amb un any de retard, el nou model de les PAU començarà a implementar-se aquest 2025, en les proves que es duran a terme els dies 11, 12 i 13 de juny.
El funcionament de la nova selectivitat
Enguany, els milers d’estudiants catalans que es presentin a les proves d’accés a la universitat ho faran amb el nou model, que, a banda d’unificar el funcionament de les preguntes, també unifica els criteris de correcció i puntuació. Una de les principals novetats de la nova selectivitat és que es durà a terme “un únic model d’examen per cada matèria” amb preguntes més “obertes”, a diferència de les proves que es feien fins ara, on s’oferien dos models en cada examen per tal que els alumnes poguessin escollir quina opció preferien. Ara bé, tot i que només s’oferirà un sol model d’examen per matèria, els alumnes sí que podran escollir quines preguntes volen respondre. Des del ministeri, però, han volgut deixar molt clar que, independentment de l’opció escollida, el volum competencial avaluat és el mateix.
Pel que fa als criteris de correcció, els examinadors s’hauran d’adequar als següents paràmetres: “L’adequació als elements sol·licitats en l’enunciat, la coherència, la cohesió, la correcció lèxica, gramatical i ortogràfica dels textos produïts i presentats”, han deixat clar des del ministeri. En cas que no s’efectuï correctament alguns dels paràmetres de “coherència”, “cohesió” o errades ortogràfiques, la penalització no podrà ser inferior a un 10% del valor de la pregunta. És a dir, en altres paraules, que una resposta amb una falta d’ortografia penalitzarà un 10% de l’exercici -per tant, a les 10 faltes, l’exercici queda suspès. Tot i que el govern espanyol ha anunciat aquestes qüestions sobre el nou format de la selectivitat, els estudiants que s’enfrontaran a les proves el mes de juny de l’any vinent reclamen “més informació” sobre el funcionament, el temari i el format del nou model. Una reclamació que Pilar Alegría assegura que “comprèn”, però recorda que “en altres anys arribaven [els models d’examen] al gener o al febrer”. Independentment de les paraules de l’administració, però, la nova selectivitat ha tornat a posar els estudiants en peu de guerra.
