Pinça de l’Església i Albiol contra un club històric de bàsquet

La lluita per la supervivència del Club Sant Josep de Badalona genera una revolta popular

Badalona viu una autèntica revolta popular arran del cas del Club de Bàsquet Sant Josep, el del Centre Parroquial. La històrica escola de bàsquet ha descarnat un afer que implica l’Ajuntament de la tercera ciutat de Catalunya, a mans de Xavier Garcia Albiol, i de l’Arquebisbat de Barcelona, amb el seu ecònom al capdavant, en una maniobra que té tots els elements d’operació d’especulació immobiliària. De fet, al consistori del PP i, de retruc, el que hi havia del PSC, així com al Bisbat se’ls ha ennuegat el que esperaven com a gran pla de reconversió urbanística al centre de la ciutat.

Un cas que contè elements inversemblants com un veí que denuncia sorolls pel so del botar de les pilotes després de 82 anys d’existència del club, una estrambòtica batalla judicial de l’Arquebisbat per desnonar una de les seves parròquies, la petició d’una llicència d’activitats de l’any 1939 i un precinte de les instal·lacions extraordinàriament veloç. Ara, s’hi afegeixen mobilitzacions populars i, fins i tot, la Guàrdia Urbana identificant membres del club en les concentracions de suport a una escola de bàsquet emblemàtica. Tot plegat converteix el club de bàsquet Sant Josep en una mena d’aldea resistent davant la triple A formada per Albiol, l’Arquebisbat i l’avidesa constructora.

El club escola Sant Josep va començar la seva singladura fa 82 anys, i actualment compta amb 20 equips masculins i femenins i una reconegudíssima escola de bàsquet i més de 300 famílies associades. De fet, és un club de referència dins el bàsquet català, que havia arribat a tenir un equip a primera divisió. És el planter de mites com Alfred Julbe, Sílvia Domínguez, Ferran Bassas o Àlex Mumbrú, entre moltes altres llegendes. Se’l coneix popularment com a Club Parroquial, atès que forma part del Centre Parroquial Sant Josep de la ciutat i que s’ubica a la cèntrica plaça Rector Rifé.

El teatre del Centre Parroquial Sant Josep Badalona, un exemple de la vitalitat històrica de l’entitat/Quico Sallés

En definitiva, és una entitat que tenia –i manté les instal·lacions– de seccions com hoquei patins, escacs, o fins i tot, teatre amb un magnífica sala que fa prou goig. Ara per ara, la gestió de la parròquia ha fet que només romangui viva la secció del bàsquet. Les instal·lacions són imponents però són un ham perfecte per a una operació immobiliària, tant per l’espai com per la situació. Un còctel perfecte que esperona alguns operadors immobiliaris conjurats amb el Bisbat a tirar terra de les instal·lacions i construir-ne de noves, i de passada, aixecar pisos i una residència d’avis.

Per la seva banda, el club insisteix que, a tot estirar, només calen reformes. “Tenim un certificat oficial que demostra la solidesa estructural de totes les instal·lacions”, asseguren des de l’entitat. De fet, sembla que el club sigui una “nosa” pels seus objectius. El pavelló, per exemple, es va construir als anys 70 amb l’ajuda d’un patrocinador i està en perfectes condicions, tot i que algú hi tira pedres a la teulada per tal de causar degotalls sobre el parquet. De fet, qui va construir el pavelló i com és un dels punts claus per defensar que el club s’ha de mantenir on és.

Tota aquesta història, però, s’atura de cop l’any 2019. Va ser aleshores quan el Bisbat va informar el club de converses amb promotors per una “reforma integral de les instal·lacions”. Sense cap més detall. Això sí, l’ecònom els garantia aleshores que continuaria el bàsquet al centre. Al novembre, però, es copsa un gir de guió. L’Arquebisbat comunica al club que han de marxar en 15 dies. És a dir, el bisbe de Barcelona desnona un centre parroquial. “Sembla el bisbat contra Sant Josep”, interpreten des del club. L’argument per foragitar el club és que sobtadament han aparegut “greus problemes estructurals a les instal·lacions”. Ara bé, no presenten cap certificat ni cap prova de la seva afirmació. El club no s’ho empassa i pel seu compte obté un certificat que garanteix la solidesa estructural de les instal·lacions.

Tot i el certificat, l’Arquebisbat va sortir amb un nou ciri trencat. En concret, els informen que hi ha un “expedient administratiu” que es troba “exhaurit i ferm” contra el Centre Parroquial per “manca de llicència d’activitats”. Tota una sorpresa després de 80 anys d’història. Però el serial no es va quedar aquí. El desembre del 2019, l’ecònom de l’arquebisbat, mossèn Ramon Batlle, i el grup municipal del PSC, aleshores al govern, van presentar una requalificació de terrenys a serveis per construir-hi una residència d’avis i alhora reubicar el club en una zona de Badalona. Des del club, perplexos no només per l’anunci sinó per la rapidesa de tot plegat i pels antecedents del Bisbat intentant fer-los fora, van presentar un recurs a l’Ajuntament perquè no només no van ser part de l’expedients, sinó que ni tan sols en van ser notificats.

