Catalunya té 240 centres de màxima complexitat i 490 d’alta complexitat, cosa que representa un 24% del total d’escoles i instituts públics del país. El Departament d’Educació atorga aquestes classificacions especials en funció del nivell socioeconòmic de les famílies o bé si els alumnes tenen necessitats educatives especials, amb l’objectiu de destinar-los més recursos per garantir que els estudiants més vulnerables del país tenen les mateixes oportunitats que la resta d’infants i adolescents del sistema educatiu català. En detall, la llei d’educació de Catalunya (LEC), de l’any 2009, estableix que el finançament dels centres públics i concertats s’ha de regir per criteris de suficiència i que els centres han de rebre recursos addicionals en funció de les necessitats específiques. És a dir, que les escoles i instituts de més complexitat han de rebre més diners per dur a terme les seves tasques.
Les escoles de més complexitat, però, denuncien que encara els manquen recursos per poder abordar els reptes que viuen dia a dia. Així ho confirma el darrer estudi de la Fundació Bofill en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a partir d’una enquesta a 852 docents i 155 membres d’equips directius, d’una mostra representativa de 78 centres de primària i secundària -públics i concertats- d’alta i màxima complexitat. Entre d’altres, l’informe elaborat per un grup de cinc investigadors alerta que, sense més recursos i més “polítiques públiques” per part de l’administració catalana, aquests centres no poden millorar els resultats educatius -un dels principals reptes del conjunt del sistema educatiu.
Una educació inclusiva sense recursos perjudica el rendiment acadèmic
“Fer una educació inclusiva sense recursos té efectes negatius acadèmicament, i ens falten recursos”, reflexiona el cap d’estudis de l’Institut Nicolau Copèrnic de Terrassa, Bernat Escapa, en conversa amb El Món. En aquest sentit, el cap d’estudis denuncia que el decret d’inclusió, aprovat l’any 2017 pel govern de Carles Puigdemont, encara no ha començat a desplegar-se: “No n’hi ha ni per començar”, assegura Escapa.
Lluitar contra l’estigma de la complexitat
Un dels principals fronts oberts dels centres de més complexitat de Catalunya és la lluita contra l’estigma que tenen els estudiants d’aquestes escoles i instituts: “El nostre objectiu és vetllar per la qualitat educativa, per l’excel·lència. Que el fet d’haver nascut a Ciutat Meridiana [un dels barris de la perifèria de Barcelona] no suposi un estigma”, argumenta la directora de l’Institut Escola Mestre Morera, Elisenda Roda, que assegura que en el seu centre, situat en aquesta zona, els alumnes tenen bons resultats en les proves de competències bàsiques. En aquest sentit, però, la directora de l’institut insisteix que els resultats acadèmics, arran de les proves diagnòstiques del departament, no ha de ser l’única mesura per valorar la feina que es fa en aquesta mena de centres. Un pensament compartit entre els centres de més complexitat. De fet, segons les dades de l’enquesta de la Fundació Bofill, “el 70% del professorat” dels centres enquestats considera que “els resultats no ofereixen una imatge fidel del seu treball a l’aula i el centre”. Per a l’entitat de pedagogs, però, tot i les percepcions dels centres, millorar els resultats acadèmics, representats a partir de les competències bàsiques, és essencial.
La directora de l’Institut Escola Mestre Morera també denuncia que la manca de recursos per part de l’administració catalana provoca manca personal al centre: “Estem en una zona vulnerable, on costa més accedir a un logopeda o un psicòleg, perquè els serveis públics estan saturats. Necessitem més perfils d’aquesta mena”, argumenta Roda. En aquest sentit, el cap d’estudis de l’Institut Nicolau Copèrnic de Terrassa també apunta que el seu centre també necessitaria “més professors” per poder abordar els reptes del dia a dia: “Ens permetria reduir les ràtios”, argumenta Bernat Escapa, que explica que, en el seu centre, ja tenen una ràtio de 20 alumnes per aula, però a costa de “sacrificar” altres aspectes: “Hem de fer classes partides per poder fer codocència [és a dir, col·locar dos professors en una mateixa aula]”, relata el cap d’estudis.
Canvis constants en els claustres
Un dels principals factors que influeixen en el funcionament dels centres més complexos del sistema educatiu, segons apunta l’anàlisi de la Fundació Bofill, és la mobilitat de professors i la “inestabilitat” dels claustres, ja que dificulten la possibilitat de consolidar un projecte pedagògic. En detall, segons les dades de la conselleria d’Educació, entre l’any 2018 i el 2023 s’ha substituït més de la meitat dels docents -un 53%, concretament- que treballaven en aquests centres de màxima complexitat. Una xifra lleugerament superior a la mobilitat docent registrada en els centres de baixa complexitat, on hi ha hagut canvis en el 50% dels claustres: “Nosaltres tenim la sensació d’haver de fer malabars per confeccionar la plantilla”, admet Bernat Escapa, que confia que després del macroprocés d’estabilització que va dur a terme l’administració catalana l’any passat la situació millori i es fixin, mínimament, els claustres.
Ara bé, la directora de l’Institut Escola Mestre Morera també recorda que el concurs de trasllats que s’està produint en aquests moments, al qual hi ha hagut de participar obligatòriament tot el professorat funcionari en pràctiques i el professorat funcionari de carrera en servei actiu que no tingui una destinació definitiva -tal com determinen les bases de la convocatòria d’Educació-, també generarà “més mobilitat”: “Nosaltres tenim una plantilla bastant estable, però amb el concurs de trasllats hi haurà canvis. Haurem de tornar a començar a cohesionar i fer una bona formació a inici de curs”, explica Elisenda Roda, que assegura que “tenen molts clars” els seus objectius com a centre educatiu.
Per tal de garantir una certa estabilitat en els claustres, des de la Fundació Bofill proposen crear un conjunt “d’incentius” per tal de garantir que els docents vulguin anar a aquests centres més vulnerables i, especialment, quedar-s’hi. Un dels incentius que plantegen és reduir una hora lectiva als docents dels centres públics de més complexitat -passant de 23 a 22 a primària i de 18 a 17 a secundària-, ja que d’aquesta manera es genera més temps per a la formació, la coordinació i el treball dels projectes dels centres. Una idea que, des de l’Institut Escola Mestre Morera veuen amb bons ulls, ja que des de la Fundació defensen que la reducció horària hauria d’anar acompanyada de dotar de més pes altres figures com psicòlegs, educadors socials, psicopedagogs, logopedes o infermeres. Aquesta és una de les propostes de la Fundació Bofill per pal·liar les mancances dels centres públics més complexos del país, però des de l’entitat alerten, tal com confirmen els mateixos centres amb què ha conversat aquest diari, que sense més recursos, encara quedaran moltes assignatures pendents.
