Compte enrere perquè comencin les proves d’accés a la universitat (PAU) d’aquest 2025 a Catalunya, en què s’han inscrit més de 44.200 estudiants. Mentre la resta d’autonomies ja han acabat els exàmens de selectivitat, els estudiants catalans se submergeixen per última vegada en les seves llibretes, escrites fins als marges, i les muntanyes de papers, mal col·locats dins la motxilla o estesos a la taula, amb els apunts de tot el temari que han cursat a batxillerat. A la Biblioteca Agustí Centelles, a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, el formigueig de joves que busquen lloc per seure i estudiar és constant. La imatge, la de cada any: cares llargues plenes de dubtes i nerviosisme. “Tu creus que això entrarà?”, xiuxiuegen un grup de futurs universitaris que repassen el temari d’Història. La resposta, però, no la tenen clara. Els dubtes sobre el contingut dels pròxims exàmens de selectivitat, que es duran a terme de l’onze al tretze de juny, són més que altres anys. Enguany, al tradicional còctel de nervis i ganes que comenci l’estiu, s’hi afegeix un ingredient més: el nou model de selectivitat: “Hem intentat estudiar a partir dels models dels anys anteriors, però no sabem com serà”, explica en Roger Subirana, un estudiant de segon de batxillerat de l’Escola Pàlcam de Barcelona, situada al districte d’Horta-Guinardó, en conversa amb El Món.
En Roger fa mesos que practica el temari amb els models anteriors de les assignatures, però encara no ha aconseguit intuir quin serà el grau de dificultat d’aquesta nova selectivitat més “competencial”: “Els models de cada any són diferents, i alguns són molt més fàcils que d’altres”, reflexiona l’estudiant. En aquesta mateixa situació es troba l’Oriol Utrilla, estudiant de l’Institut Escola Costa Llobera, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, que ha cursat el batxillerat científic: “No tenim gaires models de la nova selectivitat per practicar”, lamenta. La conselleria de Recerca i Universitats, en mans de la consellera Núria Montserrat, ha posat a disposició dels aspirants un “model zero” de cada matèria, però la resta d’exàmens publicats per preparar les PAU encara segueixen l’anterior funcionament, amb dues versions de temari. Per complementar els models d’examen que ha ofert l’administració catalana, l’editorial Barcanova també ha elaborat un conjunt de models de prova de la nova selectivitat: “Jo he fet servir aquests dos models”, detalla Utrilla. A la Biblioteca Agustí Centelles les taules també són plenes d’exàmens de prova impresos que els estudiants s’han dut de casa per practicar.

Les assignatures específiques acaparen els dubtes
En els dies previs a les proves d’accés a la universitat, els instituts alteren el seu funcionament habitual i es limiten a fer classes per repassar el temari. En algunes matèries, aprofiten les hores per acabar de complementar els continguts que no han tingut temps d’ensenyar durant el curs, entre el mes de setembre i el mes de maig, i d’altres espremen les darreres classes, que són voluntàries, per posar el focus en la preparació de la selectivitat: “Tot i que són voluntàries, som uns quants a classe”, explica Roger Subirana, cosa que també es produeix a l’Institut Escola Costa Llobera. Els joves, doncs, estan motivats per obtenir una bona qualificació a la selectivitat, que necessiten per assolir la nota de tall -aproximada- que els permetrà entrar al grau universitari que volen estudiar. Tenint en compte que és opcional assistir a aquestes sessions de repàs, cada estudiant escull a quines matèries assistir per acabar de perfilar i resoldre dubtes de les assignatures que més els preocupen.
Normalment, les matèries que més dubtes generen entre els estudiants són les de la fase específica, ara coneguda com a fase d’admissió. És a dir, les assignatures que complementen la fase general -ara coneguda com a fase d’accés-, formada per Llengua catalana i literatura; Llengua castellana i literatura; Llengua estrangera; Història o Història de la filosofia i una matèria de modalitat a escollir entre les comunes d’opció de batxillerat. El motiu pel qual les específiques habitualment preocupen més els estudiants és que són les matèries que influeixen més en la nota de tall, ja que -segons la teoria, tot i que també hi ha excepcions- són les assignatures que més s’acosten als estudis universitaris que es vol assolir: “L’assignatura que em preocupa més és la de matemàtiques aplicades a les ciències socials, perquè em pondera el doble. Per això vaig més a les classes de repàs”, confessa l’estudiant a l’Escola Pàlcam. En canvi, l’Oriol Utrilla ha posat més el focus en les darreres sessions de repàs a “física i química”, ja que són les matèries específiques de la selectivitat que l’interessen especialment a l’hora d’aconseguir una bona nota de tall.

Una selectivitat sense capacitat d’elecció
Els més de 44.200 estudiants que s’han inscrit enguany a les proves d’accés a la universitat s’enfrontaran per primera vegada al nou model de selectivitat, acordat l’any passat per l’administració catalana, el govern espanyol i la resta d’autonomies de l’estat. Una nova selectivitat amb un únic model d’examen. És a dir, on els estudiants no podran escollir entre dues versions: “Crec que serà més difícil perquè tenim menys optativitat, però també entenc que ja no es pugui descartar una opció [tal com s’havia fet en els darrers anys, d’ençà de la pandèmia de la Covid]”, admet l’Oriol Utrilla. A la Biblioteca Agustí Centelles també es respira aquesta creença que la selectivitat serà “més difícil” que els altres anys: “Això de no poder triar no m’agrada gaire…”, diu la Júlia, que recull els apunts a la Biblioteca Agustí Centelles per sortir a prendre l’aire abans de posar-se a estudiar la següent matèria. “Jo ja no sé què més fer”, riu en Marc, que també recull els seus apunts. Tots dos surten de la biblioteca de l’Eixample, però, amb certa tranquil·litat. Encara els queden dies per acabar de repassar.
Entre els estudiants hi ha la creença que, com que enguany només hi ha un únic model d’examen comú per a tothom, “les notes seran més baixes” que en les edicions passades. Mentre alguns alumnes es resignen a aquesta creença, altres opten per clavar els colzes sobre la taula i submergir-se en els apunts. Dues maneres diferents d’encarar el nerviosisme de les proves d’accés a la universitat mentre el compte enrere continua. Falten dos dies perquè comencin els exàmens de selectivitat. Per alguns, el moment més esperat de l’any acadèmic. Per altres, un tràmit necessari abans de començar les vacances d’estiu. Sigui com sigui, independentment del grau de seriositat amb què es pren cada jove aquests tres dies frenètics d’avaluacions, les PAU són un dels moments clau de l’etapa educativa dels joves del país.