El cas de les presumptes irregularitats del que s’anomenava Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència ha obligat fins i tot a canviar de nom un servei públic essencial. S’ha rebatejat amb el nom de Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i Adolescència, com a senyal d’una aparent profunda reestructuració d’aquesta àrea del Departament de Drets Socials que inclou un nou sistema de control dels pagaments de les prestacions als joves extutelats i dels serveis que reben.
De fet, l’informe de la Sindicatura de Comptes que va destapar el desgavell financer de la DGAIA va ser confirmat per l’auditoria interna que va dur a terme el mateix departament que dirigeix Mònica Martínez Bravo. Però el cas ha destapat, sobretot, que aquest servei d’assistència semblava deixat de la mà de Déu perquè, tal com reconeixen treballadors del mateix departament de Drets Socials a El Món, tenia “vida pròpia” perquè “a cap societat li agrada reconèixer que té infants desemparats”. D’aquí que considerin el servei “poc transparent i poc segur” i massa “institucionalitzat”, és a dir, no centrat exactament en la cura i guarda dels menors desemparats. De fet, raonen que funcionen a “base d’emergències” que afavoreixen les males praxis i la laxitud dels controls.
Així i tot, la querella presentada davant el Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona està aturada, i la mateixa consellera reconeixia per escrit al Parlament, el passat 7 de novembre, que no podia actuar fins que l’Oficina Antifrau acabés la seva investigació. Un informe necessari per actuar judicialment si es “demostren l’existència de possibles delictes contra el patrimoni de la Generalitat de Catalunya”.
Però, la investigació política ha fet feina, i la comissió d’investigació del Parlament ha destapat que, a més del possible desgavell comptable, hi ha un problema greu de desgavell organitzatiu, personal i jurídic que no permet actuar amb eficiència en un servei social delicadíssim, i una flagrant manca d’inspeccions.
Problemes de personal
En primer terme, des del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya, Damas Vidal va fer el crit d’alerta sobre el personal encarregat del seguiment dels infants i dels joves tutelats i extutelats. El passat 1 de desembre, Vidal advertia als diputats que els educadors socials que treballen en l’àmbit d’infants i joves tutelats no tenen experiència. “Acostuma a ser la seva primera feina quan surten de la facultat i, en molts casos, canvien de lloc de treball al cap de poc temps”, va assenyalar.
També va ressaltar que “és un lloc on acostumen a haver-hi moltes baixes, sigui per estrès, depressió o ansietat”. Fins i tot, va gosar posar deures a l’educació universitària. “Ens hauríem de preguntar si des de les facultats es prepara prou bé els estudiants per treballar amb infants i adolescents”, va retreure. Per això també va reclamar una “avaluació de riscos psicosocials per als educadors que exerceixen en centres on s’acullen infants tutelats”.
En el mateix sentit, Vidal va alertar de la quantitat d’infants i joves atesos als centres que pateixen alguna malaltia o trastorn mental. “No hi ha prou professionals per poder tractar els infants que ho necessiten”, va lamentar i va afegir que caldria una “formació específica en salut mental per als equips educatius per procurar una millor atenció als infants”. Així mateix, les diferències salarials i de condicions laborals dels treballadors de l’administració amb els que treballen en centres del tercer sector genera una marxa constant de treballadors amb una “rotació constants als centres” que “trenca el vincle educatiu amb els infants, base de qualsevol procés reparador”.
Sense famílies i massa institucionalització
L’opinió dels educadors socials és compartida per portaveus del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC), com Pilar Morral, que avisen del risc de la manca de famílies d’acollida i d’un procés d’emparament massa institucionalitzat. Un risc que es va incrementar a partir del 2015 amb l’increment de l’arribada de joves migrants a Catalunya i la pandèmia de la Covid, que va ser un projectil al “risc intrafamiliar, l’atenció als joves extutelats i la tensió als centres residencials que, a més, es van veure confinats”.
Morral recorda els motius que porten un infant o un jove a ser tutelat per la DGAIA. “Són situacions de pautes educatives inadequades, violència verbal i física intrafamiliar o abusos intrafamiliars”, va descriure Morral. En aquesta línia va advertir que fins ara semblava que calia “adaptar els infants i adolescents als recursos existents, i no a l’inrevés”. En aquesta línia, consideren que cal fer centres amb un màxim de 20 places i no separar els germans. “La institucionalització augmenta, no només per la detecció de més situacions de desemparament i l’augment del risc greu en l’etapa adolescent, sinó per la manca d’alternatives d’abordatge de primera instància amb famílies d’acolliment”, reflexionava Morral.
