Compte enrere i futur incert a Vall de Núria, a la comarca del Ripollès. L’administració catalana, a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha estat històricament al capdavant de la gestió de l’estació d’esquí i l’espai lúdic de la vall. Ara, però, l’enroc en les negociacions per a la nova concessió entre l’Ajuntament de Queralbs, en mans de l’alcaldessa juntaire Imma Constans, i l’empresa pública deixa un escenari boirós als pobles de la zona. El passat 30 d’abril, el dia que finalitzava la darrera pròrroga de la concessió de l’espai, FGC va anunciar un inici d’acord per continuar fent-se càrrec de la gestió de l’equipament i, per conseqüència, poder garantir el seu funcionament durant la temporada d’hivern, que arrencarà -si s’arriba a un acord- a principis de desembre. L’Ajuntament, però, no va fer cap manifestació en relació amb aquest inici d’entesa.
Segons va detallar el govern municipal de Queralbs el passat 30 d’abril, l’alcaldessa del petit poble es va reunir amb el secretari general del Departament del Territori, Joan Jaume, el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Antoni Segarra, i els equips d’assessors de les dues parts per tal d’intentar “resoldre les diferències que impedien un primer preacord” per atorgar a FGC la concessió demanial dels terrenys comunals de Queralbs i de les edificacions i instal·lacions que conformen l’estació d’esquí i el parc lúdic de Núria. Des de llavors, però, les converses s’han encallat, i cap de les dues parts sembla haver acostat posicions i llimat les discrepàncies, almenys de portes enfora. Fonts de les empreses del sector de la neu asseguren en conversa amb El Món que viuen amb certa “preocupació” la situació en què es troba, en aquests moments, l’estació d’esquí i el parc lúdic de Núria, ja que en cas de no poder operar amb normalitat comportaria la pèrdua de “llocs de treball”, tant en els hotels com en tot el món de la neu -des del lloguer de material fins als monitors d’esquí. “Esperem que arribin a un acord l’abans possible”, exclamen les mateixes fonts.
Termini de concessió i cànon, els esculls de les negociacions
D’entrada, una de les propostes de l’Ajuntament de Queralbs era establir un període concessional de 20 anys. Com a contraproposta, des de FGC van posar sobre la taula, tenint en compte que els terminis d’amortització ordinaris de les inversions són d’entre 25 i 30 anys, crear una “clàusula compensatòria” per si no s’haguessin pogut amortitzar els actius un cop finalitzada la concessió. Una compensació econòmica que el consistori no veia amb bons ulls, motiu pel qual des d’FGC van proposar allargar la concessió a 30 anys vista, però segons detallava l’Ajuntament en un comunicat, l’empresa pública de la Generalitat “no incloïa en cap cas l’increment de les inversions inicialment pactades, ni una garantia per a la seva realització”.
En aquell moment també s’apuntava que caldria tancar la xifra del cànon -la participació econòmica de la qual disposen els governs municipals per l’explotació de recursos naturals, la qual no es tenia en compte en la darrera concessió de l’espai. L’Ajuntament demanava que el cànon anual fos de 25.000 euros, mentre que FGC el situava als 10.000 euros. A banda, un dels aspectes que inicialment va enrocar les converses és que el consistori es reservava el dret a reduir la concessió a la meitat de manera unilateral si en algun moment FGC no complia amb les inversions compromeses. Per a FGC, aquesta era una “línia vermella” que no podien acceptar. Finalment, però, aquest punt es va excloure del document. Des d’aquest diari hem intentat contactar amb l’Ajuntament de Queralbs en diverses ocasions, però no hem obtingut resposta sobre les actualitzacions de l’estat de les negociacions. Per la seva banda, des de FGC sí que han expressat que la seva prioritat és “arribar a un acord” per desencallar la situació.
Més de cent anys d’història
La història de Vall de Núria es remunta més de cent anys enrere. El projecte de l’estació que ara és de FGC va néixer en el primer terç del segle XX amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats d’accés al Santuari de Núria i convertir-se en una via per als primers moviments excursionistes de Catalunya. De fet, l’any 1926 va començar a construir-se el tren cremallera de la zona i l’any 1931 va inaugurar-se. Després de la dictadura franquista, l’any 1985 l’empresa pública de la Generalitat va fer-se càrrec de l’explotació de la zona d’esquí en terrenys comunals i del parc lúdic de Vall de Núria amb una concessió gratuïta i exclusiva, i sobre la qual l’Ajuntament de Queralbs no tenia cap cànon, ni la potestat de decidir sobre quina mena d’inversions es feien a l’equipament -una de les grans reclamacions del consistori en les negociacions de la nova concessió.
L’any 2017, l’acord entre FGC i el govern del municipi va arribar a la seva fi i, per tal de mantenir l’activitat de l’espai, ambdues parts van anar pactant pròrrogues -de màxim dos anys- que permetien a l’operadora catalana continuar explotant els recursos naturals i econòmics de la població. El mes d’abril d’aquest 2024, però, ja no hi ha hagut més prorrogues, cosa que els ha empès a un període de negociacions que, a hores d’ara, continua obert. Així doncs, a l’espera d’entesa política, la Vall de Núria encara la temporada d’hivern amb incertesa.
