Catalunya viu aquest dimecres 11 de novembre una jornada de vaga general de 24 hores per protestar per la pèrdua de poder adquisitiu, reclamar increments salarials i exigir la intervenció del mercat de l’habitatge. La convocatòria, la primera d’àmbit general impulsada pels sindicats majoritaris des del 2012, arriba enmig d’un fort clima de conflictivitat social i amb el suport de la Moncloa, a només dos dies de l’inici de la campanya de les eleccions generals del 29-N i amb un escenari de màxima tensió al transport públic pel caos viscut a Rodalies en la vigília de l’aturada, que ha portat la Generalitat a reclamar a Renfe que sancioni els maquinistes que no han complert amb els serveis mínims establerts.
L’aturada convocada per a aquest dimecres, que afecta treballadors de tots els sectors públics i privats i funcionaris des d’aquesta mitjanit, ha rebut una benedicció sense precedents per part del govern espanyol. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha deixat clar que l’executiu de Pedro Sánchez “comparteix els motius” de la vaga convocada per CCOO i UGT, sumant-se a les tesis de la secretaria general del PSOE-A, María Jesús Montero, qui va apuntar que la mobilització es dirigeix “contra l’oposició”. Per la seva banda, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy (Sumar), ha anat més enllà i ha fet una crida oberta a “secundar la vaga general” per defensar que els drets socials es conquereixen “lluitant i fent vagues”. La ministra portaveu, Elma Saiz, ha exigit “respecte” per l’aturada en recordar que és un dret constitucional.
Des de la Generalitat, s’ha reclamat que la jornada transcorri “amb civisme i convivència”. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha evitat posicionar-se a favor o en contra de la reivindicació i ha assenyalat que la prioritat és garantir tant el dret a vaga com el dret a la mobilitat de qui vulgui anar a treballar, un dret que els maquinistes de Rodalies no han respectat aquest mateix dimarts. Tanmateix, Paneque ha deixat clar que l’executiu de Salvador Illa ha suspès tota l’agenda pública i sessions de treball dels consellers; cap membre de l’executiu tindrà actes públics ni reunions externes, i la gran majoria de departaments centraran la seva activitat a fer un seguiment estret del transcurs de l’aturada.
Un precedent inèdit
Aquesta sintonia de l’executiu espanyol amb els convocants contrasta frontalment amb el rebuig de les patronals, que titllen la convocatòria de “política”. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat la vaga d’ocurrència “inoportuna i irresponsable”, mentre que des de Pimec i la CEOE s’assegura que l’origen de la protesta no és laboral i que les reivindicacions sobre l’habitatge no tenen naturalesa d’aturada de treballadors. Des del PP, Alberto Núñez Feijóo ha arribat a exigir la desconvocatòria de la vaga per mantenir la reputació sindical després del recent accident ferroviari d’Urda.
Per contra, les organitzacions sindicals defensen la “dimensió laboral” del conflicte. Tants els sindicats majoritaris –CCOO i UGT– com la Taula Sindical –CGT, IAC, CNT, COS– i el Sindicat de Llogateres sostenen que “habitatge i salaris són dues cares de la mateixa moneda” i que l’accés a la llar s’ha convertit en un factor d’empobriment estructural. Entre les demandes principals s’hi troben la reducció de la jornada a 35 hores, la pujada de l’SMI a 1.500 euros, la recuperació dels decrets d’habitatge tombats al Congrés i la baixada per decret dels preus del lloguer.
Els serveis mínims de Rodalies, sota la lupa
L’aturada general s’inicia sota l’ombra de la tensió viscuda aquest dimarts a Rodalies de Catalunya, quan el 50% dels maquinistes convocats per als serveis mínims durant la vaga sectorial no s’han presentat als seus llocs de treball. Concretament, de 143 maquinistes, 73 hi han faltat, cosa que obligat a suprimir 89 circulacions –un 41% dels serveis previstos–. Davant d’aquest escenari, l’executiu català ha anunciat l’obertura d’expedients informatius i possibles sancions o acomiadaments si hi ha afectacions a la seguretat. A més, Paneque ha fet una crida a complir demà els serveis mínims del 25% fixats pel Departament de Treball per a les hores punta en el transport públic, unes xifres que la patronal Pimec considera “extraordinàriament baixes” i que els sindicats titllen de “desproporcionades” –per excessives– en àmbits com el sector social, on s’ha fixat el 85%.
Crisi de l’habitatge: l’origen de la vaga
L’origen d’aquesta mobilització es remunta a l’escalada de la crisi de l’habitatge arran del desnonament de Maricarmen Abascal, de 87 anys, el passat 23 de setembre a Madrid, i la seva posterior mort el 7 de novembre. Aquest fet, sumat al rebuig del Congrés dels Diputats als decrets d’urgència del govern espanyol amb els vots de PP, Vox i Junts, va precipitar la convocatòria de la vaga per part del Sindicat de Llogateres i la posterior decisió de Pedro Sánchez de convocar eleccions anticipades per al 29 de novembre. A Catalunya, el Parlament va aprovar una declaració de suport a la vaga amb els vots de PSC, ERC, Comuns i la CUP, mentre que Junts, PP i Vox hi van votar en contra.
Mobilitzacions arreu del país
Els sindicats preveuen una forta afectació en la mobilitat al llarg de tot el país, amb possibles talls de carreteres i la presència de piquets informatius a les portes de les grans indústries per paralitzar l’activitat econòmica durant el matí. Ja a la tarda, les accions se centraran en la celebració de manifestacions massives a les principals capitals catalanes. La protesta central tindrà lloc a Barcelona, convocada per la plataforma Viure Ens Costa La vida a les 17.30 hores als Jardinets de Gràcia. A la mateixa hora sortiran les mobilitzacions de Girona, des de la plaça de l’1 d’Octubre, i de Lleida, des de la plaça de Ricard Vinyes, mentre que a Tarragona la concentració es farà a les 18.00 h a la plaça Imperial Tàrraco. Els Mossos d’Esquadra estan en alerta màxima per preveure aldarulls i aquest dimecres tindran treballa el doble d’efectius que en una jornada normal.