Per això, els experts convocats pel Parlament, proposen amb insistència com a objectiu prioritari incrementar les famílies d’acolliment, fins i tot amb la seva professionalització, amb un epígraf a la seguretat social. Un sistema que “reconegui i garanteixi l’exercici professional de les famílies acollidores com a veritables substituts als centres residencials i generar un projecte de professionalització de l’acolliment”. “Hi ha un esgotament progressiu del model entre el 2011 i el 2025″, afirma amb contundència Eva Giralt, portaveu del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Les xifres que han arribat a la comissió del Parlament són clares: el 2023 hi havia 4.800 infants en centres residencials i, en canvi, només 925 en famílies alienes. A finals del 2024, hi havia 388 infants esperant una família i només trenta famílies disponibles.
Governança impossible i “cultura de l’emergència”
Pilar Morral, portaveu del COPEC, va carregar al Parlament contra els “canvis de govern” que ha obligat en moltes ocasions “a partir de zero” en les polítiques i la gestió de l’acolliment. Una crítica compartida amb vehemència per Giralt. “És molt difícil, per no dir impossible, consolidar un sistema de protecció robust quan la direcció política i tècnica canvia constantment”, afirma la representant dels treballadors socials. Així admet la “preocupació per una alta rotació en els càrrecs de responsabilitat”. “Si mirem les dades, entre 2011 i 2025 la DGAIA ha tingut fins a vuit directors i directores generals diferents; això suposa una mitjana de permanència en el càrrec de menys de dos anys”, argumenta. Una “inestabilitat que s’ha donat a les conselleries, amb set consellers diferents en el mateix període”.
Una conseqüència de la “governança impossible” barrejada amb un “sistema desbordat” i una “realitat social que s’ha complicat”. De fet, els experts calculen que els casos d’atenció s’han disparat un 84% des del 2015 fins ara. Un entorn en el qual també creix la pobresa infantil i la vulnerabilitat així com l’arribada de menors migrants. Tot plegat gestionat a través de prop de 270 centres que són dirigits per entitats, mentre que la gestió directa de la Generalitat és minoritària. “La urgència per obrir places residencials, per exemple, a vegades ha portat a una cultura de l’emergència”, lamenta Giralt. Per defensar-ho recorda que entre 2016 i 2020 es van haver de fer contractacions d’emergència per valor de més de 114 milions, 292 centres nous. “D’acord que les situacions eren crítiques, però quan l’excepció es converteix en norma, es debilita la planificació i, sobretot, la supervisió tècnica”, opina.
Desori jurídic
Un altre dels fronts que ha deixat al descobert la mala gestió de la DGAIA són els problemes administratius i jurídics que es troben els menors o menors extutelats. Un desori que inquieten els experts perquè veuen un malbaratament de recursos públics. “Els joves migrats sense referents familiars sovint acaben necessitant un nombre elevat d’ingressos institucionals perquè no disposen de referents familiars i solen patir una manca d’agilitat burocràtica per a la seva integració social”, reconeix Morral.
Així mateix, denuncien “situacions de necessitat de resposta de l’administració judicial perquè no calgués la intervenció de serveis socials bàsics i especialitzats, ja que poden produir un impacte major”. Apunten que cal aplicar una “comunicació àgil entre els equips judicials, fiscalia, Mossos d’Esquadra i sistema de protecció” així com una “implicació del jutjat i de Fiscalia de Menors en la col·laboració entre les famílies i coordinació amb els equips”. Una denúncia que comparteix Albert Parés, president de l’Associació Noves Vies, especialitzada en la defensa de menors migrants. Parés ressalta la descoordinació de la DGAIA amb la fiscalia, perquè el ministeri públic no sap en quin centre es troba el menor quan cal assistir-lo davant el jutjat.
Per altra banda, també va subratllar la quantitat de processos de verificació de l’edat del menor que es porten a terme a Catalunya i que no són necessaris. “S’està prevaricant”, va exclamar. En aquest sentit, recorda que un menor amb passaport no cal que li facin prova d’edat, segons la mateixa doctrina del Tribunal Suprem. Són processos judicialment llargs i costosos per a l’Institut Català de la Salut i que, sovint, acaben amb el menor vivint del sistema de persones sense llar perquè no ha arribat a temps per poder tenir un permís de residència i poder treballar. Precisament, en aquest punt també avisen que la Generalitat té un termini de 90 dies per atorgar autoritzacions de residència i treball per als menors, un termini que mai es compleix i, per tant, no permet l’entrada al mercat laboral del menor, cosa que carrega de més despesa el pressupost públic assistencial. “Hi ha una responsabilitat patrimonial molt greu de l‘administració”, conclou Parés.
