Prop de 700 empreses catalanes s’han adherit a la vaga general d’aquest dimecres, una mobilització que vol traslladar al món del treball el malestar per l’encariment de l’habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu i les dificultats per arribar a final de mes. La convocatòria arriba també amb una factura econòmica potencial de milers de milions d’euros. La Confederació Nacional de Pimes (Conpymes) calcula que l’aturada podria afectar fins a 4.560 milions d’euros d’activitat econòmica a tot l’Estat, en un escenari de seguiment del 70%. La xifra equivaldria al 0,27% del PIB espanyol anual. En un supòsit de participació del 30%, l’afectació es reduiria fins als 1.850 milions, un 0,11% del PIB. Es tracta, en tot cas, d’estimacions d’activitat potencialment afectada, no pas de pèrdues efectives ni de producció que necessàriament deixi de recuperar-se.
Catalunya afronta la jornada sense una estimació pròpia del cost econòmic de la vaga, però amb unes magnituds que permeten dimensionar el volum d’activitat que hi ha en joc. El país va generar el 2025 un producte interior brut de 334.765 milions d’euros, un creixement real del 2,7%, segons les dades provisionals de l’Idescat. Això equival a una mitjana comptable d’uns 917 milions d’euros diaris. La indústria va aportar 57.511 milions d’euros i els serveis, 230.254 milions, segons la distribució sectorial del PIB. Aquesta equivalència, però, no es pot interpretar com el cost d’un dia de vaga: no tota l’economia s’atura ni tota l’activitat interrompuda es perd definitivament.
El múscul exportador català també dona una idea de la dimensió del teixit productiu que pot quedar afectat per les interrupcions. Les empreses del país van vendre a l’exterior béns per valor de 100.778,6 milions d’euros el 2025, un 0,6% més que l’any anterior i un nou rècord històric, segons ACCIÓ. Catalunya va concentrar el 26% de les exportacions espanyoles i va superar per tercer any consecutiu la barrera dels 100.000 milions. Els retards en els lliuraments, les alteracions logístiques i els problemes per complir compromisos comercials poden tenir conseqüències que vagin més enllà de les hores d’aturada. En l’àmbit estatal, el Club d’Exportadors i Inversors Espanyols ha calculat que una vaga amb seguiment generalitzat podria afectar 1.600 milions d’euros en béns i serveis destinats a l’exportació, una estimació que no està desglossada per territoris.
Però el cost de l’aturada no recau exclusivament sobre el teixit productiu. La vaga també té un cost directe per a les butxaques dels treballadors que decideixen secundar-la. La jornada d’aturada comporta la pèrdua del salari corresponent al dia no treballat, però el descompte no es limita al sou base: també inclou la part proporcional dels complements salarials, del descans setmanal i de les pagues extraordinàries. Així, un treballador amb un salari brut anual de 24.000 euros pot deixar de percebre uns 66 euros per un dia de vaga, mentre que per a un sou de 36.000 euros el cost s’acosta als 99 euros. La quantitat varia segons les condicions retributives de cada treballador.
Adhesions empresarials a la vaga de l’11-N
La dimensió empresarial de la protesta també es reflecteix en les adhesions. A Catalunya, prop de 700 empreses s’han sumat a la convocatòria, mentre que CCOO i UGT han anunciat més de 3.600 adhesions de comitès d’empresa, juntes de personal i seccions sindicals a tot l’Estat. Entre les companyies amb representació laboral adherida hi ha Seat, Airbus, Iberia, Telefónica, Zara i Glovo, a més d’universitats, centres educatius, hospitals i residències. Les adhesions, tanmateix, no equivalen a una previsió de seguiment efectiu ni permeten calcular quants treballadors deixaran de treballar durant la jornada.
Les petites i mitjanes empreses i els autònoms són un dels col·lectius que les organitzacions empresarials situen entre els més exposats a les conseqüències de l’aturada. Molts negocis depenen de la facturació diària i disposen de menys marge financer per absorbir una interrupció dels ingressos. La patronal Pimec ha habilitat un canal perquè les empreses comuniquin les incidències i les afectacions de la jornada, però no ha difós una estimació pròpia en euros sobre el cost de la vaga a Catalunya. El seu president, Antoni Cañete, ha qüestionat la utilitat de l’aturada com a instrument per resoldre la crisi residencial, tot i reconèixer que l’encariment de l’habitatge també afecta la competitivitat empresarial, especialment a l’hora de captar i retenir treballadors.
