La petita millora en els resultats de català de les competències bàsiques de sisè de primària és “anecdòtica”. Almenys així ho afirmen els experts consultats per El Món, que recorden que les dades continuen sent pitjors que abans de la pandèmia. Si bé és cert que a sisè de primària el coneixement de català està lleugerament per sobre que el de castellà, els resultats continuen anant a la baixa respecte dels anys anteriors i l’expressió oral obté les pitjors dades des de fa catorze anys. A més, al final de l’etapa obligatòria, a quart d’ESO, la competència en català continua caient. Això significa que l’alumnat català no domina la llengua en cap de les seves facetes.
“Quan fas una anàlisi d’aquest tipus s’han comparar diverses sèries per veure si el petit pic és una tendència que continua els següents anys. També s’haurà de veure quin impacte tindrà en el següent estadi de l’ensenyament”, adverteix la directora de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell. Considera que les dades demostren el que fa temps que denuncia l’ONG del català, que la immersió lingüística no s’està aplicant com hauria de fer-se. “Tenir resultats per poder avaluar està bé, però exigim que es continuïn fent seguiments i diagnosi. Calen més recursos, més diagnosi i més solucions”, avisa.
Parlar català fluidament, una assignatura pendent
La directora de la Plataforma recorda que les diferències entre castellà i català són molt més significatives pel que fa a l’oralitat. En aquest àmbit, el català surt perdent i els alumnes demostren molt més domini del castellà. Carandell considera que això es deu a la disminució de l’ús del català entre els joves, com demostra el fet que a sisè de primària la llengua utilitzada per treballar en grup a l’aula és majoritàriament el castellà, segons l’últim estudi sociolingüístic del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Als patis, la situació encara és pitjor per a la llengua catalana.
👩🏫 El Consell Superior d’@avaluacio del Sistema Educatiu (@educaciocat) ha presentat els darrers resultats de competències bàsiques de l’alumnat català:
— Plataforma per la Llengua Catalunya (@PLlCatalunya) October 11, 2023
6è de Primària 👉 https://t.co/djGDYvHXCf
4t d’ESO 👉 https://t.co/TE0MUQCKtk
Què diuen sobre llengua catalana? Fil 🧵 1/10 pic.twitter.com/xavOVzpLYS
Carandell insisteix que segmentar els estudis per etapes formatives està bé sempre que es garanteixi que al final de la secundària els alumnes dominin la llengua, cosa que actualment no succeeix. “Es veu clarament que hi ha un problema subjacent d’ús del català que potser l’aula per si sola no pot solucionar. Calen més mesures de foment del català i de prestigi de la llengua dins de l’escola per fer-la atractiva i crear referents”, urgeix Carandell.
Les aules d’acollida, primer pas per millorar l’ús del català
El responsable de la UGT per a educació, Jesús Martín, recalca que la petita millora a sisè de primària és “puntual” i adverteix que “mentre hi hagi població migrant en centres d’alta complexitat que no tenen les hores d’aula d’acollida necessàries la situació continuarà igual”. “L’única manera d’arreglar-ho és fer cursos de català específics i intensius d’un any per a població migrant”, insisteix.
“Hem de variar el sistema d’ensenyament en català i fer formació didàctica de la llengua al professorat, perquè no pot ser que tothom pugui impartir l’assignatura de català”, continua el representant sindical, que creu que el català es troba “en perill d’extinció” i que l’amenaça “és real”. L’aposta per les aules d’acollida que frenin les desigualtats, assegura, és “fonamental” perquè els resultats no continuïn caient com en els últims anys.
“Amb el gràfic històric de resultats de les competències bàsiques es veu que no anem bé, perquè no estem ni en nivells prepandèmia. Les taxes d’abandonament prematur són pitjors que mai i els nens cada cop tenen més problemes de lectura i grafologia”, adverteix. Només amb una “aposta decidida” i més recursos, insisteix, es podran revertir les desigualtats patents en el sistema educatiu i la greu situació del català.
L’esforç dels centres educatius, darrere de la lleu millora
Per la seva banda, la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, insisteix que les mesures de la conselleria d’Educació “no s’han implementat encara”, per la qual cosa considera que la petita millora no té a veure amb l’acció del Govern sinó amb l’esforç de cada centre educatiu. “Els mateixos centres han vist que han empitjorat els resultats i s’han posat a treballar-hi pel seu compte. És una feina que es fa des de les mateixes escoles”, assegura.
Ara bé, Segura avisa que la davallada en els resultats continuarà perquè es deu a “l’enfocament competencial” i a la “digitalització desmesurada sense reflexió pedagògica”. “No perquè ara haguem millorat en català [a la primària] hem de tirar coets. El que s’ha de fer és recuperar formes de treballar que sabem que funcionaven”, recalca.
Segura coincideix amb Martín que els recursos del sistema són insuficients i que cal una aposta decidida per les aules d’acollida per millorar la competència en català. “És un drama veure les retallades en aules d’acollida, perquè són la manera d’implementar i defensar la immersió lingüística”, conclou la portaveu nacional del sindicat majoritari en educació a Catalunya.
