Estabilitzar les plantilles dels centres d’alta i màxima complexitat del sistema educatiu és una de les prioritats que s’ha fixat la conselleria d’Educació, en mans de la consellera Esther Niubó, des que es van posar al capdavant del departament el passat mes d’agost. En una entrevista recent amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la responsable de la cartera d’ensenyament obria la porta a reduir encara més les ràtios en els centres d’aquesta tipologia de centres. Una categorització que atorga el departament en funció del nivell socioeconòmic de les famílies o bé si els alumnes tenen necessitats educatives especials, amb l’objectiu de destinar-los més recursos per garantir que els estudiants més vulnerables del país tenen les mateixes oportunitats que la resta d’infants i adolescents del país. A Catalunya hi ha 240 centres de molta alta complexitat i 490 d’alta complexitat -bona part dels quals concentrats a l’àrea metropolitana de Barcelona-, cosa que correspon a un 24% del total del sistema educatiu català.
Tenint en compte que aquests centres són una de les baules més febles del sistema educatiu català, la conselleria planteja crear mesures “concretes” i “quirúrgiques” que permetin pal·liar algunes de les mancances d’aquesta tipologia d’escoles i instituts. Entre les qüestions que la responsable de la conselleria posa sobre la taula en l’entrevista amb l’ACN destaca l’estabilització de les plantilles d’aquesta mena de centres, ja que, a hores d’ara, es produeixen canvis en les plantilles -és a dir, els claustres- d’un curs per l’altre. Una situació, doncs, que la mateixa consellera assegura que dificulta la continuïtat dels projectes. De fet, segons les dades de la conselleria d’Educació, entre l’any 2018 i el 2023 s’ha substituït més de la meitat dels docents -un 53%, concretament- que treballaven en aquests centres de màxima complexitat. Una xifra lleugerament superior a la mobilitat docent registrada en els centres de baixa complexitat, on hi ha hagut canvis en el 50% dels claustres. Per revertir-ho, Niubó creu que aquests claustres “han de tenir unes condicions que els incentivin a estar allà”. Ara bé, malgrat que la voluntat de la titular de la cartera és garantir l’estabilitat de les plantilles, en l’entrevista no concreta quins són els mecanismes que cal adoptar per aconseguir-ho.
Un possible incentiu econòmic
En la mateixa entrevista, la consellera assegura que encara han “d’estudiar” si l’incentiu que s’ha d’implementar per estabilitzar les plantilles és econòmic, però de moment no ho descarta. Aquesta també és una de les possibles línies d’actuació que obria el darrer informe de la Fundació Bofill sobre els centres de més complexitat del país, malgrat que tampoc concretava que es tractés d’un incentiu purament econòmic. Entre els possibles incentius que esgrimien els autors de l’informe de l’entitat de pedagogs també apareixia la possibilitat de reduir una hora lectiva als docents dels centres públics de més complexitat, ja que d’aquesta manera els permetria tenir més temps per a la formació, la coordinació i el treball dels projectes dels centres. Un plantejament que va tenir força bona rebuda entre les direccions dels centres d’aquest sector de més complexitat del sistema educatiu. La consellera, però, de moment no ha especificat el seu posicionament al respecte.
Independentment dels incentius econòmics o laborals que la conselleria ofereixi per als professionals que treballen als centres de més complexitat, la titular de la cartera sí que ha deixat clar que una de les prioritats que ha d’abordar en aquest sector és millorar el “finançament” d’aquests centres. Es tracta d’una de les grans reclamacions de les direccions d’aquest sector, que en conversa amb El Món ja advertien que sense més recursos era molt difícil poder fer correctament una educació inclusiva: “Fer una educació inclusiva sense recursos té efectes negatius acadèmicament, i ens falten recursos”, reflexionava el cap d’estudis de l’Institut Nicolau Copèrnic de Terrassa. En aquesta línia, des de l’Institut Escola Mestre Morera, situada a Ciutat Meridiana -a la zona perifèrica de Barcelona- també apuntava que la manca de recursos repercutia en el personal del qual disposa el centre. A priori, doncs, aquest compromís de més finançament de la titular de la cartera tindrà un impacte positiu entre la comunitat educativa dels centres de més complexitat, tot i que encara cal polir-ne els serrells i determinar les noves partides pressupostàries que es destinaran.
Les últimes mesures del govern d’Illa
En les darreres setmanes, el govern de Salvador Illa ja ha estipulat un conjunt de mesures per reforçar els centres de més complexitat del país, les quals es començaran a desplegar a partir del mes de setembre amb la posada en marxa del nou curs. Entre d’altres, durant les negociacions per tancar el tercer suplement de crèdit i prorrogar -un cop més- els pressupostos de la Generalitat, l’executiu català va acordar amb els comuns la recuperació del menjador escolar a tots els instituts d’alta i màxima complexitat amb l’objectiu de lluitar contra la desigualtat i la pobresa infantil. En detall, l’acord, que també compta amb el suport de l’altra soci d’investidura, contempla destinar cinc milions d’euros aquest curs 2025/26 i desplegar progressivament la mesura per tal d’arribar a tots els centres durant el 2026 amb 15 milions.
A banda, per aquests mateixos centres, l’acord entre el Govern i els Comuns també inclou una partida pressupostària de 37 milions d’euros per desplegar programes i actuacions de millora en llengua catalana i anglesa i en matemàtiques amb el compromís d’arribar a dues hores de reforç setmanal. Amb aquesta darrera mesura, la cartera que capitaneja Esther Niubó busca millorar el rendiment acadèmic dels estudiants dels centres de més complexitat, però també de la resta del conjunt del sistema educatiu, ja que l’objectiu final és capgirar la tendència a la baixa del nivell de l’alumnat que confirmen les darreres proves internacionals -com les PISA o les TIMSS- i les mateixes competències bàsiques. Aquestes primeres mesures, però, encara no són suficients per pal·liar les mancances dels centres més complexos del país.
