El currículum del batxillerat s’ha convertit en un gran problema per a la conselleria d’Educació, dirigida per la consellera Esther Niubó. Des del mes de desembre, l’ordenació de les assignatures de la secundària postobligatòria ha estat un dels principals focus de debat entre la comunitat educativa que, tal com ja va passar en època de l’exconseller Josep González Cambray, s’ha tornat a unir en bloc per protestar contra les polítiques del Govern. De fet, la plataforma Ciències en Perill -l’entitat que ha abanderat la batalla contra els canvis a batxillerat-, conjuntament amb sindicats de professorat, sindicats d’estudiants, associacions estudiantils, facultats de ciències, societats i associacions científiques, associacions de famílies i altres entitats de la comunitat educativa, han convocat una manifestació unitària el dimecres 9 d’abril a les portes de la seu del Palau la Generalitat.
Després de mesos de negociacions i un estira-i-arronsa constant entre els responsables de la cartera d’ensenyament i la comunitat educativa, el nou currículum de batxillerat comença a estar definit. A hores d’ara, segons confirmen fonts del Departament d’Educació a El Món, de cara al curs 2026/27 es fusionaran les matèries de física i química -que s’agruparan en una sola assignatura-, i les de geologia, biologia i ciències ambientals. Tot plegat, doncs, comportarà una reducció d’hores de les matèries científiques, les quals es complementaran, segons la proposta actual de la conselleria, amb assignatures optatives en què s’aprofundiran els continguts d’aquesta branca. L’objectiu d’aquest nou plantejament curricular -que ha anat canviant des que la consellera va anunciar els primers canvis-, segons detallen fonts de la conselleria, és modificar “el mínim possible” el currículum actual en el procés d’ajustar-lo “a la normativa” espanyola existent.
El requeriment de la Moncloa, detonant de la polèmica
La polèmica al batxillerat es va desencadenar el passat 16 de desembre, moment en què la conselleria va comunicar a les direccions de tots els centres educatius d’aquesta etapa de l’ensenyament que s’introduirien canvis en el currículum de batxillerat. Era l’efecte directe d’un requeriment del ministeri que encapçala Pilar Alegría, que va alertar el departament de Niubó que l’ordenació de les assignatures actual no complia amb la llei estatal LOMLOE, coneguda com a Llei Celaá i aprovada el 19 de novembre de 2020 al Congrés, gràcies als vots de PSOE i Sumar –les dues formacions que l’havien impulsat– i amb el suport d’ERC i l’abstenció de Junts. Arran d’aquesta reclamació del govern espanyol, la cartera d’ensenyament de la Generalitat va articular una proposta que, d’entrada, estipulava que les matèries de modalitat de literatura castellana i literatura catalana de segon de batxillerat, de la via d’humanitats i ciències socials, passarien a ser optatives. En aquesta línia, la proposta inicial també fixava que, en la branca de ciències, s’agruparien en una sola assignatura biologia, geologia i ciències ambientals –que fins ara eren tres assignatures separades- i també es fusionarien física i química a primer de batxillerat. D’ençà de la primera proposta, però, s’han produït diversos canvis significatius en el futur del batxillerat.
La literatura, primera victòria de la comunitat educativa
La primera proposta de la conselleria d’Educació va generar un fort terrabastall entre la comunitat educativa, especialment pel tracte que plantejava sobre les matèries de literatura. L’endemà mateix de l’anunci, a causa de les fortes i sonores queixes dels docents, la responsable de la cartera es va veure obligada a fer marxa enrere i va anunciar en roda de premsa -convocada a correcuita- que es mantindria la literatura, tant la catalana com la castellana, com a matèries obligatòries a segon de batxillerat: “Aquest Govern té una línia vermella molt clara, que és la literatura“, va assegurar la titular de la cartera. Aquesta, doncs, va ser la primera victòria de la comunitat educativa en la crisi pels canvis a batxillerat. Ara bé, les “anades i vingudes” de la conselleria amb el currículum de la secundària postobligatòria també va encetar una batalla política, amb l’oposició unida en bloc per reclamar una rectificació immediata dels canvis a batxillerat plantejats.
