Els mals resultats en competències bàsiques dels estudiants catalans, especialment en llengües, amoïnen els experts i el Departament d’Educació. Coincideixen en la preocupació, però no es posen d’acord en les causes d’aquests mals registres. Alguns dels experts consultats per El Món en culpen la digitalització “excessiva” que s’ha produït a les aules, mentre que altres asseguren que hi ha diversos factors que hi incideixen i que no es pot donar l’esquena a la tecnologia. Educació està en aquesta línia i recorda que els alumnes han viscut una pandèmia que ha impactat fortament en el seu aprenentatge.
Una de les expertes més crítiques amb la digitalització de les escoles és la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, que considera que ha entrat de forma “molt agressiva” en el món educatiu. “No hi ha hagut cap criteri pedagògic ni una planificació amb coherència que asseguri que la tecnologia s’utilitza de forma lògica”, denuncia. Considera que la tecnologia “no val per a tot” i insisteix que hi ha “descontrol total” en aquesta qüestió.
A més, assegura que s’estan enviant pantalles a les escoles gràcies als fons Next Generation, però que els dispositius que ja hi ha als centres van malament i no hi ha diners per arreglar-los. “Es genera una dinàmica de treball en la qual són necessaris i, en canvi, els que tenen no funcionen. Passem mitja classe resolent problemes d’aquest tipus”, explica.
Hi ha estudis sobre els efectes de la digitalització?
La portaveu nacional d’USTEC assegura que estan sorgint estudis que demostren que l’arribada de la digitalització està empitjorant el nivell de lectura i escriptura dels alumnes. “Fins que no va entrar la digitalització, els resultats es mantenien estables, però quan va arribar van caure de cop. 2+2 són 4”, apunta.
En el sentit contrari, el psicopedagog Jordi Perales nega que hi hagi evidències o estudis sobre la mala influència de les pantalles. “Precisament falta estudiar si és un problema o tot es deu a una qüestió metodològica o al fet que s’ha fet el pas a una didàctica basada en la tecnologia sense fer res més que posar un PowerPoint”, explica. Considera que cal analitzar si als centres on s’ha fet la transició al model digital s’ha fet correctament o s’han limitat a passar el que tenien en paper a un PDF. “La manera de treballar no pot ser la mateixa”, afegeix.
La falta d’intermediació dels adults
Per la seva banda, Sylvie Pérez, psicopedagoga vinculada a la UOC, coincideix amb el seu col·lega de professió que no hi ha estudis per valorar les diferents variables que incideixen en la baixada de resultats, especialment en llengües. “Una part sí que poden ser les pantalles, però també pot ser que hi hagi altres motius que coincideixen en el temps i hi incideixen. Crec que no és tant la digitalització com l’absència de la intermediació del món adult”, explica.
“No és el mateix llegir un conte en veu alta que posar una reproducció en àudio. La culpa la té l’àudio? No, la té la relació que establim amb els nens a través de la tecnologia”, apunta. Insisteix que atribuir la responsabilitat a les pantalles és “treure’ns la responsabilitat que com adults tenim en els processos d’aprenentatge”.
Pérez recorda que la pandèmia va tenir una incidència especial en aquesta qüestió, perquè va incrementar l’ús de pantalles i ens va ensenyar a ser més digitals. “Això en si mateix és bo, s’ha democratitzat l’accés a internet, però també s’ha generalitzat a tots els àmbits i ha fet que, per exemple, en comptes de compartir amb els nens la lectura els posem vídeos per distreure’ls.
L’adquisició d’aprenentatges per llegir i escriure s’està retardant
La psicopedagoga adverteix que cada vegada es retarda més l’adquisició dels processos relatius a l’escriptura i la lectura, de la mateixa manera que els nens cada cop parlen més tard. “Si comencen a comprendre més tard i són autònoms més tard, però avaluem les competències a la mateixa edat, és impossible que les proves surtin bé”, recalca.
Aquest retard en l’assoliment de competències té, en part, arrels en la pandèmia. Perales apunta que els alumnes van perdre molts mesos d’escola i que aquest temps encara no s’ha recuperat, el que explica que els resultats continuïn baixant. “Els quatre anys abans de la pandèmia tothom anava a l’escola, però els quatre últims, en els quals hi ha hagut pandèmia, molts alumnes no hi anaven en temporades llargues. Tot això influeix”, explica.
En aquest sentit, Perales insisteix que cal tenir en compte altres variables abans d’afirmar categòricament que la baixada de resultats es deu a la digitalització. “Per exemple, no es va tenir en compte el temps que feia quan es van fer les proves. Hi havia onada de calor? Això sí que està estudiat que fa baixar el rendiment intel·lectual”, apunta.
Una generació amb pitjors competències que els seus pares
El coordinador d’FP de la UGT, Jesús Martín, és molt crític amb la digitalització, que a parer seu explica la falta de comprensió lectora dels alumnes. En aquest sentit, urgeix a reforçar l’oralitat i a deixar els mòbils i les tauletes fora de l’escola, perquè “estem creant analfabets”. “Hem creat una generació que per primera vegada té pitjors competències lingüístiques que els seus pares”, avisa. Assegura que l’ascensor social s’ha aturat també en competències lingüístiques, com demostren els mals resultats.
“Quan parlen per missatges apliquen l’economia digital i escriuen abreujades i malament les paraules. El català normatiu desapareix. Si en els vuitanta lluitàvem contra els barbarismes, ara ho fem contra els digitalismes”, denuncia.
Aules d’acollida i una despesa del 6% del PIB en educació
Martín assegura que l’única manera de començar a revertir aquesta situació és destinar un 6% del PIB a l’educació “en comptes de malbaratar diners en dispositius digitals”. Amb aquests diners es podria fer una aposta decidida per les aules d’acollida, un element indispensable per evitar la segregació escolar als centres d’alta i màxima complexitat. “Molts alumnes nouvinguts no estan rebent l’atenció adequada i les hores dedicades a l’aula d’acollida són totalment insuficients. S’haurien de fer aules d’immersió amb una durada mínima d’un any, i no quatre mesos com ara”, apunta Martín.
Amb aquests recursos també es podria pal·liar la falta de professors de català que afecta tots els centres del país. “Ara les cobreixen periodistes, traductors, humanistes que només necessiten tenir un C2 de català i que no tenen les competències didàctiques”, avisa Martín, que creu que això també influeix en els mals resultats en les competències bàsiques.