El consistori, a principis del 2020, admet parcialment el recurs i retrotrau l’expedient a l’inici. És aquí quan l’Ajuntament demana formalment al club que presenti la llicència d’activitat, com si l’any 1939 se’n donessin de llicències d’activitats. Com que no existia, al març, el club sol·licita la llicència, que no arribarà fins l’abril, però del 2021, més d’un any després. I arribarà amb sorpresa.

A finals del 2020, l’Arquebisbat, a la vista de la resistència de club i de l’agudesa per aturar una expulsió exprès, presenta una demanda civil de desnonament. Un concepte com a mínim estrany, perquè tècnicament el Bisbat vol desdonar una parròquia seva. La demanda incorpora una proposta: vendre la pista d’hoquei i fer un nou contracte de lloguer amb el club (abans el tenia a precari) per 7 anys i després ja veurien què en farien. El club va fer una contraproposta amb què, bàsicament, reclamava més anys de contracte. Al capdavall, hi són des del 1939, i a més el pavelló el va aixecar la mateixa secció i té dret a una compensació. L’Arquebisbat va donar com a resposta el silenci.

L’Ajuntament precinta les instal·lacions

Tres mesos després d’obtenir la llicència d’activitats, l’Ajuntament fa un pas més. Sense cap mena d’avís previ precinta les instal·lacions arran d’una extravagant denúncia d’un veí per sorolls. Li molestava el botar de les pilotes. Mai en 82 anys d’història ningú no se n’havia queixat. Enmig d’aquest desori, el club demana una reunió amb l’alcalde, Xavier Garcia Albiol. Una trobada en què se’ls informa que, per desprecintar el pavelló, han de presentar un calendari d’obres d’insonorització. El club ho va fer i va insonoritzar les instal·lacions. La broma li va costar 29.485 euros.

Però, ves per on, el veí denunciant –per cert, un potent promotor immobiliari– no deixa entrar els tècnics a casa seva per tal de fer les proves acústiques i, per tant, certificar la insonorització. Una jugada malintencionada perquè, tot i l’oferiment d’altres veïns per fer la prova, el consistori assegura que només pot fer la prova des de casa del denunciant per poder desprecintar. La junta del club ho titlla de “paradoxa escandalosa”, un denunciant que després no deixa comprovar la denúncia. Però, si amb tot això no n’hi havia prou, l’Ajuntament no ofereix cap espai alternatiu perquè les instal·lacions esportives de la ciutat estan col·lapsades.

Mobilització al carrer

La situació ha provocat un veritable esclat social. Aquest dijous es va celebrar una concentració davant l’Ajuntament per mostrar el suport al club Sant Josep. La protesta va acabar amb la Guàrdia Urbana aixecant una acta administrativa. No serà l’última mobilització. El proper dia 18 de novembre se celebrarà la vista oral de la demanda de desnonament presentada per l’Arquebisbat i, de nou, el moviment #santPerenoestoca comença a bellugar-se.

Just la setmana abans, quan començava la competició, els havien anunciat que no hi havia espais a Badalona i mantenien el precinte. Però la pressió va fer que, el 21 de setembre, l’Ajuntament emetés un comunicat detallant els llocs on es derivaven finalment els integrants del club, a canvi que el club fes “obres necessàries al seu pavelló d’acord amb la llicència sol·licitada i que permetrien l’obertura de la instal·lació”. Les actuacions que segons l’Ajuntament s’han de dur a terme són l’arranjament de la paret mitjanera del pavelló amb la finca d’un propietari, el canvi en la instal·lació de les cistelles i rehabilitació integral de la coberta. Però paral·lelament, el mateix dia van ratificar el precinte. “Un parany”, segons el club. És la Triple A contra Sant Josep. Una història de 82 anys que encara té esperit per viure’n molts més.

Comentaris

    Una 11/10/2021 8:45 pm
    La tercera no , Quico. Ets un boomer, ja ho és Terrassa, per 461 hab. La quarta.
    Maria 12/10/2021 7:57 pm
    Molt ben escrit. L'ajuntament hauria de tancar l'expedient de la "extravagant denúncia d’un veí per soroll", si el veí no deixa que el procediment administratiu continui el seu curs, aleshores s'hauria de donar per resolt. És mooolt extrany que el sr Albiol el mantingui obert, masses interessos pel mig. Si l'església ha de fer negoci potser se'ls hi podria començar a reclamar tots els impostos que no paguen, ibis, etc....tot plegat escandalós

Nou comentari