Millorar el nivell de matemàtiques és un dels grans reptes que haurà d’assumir la nova conselleria d’Educació un cop es conformi el nou govern. L’estocada de les proves PISA va posar sobre la taula una de les principals mancances del sistema educatiu, i les proves d’accés a la universitat han confirmat que les matemàtiques són un dels ossos més durs de pelar per a l’alumnat. Per combatre aquesta problemàtica, la consellera Anna Simó ja ha posat en marxa algunes mesures -i en preveu d’altres, com el Pla Florence, per al curs vinent-, i aquestes ja han començat a donar els primers fruits. Els resultats de les competències bàsiques d’enguany demostren que el nivell de matemàtiques dels estudiants, tant de primària com de secundària obligatòria, ha millorat en els darrers anys, tot i que encara se situa molt per sota del nivell previ a la pandèmia.
Ara bé, tot i que en termes generals la millora és compartida, els resultats facilitats per la conselleria també demostren que hi ha una gran diferència entre la nota mitjana que han obtingut els alumnes de 6è de primària (un 7,4 de mitjana), i la que han obtingut els estudiants de 4t d’ESO (un 6,5 de mitjana). Per a la presidenta de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (Feemcat), Carme Vicens, un dels principals factors que justifica aquesta diferència de nota mitjana és el “grau d’abstracció” de les matemàtiques. És a dir, la tipologia de contingut que s’ensenya als alumnes: “Durant la primària les matemàtiques són més numèriques, tangibles, en canvi, a principis de la secundària [en alguns centres a primer d’ESO, en altres a segon] s’introdueix l’àlgebra. És un moment crucial, hi ha un abans i un després“, apunta Vicens en conversa amb El Món.
Per a l’experta, aquest és un dels factors que influeix en les diferències de resultats de primària a secundària. L’element on més es demostra aquesta diferència és en les competències de numeració i càlcul -dimensió que inclou l’àlgebra a secundària-, on la nota mitjana en aquest aspecte de primària se situa per sobre del 8, mentre que en secundària frega el 6, però sense arribar-hi, segons les dades del departament. De fet, les competències de numeració i càlcul són l’aspecte aquest any ha portat més problemes a l’alumnat de secundària.
El “bloqueig” per aprendre matemàtiques
La presidenta de la Feemcat considera que, a banda del “grau d’abstracció” matemàtica, un dels factors que influeix en les diferències de resultats a les competències bàsiques de matemàtiques és la poca capacitat de “gestió de l’error” d’alguns alumnes de secundària, el que es coneix com a “sentit socioafectiu de l’error”: “El problema és que molts alumnes tenen por d’equivocar-se i no saben com gestionar els seus errors. En lloc d’animar-los a continuar-ho intentant i millorar generen un bloqueig”, argumenta Carme Vicens. Aquesta és una situació que es pot produir en molts aspectes de l’ensenyament, però que es produeix sovint en les assignatures més científiques o numèriques.
Per tal d’intentar combatre aquests bloquejos, l’experta considera que és fonamental fomentar el “treball en grup” a l’aula, perquè d’aquesta manera obligues els estudiants a dialogar i exposar els seus arguments per resoldre un problema, cosa que acaba ajudant a superar la por d’equivocar-se. En aquest sentit, Vicens assegura que una bona manera de treballar aquesta qüestió és fer activitats “obertes” i que captin l’atenció de l’alumnat: “Cal fer exercicis de llindar baix, sostre alt i parets amples”, apunta. És a dir, plantejar problemes a classe que d’entrada no siguin gaire complexos -de llindar baix-, ja que d’aquesta manera tots els estudiants es veuen en cor d’intentar resoldre’l, però que es puguin anar complicant cada vegada més -de sostre alt- per als alumnes que avancen més de pressa, i que es puguin abordar des de diferents punts de vista -de parets amples. Per a l’experta, aquesta és una de les claus per aconseguir millorar el nivell de matemàtiques i intentar recuperar els bons resultats de la primària a la secundària.
