• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

Els sindicats educatius marquen aquest dissabte com l’inici d’una nova onada de protestes que busquen forçar el Departament d’Educació a reobrir la negociació. El sindicat majoritari USTEC, la CGT i Intersindical han convocat una manifestació unitària a Barcelona que arrencarà a la plaça d’Urquinaona i es desplaçarà fins a Sant Jaume. A diferència de les últimes convocatòries, en aquesta ocasió també s’hi han sumat les associacions de famílies, els sindicats d’estudiants i entitats de mestres com Rosa Sensat. “Compartim les dificultats que es viuen als centres i la voluntat de transformar-les”, apunta el comunicat conjunt, que reclama “compromisos concrets per fer-los efectius”.

Els sindicats han apostat per una gran marxa al centre de Barcelona per davant d’un nou cicle extens de vagues; a diferència de l’últim trimestre del curs passat, el nou cicle de protestes només inclou una aturada, dijous vinent. La consulta sindical del mes passat posa de manifest un cert esgotament dels docents, que en aquesta ocasió aposten per accions com el boicot a les colònies en enfront de noves aturades laborals. En tot cas, les organitzacions vehiculen aquest cansament a la butxaca personal de cada docent –el curs passat va haver-hi una quinzena de vagues– més que a una satisfacció per la situació actual a les aules. Si bé la meitat van mostrar-se en contra d’una nova vaga, el 80% va remarcar que sí que participaria d’una manifestació. 

La plaça Sant Jaume tornarà a ser l’escenari final de la manifestació | Joan Mateu Parra (ACN)

Aquesta paradoxa també es va notar a les aules el primer dia de curs, que va arrencar amb una vaga impulsada de l’Assemblea Educativa de Catalunya (AEC). Els sindicats van situar la participació en un 30%, lluny del 70 o 90% que havien publicat el curs anterior. Educació va rebaixar la xifra al 9%, quan en anteriors aturades havia admès xifres properes o fins i tot superiors al 40%. En conversa amb aquest diari, les associacions de directors AXIA –que no participen de les protestes– van vincular la baixa participació a la “particularitat” del primer dia –“els docents són vocacionals i volen estar-hi”– i al cansament de les vagues anteriors. 

Participació de famílies i alumnes

Els sindicats confien que la manifestació del dissabte se situï al nivell de les grans mobilitzacions del curs passat –la del març va aplegar 35.000 persones, segons la Guàrdia Urbana– amb un missatge que sobrepassa la batalla laboral dels docents. Deu organitzacions diferents, només quatre de les quals són sindicats, han secundat la protesta. “Les famílies som agents educatius amb veu pròpia i coincidim amb els docents en la necessitat d’afrontar els problemes estructurals del sistema”, explica a El Món el president de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), Jordi de Carreras. 

Les famílies, que descriuen d’algunes mesures preses per les assemblees de docents (preferirien que els docents deixessin de cobrar les quotes familiars en comptes de vetar les colònies), entenen que la manifestació “sobrepassa el conflicte laboral” i recorden que les ràtios, l’infrafinançament o la manca d’inclusió a les aules són “reptes compartits” per tota la comunitat educativa. En aquest sentit, De Carreras també qüestiona que l’executiu hagi volgut tapar la crisi amb un debat de país en el marc del Consell de l’Educació de Catalunya “que no és real”. “Estem d’acord si es permet un debat de forma participativa, però el que ens hem trobat és que el departament ha escollit sobre quins punts s’ha de debatre i sobre quins no”, lamenta el familiar. Com a exemple, el president de l’aFFaC situa l’aparició de la corresponsabilitat familiar en l’educació, una idea que ha entrat “sorprenentment” com un dels punts a debatre “malgrat que no va sortir en les converses prèvies del CEE”.

La concentració també comptarà amb els dos màxims sindicats estudiantils del país, que sempre s’han situat al costat dels docents. “Les seves reivindicacions són les nostres”, insisteix hores abans de la manifestació Pau Catasús. “Patim els mateixos problemes, però a l’altra banda: ràtios desbordants, falta de personal i aules que cauen a trossos”, defensa. En aquest cas, els alumnes posen l’accent en la climatització de les aules i els barracons. “No volem congelar-nos a l’hivern i fregir-nos a l’estiu”, diu clar Catasús, que també demana canvis curriculars, en aquest cas, “per introduir una assignatura d’educació sexual i afectiva”. 

El Sindicat d’Estudiants va fer campanya a favor del ‘no’ durant la consulta que els sindicats van passar als docents després del preacord del maig i defensen que la comunitat educativa “ha d’anar a una vaga indefinida com la del País Valencià”. Un aspecte, aquest últim, que no genera consens entre els sindicats. D’altra banda, els estudiants lamenten que s’hagi volgut “enfrontar” docents i alumnes amb el polèmic veto de les colònies i treu importància a algunes protestes que s’han donat en alguns centres. “Nosaltres reivindiquem que l’enemic no són les professores, si no tenim colònies és per culpa de la consellera i d’aquestes polítiques que no aposten per l’educació pública”, comenta Catasús. 

Diversos estudiants en una protesta convocada pel Sindicat d’Estudiants / Europa Press

També signen el manifest l’Assemblea Educativa, impulsora de l’última vaga, els sindicats minoritaris com la COS i la CNT, i l’associació de mestres Rosa Sensat. “El dret a l’educació també inclou l’accés a la lectura, la cultura, la natura i els espais de relació més enllà de l’escola”, defensen les entitats, que busquen força abans de la que serà la tercera vaga del curs.

Prèvia de la tercera vaga del curs

La manifestació precedeix la tercera vaga del curs, que arriba amb polèmica pels serveis mínims decretats per la Generalitat. Els sindicats han demanat que no n’hi hagi i avisen que impugnaran qualsevol designació que sigui superior a la de la vaga general. El passat 11-N, l’executiu va decretar només un docent per cada sis unitats a la primària i va fixar la presència de la direcció com l’únic requisit a la secundària. Per a la vaga d’inici de curs, el Govern va demanar un docent per cada tres aules tant a primària com a secundària.

Comparteix

Icona de pantalla completa