L’endarreriment de la publicació del llistat provisional d’adjudicacions de places per al curs vinent ha obert una nova escletxa entre la comunitat educativa i el Departament d’Educació. Tot i que els docents havien de saber a principi de juliol en quin centre treballaran a partir de setembre, la conselleria, al·legant un “problema tècnic”, ha modificat a correcuita la resolució sobre les adjudicacions públiques i no notificarà fins a finals de juliol les destinacions dels professors sense plaça fixa. És a dir, gairebé un mes més tard del previst. Un endarreriment que des del departament justifiquen amb problemes de l’aplicació informàtica, com va explicar la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, aquest dilluns, després d’una trobada amb els sindicats. Però els experts consultats per El Món, que coincideixen amb les organitzacions sindicals, consideren que el problema rau en la implementació del polèmic decret de plantilles, molt criticat pels professionals de l’escola pública catalana. Si fins ara ha provocat tensions, amb l’augment sobtat de funcionaris que fa un any eren interins l’engranatge grinyola més que mai i fa molt difícil l’adjudicació de places.
“El problema de fons és el decret de plantilles i el de direccions, ja que perpetuen el feudalisme en l’educació. Sembla que la conselleria veu l’escola pública com una anomalia”, argumenta l’escriptor i historiador diplomat en magisteri Xavier Diez. L’expert parla de “despotisme” per descriure el que considera principal factor del malestar de la comunitat educativa. Segons ell, algunes direccions de centre s’han construït un claustre alineat amb el seu pensament: “Els directors manen molt. Que puguin triar a dit la seva plantilla és un problema”, apunta Diez.
La “perfilació” de places, un greuge per al sistema educatiu
Una idea molt similar és la que expressa el professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jordi Perales: “El poder que tenen les direccions, i que algunes fan servir, perjudica l’estabilitat del sistema educatiu. Com més places perfilades [amb la tria del professor segons un perfil determinat], menys estabilitat”, argumenta. En aquesta mateixa línia s’expressa el professor de la facultat d’educació de la Universitat de Barcelona (UB) Cristian Martínez, que adverteix que “el decret de plantilles dificulta les pràctiques democràtiques dels centres educatius”.
Inicialment, el decret tenia com a objectiu garantir la “continuïtat” dels claustres i els projectes pedagògics dels centres. Però després de l’estabilització “històrica” d’interins, la situació ha canviat: “S’hauria de poder accedir a les places a través d’un règim de mèrits i igualtat, però el fet de poder triar docents de la borsa d’interins a través d’una entrevista [el procediment habitual per cobrir una plaça perfilada] posa en entredit la qualitat del sistema educatiu”, assevera.
Tots tres experts fan referència al Decret 39/2014, que atribueix a les direccions dels centres educatius públics “la facultat d’intervenir en la definició de la plantilla docent i en l’assignació de perfils singulars a determinats llocs de treball d’acord amb el projecte educatiu”. És a dir, que les direccions de centre poden definir lliurement i perfilar algunes places, com per exemple establir que s’imparteixen llengües clàssiques en anglès -perfil IAN: a la pràctica, el que vol dir és ensenyar llatí i grec en anglès–, tal com passa a l’institut Cal Gravat de Manresa, segons les dades publicades al Portal de Transparència de la Generalitat. Són places que es cobreixen amb personal interí seleccionat mitjançant una entrevista: “Hi ha interins que obtenen les seves places de manera barroera i no els cal regularitzar la seva posició, ja que ocupen una plaça perfilada tan concretament que no tenen més competència“, assevera Jordi Perales, que considera que això és un “greuge comparatiu” amb els funcionaris que han superat un procés d’oposició.
Més de 18.000 nous funcionaris a col·locar
Els problemes amb el decret de plantilles ja fa anys que s’arrosseguen, com és el cas de la crisi de l’Institut Obert de Catalunya, entre d’altres. Però han tornat a esclatar amb l’endarreriment de l’adjudicació de places per al curs vinent. Concretament, després del procés d’estabilització massiu del 2023, 18.248 nous funcionaris han de passar el període de pràctiques -que es duu a terme durant el primer trimestre- el curs vinent. El problema és que la perfilació de places en algunes especialitats els impedeix fer-les en l’especialitat de la qual s’han avaluat en les oposicions.