A la batalla per preservar la literatura s’hi va sumar la batalla per defensar les ciències. Per intentar tranquil·litzar a la comunitat docent i científica, la consellera es va reunir al llarg de tot el dijous 9 de gener amb representants de les direccions de centre, la Inspecció educativa i les organitzacions de professionals per tal de consensuar una nova proposta de currículum: “Volem adequar el currículum a la normativa [espanyola]. I això ho hem de fer, primer, garantint la preservació de la singularitat cultural i lingüística de Catalunya, i, per altra banda, fer servir el canvi normatiu per reforçar les matèries científiques“, argumentava la titular de la cartera en una entrevista a Catalunya Ràdio a mig matí, durant la jornada de reunions -unes declaracions que també van enfurismar part de la comunitat educativa, ja que consideraven que les negociacions encara no havien finalitzat.
La batalla per les ciències a batxillerat
En aquestes reunions la conselleria va apostar per mantenir la fusió de les matèries de l’especificitat científica, però també va obrir la porta a “reforçar les matèries de modalitat”. És a dir, incrementar el nombre d’hores setmanals de les assignatures obligatòries -com per exemple, matemàtiques- i les dels itineraris especialitzats -com ara física en cas de la modalitat científica. Aquesta segona proposta de la conselleria, però, va continuar esquerdant la confiança de la comunitat docent, que continua percebent el plantejament del govern de Salvador Illa com un atac a la qualitat de les ciències a l’ensenyament: “Insistir en la fusió de les matèries de biologia i geologia i ciències ambientals i de física i química suposa una pèrdua de dotació horària d’una hora setmanal per a cadascuna de les matèries específiques de l’àmbit científic“, argumentaven des de la plataforma Ciències en Perill a través d’un comunicat.
Per tal de complementar les hores de ciències que es perden amb la fusió, la conselleria planteja crear unes assignatures optatives que permetin als estudiants aprofundir en els coneixements de la branca científica. De fet, defensa que “no es perdran hores” de les matèries de ciències, ja que les optatives seran “altament recomanables”. Una idea, però, que tampoc convenç la comunitat educativa, perquè consideren que crea desigualtats entre els centres perquè la creació d’aquestes matèries depèn de la voluntat i els recursos de cada direcció. Al malestar dels docents de ciències s’hi ha anat sumant la pressió sindical, ja que en els darrers mesos totes les organitzacions de treballadors del sector s’han unit per reclamar que es reverteixin els canvis anunciats. De fet, tots els sindicats de docents, des d’USTEC -l’organització majoritària del sector- fins a la Intersindical, passant per la CGT, el sindicat de professors de secundària ASPEPC, la UGT o CCOO s’han sumat a la gran manifestació unitària del dimecres 9 d’abril.
A la unió sindical també s’hi afegeix un front comú sense precedents de col·lectius de docents de llengües catalana i castellana, física, química, biologia, geologia i filosofia, que reclamen a l’executiu català que posi en marxa una “taula de negociació” per definir el nou currículum de batxillerat. De fet, en roda de premsa, els col·lectius docents, agrupats en quatre grans organitzacions, van subratllar que és el primer cop “en la història educativa del país” que hi ha una unió de professorat d’aquest tipus: “La qualitat del batxillerat no es pot veure compromesa per reformes fetes sense consultar les parts implicades i desconnectades de les etapes educatives anteriors com ara l’ESO”, argumenten. De moment, però, mentre l’oposició política i la societat civil reclama que es reverteixin els canvis plantejats en la secundària postobligatòria, la consellera d’Educació continua defensant la seva proposta de fusionar les matèries científiques com la millor opció per adaptar el currículum a la normativa espanyola vigent.
