“No entenem com ha pogut passar. Ens vam quedar molt sorpresos, no ens ho esperàvem”. El passat 12 de febrer, gairebé una trentena de famílies que tenien les seves criatures inscrites a l’escola bressol Les Manetes, situada al número 38 del carrer de l’Abat Odó del barri de Sant Andreu, van rebre un comunicat per part de la direcció de la llar d’infants en què els informaven que, a partir del mes de març, el centre abaixaria la persiana definitivament i ja no tornaria a obrir les portes. “Ara hem de trobar alguna cosa per als nostres fills, perquè els infants es quedaran al carrer”, lamenta Cristina Pinar, mare d’un infant d’infantil 1 del centre, en conversa amb El Món. La direcció de la llar d’infants Les Manetes -un centre privat- tanca per motius econòmics, com han confirmat fonts del Consorci d’Educació de Barcelona a aquest diari.
“El sector de les escoles bressol a Catalunya travessa actualment una greu crisi que ha comportat la inviabilitat del negoci, motiu pel qual durant el darrer any ha estat un degoteig de notícies de tancament de diverses escoles bressol. Desgraciadament, Les Manetes no és aliena a aquesta crisi, trobant-nos des de fa temps en una situació de pèrdues continuades sense que hi hagi previsió que la situació canviï en un curt-mitjà termini”, apuntaven des de la direcció del centre educatiu de Sant Andreu en el comunicat adreçat a les famílies. Al tancament de Les Manetes s’hi afegeix, també, el punt final de l’activitat educativa de la llar d’infants El Cau, un equipament privat situat al carrer de Vilardell, del barri d’Hostafrancs, que aquesta setmana ja no ha obert. Aquests dos casos, tot i que han tancat per motius molt diversos, evidencien la crisi que colpeja el sector de les escoles bressol catalanes, que pateix “complicacions econòmiques” a causa de la configuració de l’entramat de centres arreu del país.
La manca de places a la xarxa pública
Catalunya compta amb llars d’infants públiques –municipals– i privades arreu del territori, que representen prop del 40% de l’oferta. “Són projectes educatius [els centres privats] projectes portats per dones que han anat passant de generació en generació, i moltes famílies opten per aquesta opció”, recorden des de l’Associació Catalana de Llars d’Infants. Els centres públics tenen preus més assequibles i, a més, estan immersos en el pas progressiu cap a la gratuïtat, tal com fixa l’objectiu de la Generalitat d’universalitzar l’etapa educativa dels 0 als 3 anys. De moment, la gratuïtat dels centres públics –amb l’educació finançada íntegrament per la Generalitat– només s’aplica a infantil 2, des de fa tres cursos. A partir del curs que ve, també es farà extensiva a infantil 1, tal com va aprovar el govern de Salvador Illa el passat mes de desembre. L’oferta es completa amb centres privats, que reben una subvenció de la Generalitat per tal de pal·liar la insuficiència de l’oferta pública. El problema és algunes famílies recorren a una escola bressol privada, de pagament, perquè no troben plaça en cap centre públic, i no pas perquè ho vulguin. Aquí apareix el primer greuge.
Aquest és el cas, per exemple, de Cristina Pinar, que assegura que es va veure “obligada” a portar la seva criatura al centre privat Les Manetes perquè “no hi havia places a la pública”: “Al barri de Sant Andreu, l’oferta pública només cobreix el 55% del nombre d’infants que entrarien en aquesta etapa de l’ensenyament”, argumenta. Per a la presidenta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, Conxita Pericó, el problema és complex. Més enllà de les complicacions “econòmiques” que pateixen els centres privats, la falta de places públiques afecta negativament “la conciliació familiar”. “Les famílies haurien de poder decidir on volen portar als seus fills. Hauria de ser equitatiu”, argumenta Pericó. Des de l’entitat recorden que també hi ha moltes famílies que voldrien poder portar les seves criatures en un centre privat, ja que s’adequa més a les seves necessitats horàries, però que no ho poden fer per motius econòmics. I aquest també és un gran greuge.
Per a la presidenta de l’associació, “tenim un gran problema, ja que tenim nens que no entren a la pública perquè no hi ha prou places i no s’aprofiten des de la privada”. De fet, des de l’associació recorden a principi de curs hi havia prop del 40% de places de mitjana buides. La manca d’oferta pública genera una clara desigualtat entre les famílies. Albertina Albiñana, de la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya, recorda que molts pares i mares es veuen abocats a la privada perquè no poden accedir a la pública. “El Departament d’Educació hauria de subvencionar completament aquestes places privades”, afegeix.
Problemes amb la subvenció a les llars d’infants privades
En aquesta línia, Albiñana assegura que la “gratuïtat” d’infantil 2 també provoca que “moltes places” de les llars d’infants privades quedin “buides”, ja que no totes les famílies poden assumir l’elevat cost econòmic que comporta portar els fills en un centre d’aquestes característiques. Ara bé, tot i les quotes elevades, molts d’aquests centres també estan patint econòmicament. De fet, de la mateixa manera que les dues llars d’infants barcelonines, moltes escoles bressol es veuen forçades a abaixar la persiana per problemes econòmics. “La Generalitat només dona una subvenció de 800 euros anuals per persona als centres perquè apliquin descomptes a les famílies“, argumenta Conxita Pericó des de l’Associació Catalana de Llars d’Infants. És a dir, la subvenció permet reduir només 72 euros la quota mensual de les famílies que van a una llar d’infants privada. Uns dines que són “insuficients”, per a la patronal de llars d’infants.
Pericó també es queixa que “l’administració catalana és molt lenta i tendeix a pagar les subvencions més tard del previst”. Segons la presidenta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, aquests centres no van rebre el 75% de la subvenció del curs 2023-2024 fins al juliol -amb el curs acabat–, i no van rebre el 25% restant fins al “mes de desembre” del 2024. “La part final de la subvenció va arribar gairebé amb un any i mig de retard”, lamenta. Aquesta situació, doncs, empeny les llars d’infants a fer mans i mànigues per mantenir els seus negocis en marxa: “Algunes han hagut de demanar préstecs o acomiadar personal. D’altres han hagut de tancar”, argumenta Pericó. Per a Albertina Albiñana, de la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya, aquest problema es podria resoldre “municipalitzant” alguns centres privats: “A Cerdanyola del Vallès ja s’ha fet en algun cas i ha funcionat molt bé”, recorda. De moment, però, la legislació actual i la configuració de l’oferta d’escoles bressol a Catalunya, amb una clara falta de places públiques, fa molt desigual aquesta etapa escolar.
