La mort forma part de la vida, és evident, fins ara ningú ha demostrat la immortalitat. Ara bé, amb els serveis d’estadística actual no totes les morts són del tot normals. Per exemple, a Catalunya va haver-hi un total de 17.458 defuncions entre l’1 de juny i el 28 d’agost de l’any passat i, d’aquestes, 2.705 (15,5%) són considerades excés de mortalitat, segons va publicar el Departament de Salut aquesta mateixa setmana. Un 15% és una xifra molt elevada per aquest excés de mortalitat, és a dir que són persones que no havien de morir encara, o que com a mínim és que no estaven previstes estadísticament. Davant d’aquesta elevada xifra, els investigadors apunten que la causa més probable d’aquest augment de les defuncions a Catalunya sigui la forta calor, mentre que l’impacte de la covid-19 “sembla més limitat”, en un estiu amb la majoria de la població ja vacunada i amb temperatures extremes durant molts dies. L’informe mostra que l’excés de mortalitat va ser superior en les dones i també en àrees rurals o en les urbanes més desafavorides. Anna Mompart, una de les autores d’aquest informe, adverteix en una entrevista a l’ACN que la crisi climàtica té “un impacte més elevat en els grups més vulnerables”.
En la línia de les declaracions de Mompart cal recordar que l’estiu passat els termòmetres van registrar temperatures inusualment elevades, amb 42 dies sota onada de calor. La primera onada, entre el 12 i el 18 de juny, va ser la segona més primerenca des que es tenen registres. La segona i la tercera onades de calor, del 9 al 26 de juliol i del 30 de juliol al 15 d’agost, van ser de les més llargues de les que es tenen constància. La segona, a més, va ser la més extensa i intensa de les registrades a l’Estat. “Ens vam passar quasi tot l’estiu sota calor extrema”, recorda Mompart, que és la subdirectora general de la Cartera de Serveis i Mapa Sanitari del Departament de Salut a l’ACN per comentar l’informe ‘L’excés de mortalitat a Catalunya’ entre els mesos de juny i agost del 2022.
L’informe recull que l’estat espanyol va patir un excés de mortalitat “extraordinàriament elevat” al mig de l’estiu, des de mitjans de juliol a mitjans d’agost, sobretot en la població major de 75 anys, segons el sistema de monitoratge de la mortalitat EuroMOMO. Altres països, com França, l’estat alemany de Hesse, Itàlia i Anglaterra també van patir un elevat excés de mortalitat. Aquest indicador és la diferència entre les defuncions registrades i les esperades d’acord amb una línia basal de referència. En el cas de Catalunya, l’estudi mostra que és la segona comunitat autònoma amb més excés de defuncions en termes absoluts per la grandària poblacional, en termes relatius és de les que té l’increment més baix. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la variació de la mortalitat acumulada el 2022 fins a l’agost va ser de 9,6% a Catalunya mentre que la mitjana de l’Estat és de 12,2%.
Hi ha relació entre la mortalitat i les desigualtats?
Un altre dels punts interessants de l’informe de Salut és si hi ha diferències directament relacionades amb desigualtats com el gènere o la zona de residència. En aquest cas, el percentatge de defuncions identificades com a excés de mortalitat és superior en les dones (8,8%) respecte dels homes (5,1%) i els investigadors ho atribueixen a dos aspectes: d’una banda, les dones són més en grups d’edat més avançats, i de l’altra, el seu nivell socioeconòmic és menor i això suposa menys accés a recursos davant de la calor, com l’aire condicionat.
Els autors també observen que l’excés de defuncions és més elevat en les àrees rurals i en les urbanes més desafavorides de Catalunya. Ara bé, si es tenen en compte les característiques demogràfiques d’aquestes àrees, l’excés de mortalitat no és tan superior. En aquest sentit, Mompart puntualitza que “en àrees rurals es mor més gent, però no perquè visquin en àrees rurals, sinó perquè la població que hi viu és més gran”. També explica que les persones grans són “les que viuen en situacions de més vulnerabilitat, especialment les dones”, que en general tenen pensions “més baixes”.
Pobresa energètica i situacions de vulnerabilitat
Un dels altres aspectes que podrien afectar decisivament en aquesta estadística són la pobresa energètica, perquè a l’estiu no tothom es pot pagar l’aire condicionat i les situacions de vulnerabilitat. En aquest cas l’informe mostra com la pobresa energètica i les dificultats per accedir a recursos per apaivagar els efectes de la calor en un context marcat per la forta inflació també van influir en aquesta estadística de mortalitat. “La resposta de la població ha estat diferent respecte a anys precedents per la pobresa energètica. Els alts costos de l’electricitat van fer que molta menys gent pogués estar dins les llars o llocs de treball a una temperatura normal”, adverteix la subdirectora general de la Cartera de Serveis i Mapa Sanitari a l’ACN.
Darrere una altra de les dades recollides també hi pot haver un factor de vulnerabilitat econòmica. L’estudi mostra un excés de mortalitat hospitalària, sobretot en el grup de 45 a 64 anys i superior en aquest cas entre els homes. “La població amb nivell de renda baix i molt baix té les taxes de mortalitat més elevades, i també l’increment de mortalitat més alt en comparació amb la població que té rendes altes i mitjanes”, descriu l’informe. Mompart indica com a hipòtesi la relació d’aquest excés de la mortalitat en homes en edats laborals amb treballs a l’aire lliure, amb més risc de cops de calor. “Ens imaginàvem homes que treballen a les carreteres o pagesos”, exposa.
1