Paradoxalment, ara hi ha més funcionaris que places no perfilades per cobrir, però el procés d’estabilització obliga a col·locar-los a tots o, almenys, a garantir-los el sou. El conjunt de treballadors que cal ubicar per al curs vinent és el mateix que l’any passat, però amb una categoria diferent, ja que els nous funcionaris d’enguany eren interins el curs passat. És a dir, el mapa de places que hi havia, que no ha canviat, no s’adapta a la nova situació, amb més funcionaris. “Si no els troben una plaça, els funcionaris hauran de cobrar per quedar-se a casa, i això no és positiu per a ningú”, apunta el professor col·laborador de la UOC.
“El desgavell és molt gran”, argumenta Xavier Diez. De fet, des de la conselleria que encapçala Anna Simó –que està en funcions des de fa mesos– també obren la porta a revisar alguns dels elements del decret de plantilles, segons asseguren els sindicats que s’hi van reunir aquesta setmana. Però només se n’ha parlat en privat, i es tracta d’una tasca per al nou Govern, que a hores d’ara continua sense saber qui el formarà després de les eleccions del 12 de maig. Si finalment no hi ha investidura –el 26 d’agost és el dia límit–, les eleccions s’hauran de repetir el 13 d’octubre, de manera que la interinitat del Govern s’allargaria.
De moment, els sindicats han rebut el missatge que la conselleria està disposada a “revisar totes les peticions d’especialitat demanada per prioritzar-la i, només si no fos possible, adjudicar una plaça d’una altra especialitat reconeguda [de la mateixa família]” per tal de “minimitzar” els efectes de l’endarreriment de les assignacions per al curs vinent. Ara bé, Diez adverteix que el fet de no poder destinar tots els nous funcionaris a l’especialitat que els pertoca pot comportar que alguns docents hagin de començar a treballar en centres de “màxima complexitat”. “El gran problema és que hi ha una potineria sistemàtica per part d’algunes direccions que ha generat que hi hagi places bloquejades [referint-se a les places estipulades amb un perfil concret]”, alerta.
En aquest sentit, Cristian Martínez lamenta que, amb la modificació del reglament d’adjudicació de places, els docents que s’havien especialitzat en tecnologia, per exemple, ara també poden veure’s obligats a ocupar una plaça de matemàtiques -ja que són de la mateixa família educativa: “Han canviat les regles del joc, i això suposa un greuge per als docents perquè alguns es veuran forçats a dedicar-se a la docència d’una assignatura de la qual no s’han especialitzat”, argumenta.
L’inici de curs precipita la “incertesa” de la comunitat educativa
A la “incertesa” que ha generat als docents el fet de no saber -encara- quina plaça ocuparan el curs vinent i el “maltractament” sistemàtic que denuncien alguns professors, s’hi suma el calendari atapeït dels mesos d’estiu, ja que el fet de no tenir el llistat definitiu d’adjudicacions fins a finals de juliol -o primers d’agost a molt estirar- obliga els docents a concentrar tots els esforços de preparació durant la primera setmana de setembre. “L’avançament de l’inici de curs [que enguany començarà el 9 de setembre a diferència d’anys enrere, que començava després de la Diada de l’11 de setembre] precipita els terminis, cosa que suposa un greuge per als docents”, apunta Xavier Diez. En aquest sentit, Jordi Perales avisa que la “falta de previsió” pot acabar desencadenant un gran “caos” que s’allargui durant tot l’inici del curs vinent.
De fet, Cristian Martínez considera que la millor manera de revertir aquesta problemàtica i evitar que s’enquisti en el sistema educatiu és “tenir més previsió” i “simplificar” els processos d’adjudicació de places: “Amb l’endarreriment ens trobem que els centres no podran preparar els horaris del curs vinent perquè encara no tindran coneixement de quins docents formaran part del centre”, assevera el professor de la UB.
Així doncs, els experts coincideixen que el mal ús del decret de plantilles ha obert una nova escletxa en la fragilitat del sistema educatiu català, cosa que desencadena uns mesos d’incertesa a les portes de l’inici del nou curs i que, fins i tot, pot tornar a posar els sindicats del sector en peu de guerra.
