Les darreres proves de les competències bàsiques han confirmat la mala salut del català a l’escola, que enguany ha registrat la nota mitjana més baixa de la darrera dècada. En les avaluacions realitzades als 88.169 alumnes de 4t d’ESO -un dels dos cursos en què es duen a terme aquestes proves- es demostra que els estudiants milloren o es mantenen força estables en totes les matèries excepte el català, on els resultats baixen sostingudament des de la pandèmia. Segons les dades facilitades pel Departament d’Educació, un dels elements en què el nivell ha disminuït més en els darrers anys és la comprensió lectora en català -com també van confirmar les darreres proves PISA-, mentre que aquest mateix paràmetre en castellà millora cada any -menys el 2023, en què es va registrar una caiguda, però va ser lleu.
De fet, enguany només un 22,8% dels alumnes se situa en un nivell alt de comprensió lectora en català, mentre que un 43,9% ha obtingut aquest nivell en castellà. És a dir, entre els alumnes del darrer curs de l’educació secundària obligatòria la comprensió lectora en llengua castellana és molt millor que en català. El lingüista i coordinador de llengua de La Intersindical, Gerard Furest, considera que el principal motiu d’aquesta diferència en augment del nivell lingüístic dels estudiants és el “canvi d’hàbits dels joves”, tot i que admet que la causa és “multifactorial”: “El castellà s’ha convertit en la llengua de convergència als patis d’escola i instituts. Aquest factor, sumat al volum d’estudiants nouvinguts que tenen el castellà com a primera llengua i que els joves cada vegada consumeixen més oci en castellà influeixen en les diferències en la comprensió lectora”, argumenta Furest en conversa amb El Món.
Per a l’expert, el canvi de mentalitat -en termes de llengua- dels joves és un dels grans motius que ha desencadenat el baix nivell de català dels alumnes en comparació al de castellà. Aquestes diferències es veuen molt clares en la comprensió lectora, però també en els altres paràmetres que s’avaluen en les competències bàsiques, com ara l’expressió escrita, on només un 7,9% dels estudiants de 4t d’ESO ha obtingut un nivell alt d’aquest aspecte en català en comparació al 17% de castellà. En aquest sentit, Furest considera que cal “modificar” d’arrel la metodologia d’ensenyament de llengües a l’aula.
Capgirar el model d’ensenyament
A banda del canvi d’hàbits dels joves, el coordinador de llengua de La Intersindical també adverteix que un dels factors que ha influït en la mala salut del català a l’escola són les “noves metodologies”, és a dir, el model de treballar en projectes que s’ha instaurat al sistema educatiu públic. Furest considera que aquest plantejament té un impacte “negatiu” per a la llengua perquè els alumnes són els “principals protagonistes” de l’aula: “Si els estudiants tenen el pes de la classe, i entre ells es relacionen en castellà [referint-se al canvi d’hàbits esmentat anteriorment], la llengua n’acaba sortint ressentida”, argumenta el lingüista, que considera que és una metodologia d’ensenyament que funciona d’una manera correcta en “llengües hegemòniques”, com el castellà, però no en “llengües minoritzades” com el català.
De fet, Furest assegura que les noves metodologies han contribuït al fet que l’alumnat tingui una “gran manca de vocabulari en català”. És per això, doncs, que l’expert considera que per revertir el baix nivell de català dels estudiants cal capgirar el model d’ensenyament actual i tornar a posar la figura del docent al centre: “Cal tornar a potenciar la figura del professor que fa que es parli en català a classe, cal recuperar els llibres de text, tornar a la memorització de vocabulari, a les exposicions orals, a les redaccions escrites…”, etziba.
Blindar el català a l’escola
Tenint en compte tots aquests factors, el lingüista considera que és necessari blindar l’ús del català a l’escola i critica que, darrerament, la conselleria encapçalada per Anna Simó no ho ha fet: “El departament no ha complert amb tots els règims lingüístics dels centres per garantir que el català sigui la llengua vehicular”, denuncia. Un règim lingüístic que torna a estar a l’ull de l’huracà des que el passat divendres 5 de juliol el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir suspendre de manera cautelar el decret que fixa el català com a llengua “normalment emprada com a vehicular” -el decret que el govern en funcions va aprovar per esquivar la imposició judicial d’un 25% de castellà a les aules. La mateixa consellera Simó, però, ja ha assegurat que presentaran un recurs contra la decisió de la justícia per tornar a blindar el català a l’escola.
Ara bé, Furest també adverteix que el baix nivell de comprensió lectora i expressió escrita en català no és una conseqüència directa de l’ús de la llengua a l’escola, sinó que també és un reflex de la presència minvant del català en tots els estadis socials, per la qual cosa revertir aquesta mancança és un repte “molt complex”: “L’escola, per si sola, no compensa el desequilibri lingüístic i acaba sent un peix que es mossega la cua”, adverteix. Per això reclama “actuacions estructurals” per revertir el baix nivell de comprensió lectora -i de llengua en general- dels estudiants, tal com confirmen les competències bàsiques i les proves PISA.