La Cambra de Comerç de Barcelona considera que la vaga general de l’11-N “té un caràcter més polític que econòmic” amb unes implicacions que “no poden entendre”. Segons l’ens cameral, l’habitatge “no es pot considerar un aspecte vinculat directament a les relacions laborals” i el problema “estructural d’oferta no es resol amb una vaga”. La Cambra considera que la vaga causarà un “impacte” en el teixit empresarial “difícil de justificar”.
Ara bé, la protesta no s’entén només a partir de l’impacte que pot tenir sobre la producció. El seu origen és un malestar social que els sindicats volen situar al centre del debat econòmic: la distància entre els ingressos del treball i el cost de la vida. Les dades de l’habitatge són especialment significatives a Catalunya. El lloguer mitjà es va situar en 877,81 euros mensuals durant el segon trimestre del 2026, segons l’Idescat a partir dels contractes dipositats a l’Incasòl. A Barcelona ciutat, la mitjana va arribar als 1.140,89 euros. El preu del lloguer al conjunt del país va créixer un 2,7% interanual, mentre que a la capital l’increment va ser del 0,5%.
La pressió residencial conviu amb unes dades de pobresa que mostren les dificultats de moltes llars. El 24,8% de la població catalana es trobava en risc de pobresa o exclusió social el 2025, vuit dècimes més que l’any anterior, segons l’enquesta de condicions de vida de l’Idescat. La taxa de risc de pobresa se situava en el 18,9%. La renda mitjana neta anual per persona era de 17.262 euros. Són indicadors que ajuden a contextualitzar les reivindicacions dels convocants, tot i que la taxa de pobresa (AROPE) inclou el conjunt de la població i no exclusivament les persones ocupades.
“Salaris, habitatge i preus”, lema de la vaga
La vaga està convocada durant 24 hores sota el lema Salaris, habitatge i preus, i té l’objectiu de convertir la crisi residencial en una qüestió central de les reivindicacions laborals. CCOO, UGT i altres organitzacions sindicals i socials reclamen habitatge assequible, millores salarials per recuperar poder adquisitiu, una reducció de la jornada laboral, el reforç de la negociació col·lectiva i la defensa dels serveis públics i les pensions. La convocatòria també incorpora demandes de mesures contra l’especulació immobiliària i de protecció de les persones afectades pels desnonaments.
Els sindicats sostenen que tenir una feina ja no garanteix poder accedir a un habitatge digne, especialment a les grans àrees metropolitanes, on el cost residencial absorbeix una part creixent dels ingressos. També denuncien que l’evolució dels salaris no permet compensar l’encariment de les despeses bàsiques i reclamen que els increments salarials i la negociació col·lectiva recuperin centralitat. UGT ha defensat, entre altres mesures, un increment d’almenys el 7% del salari mínim interprofessional per al 2027.
La patronal, per la seva banda, qüestiona que una vaga general sigui una resposta adequada a la crisi de l’habitatge i adverteix de les conseqüències que pot tenir sobre l’activitat empresarial. El debat també té una dimensió política: els convocants interpel·len les administracions per les polítiques residencials i de protecció social, mentre que la patronal considera que les solucions han de passar per les polítiques públiques, l’augment de l’oferta d’habitatge i la negociació, no per la paralització de l’activitat. Tot plegat, a les portes de les eleccions del 29-N, i un dia abans que arrenqui oficialment la campanya electoral.
A Catalunya, l’afectació també dependrà dels serveis mínims i de la capacitat de mobilització en sectors com el transport, l’ensenyament, la indústria i els serveis. La Generalitat ha establert un 25% del servei habitual de transport públic durant les hores punta, entre les 6.30 i les 9.30 hores i entre les 16.30 i les 21 hores. Fora d’aquestes franges no hi ha un percentatge mínim general de circulació de viatgers. La mesura afecta Rodalies, Metro, FGC, Tram i autobusos urbans i interurbans.
La jornada de l’11-N arriba amb dues magnituds que conviuen sense que una anul·li l’altra: el cost potencial d’interrompre l’activitat productiva i el malestar social que ha portat els sindicats a convocar l’aturada. Catalunya genera més de 334.000 milions d’euros de PIB anuals i ha assolit un rècord exportador, però gairebé una quarta part de la població continua en risc de pobresa o exclusió social i el lloguer mitjà ja s’acosta als 900 euros mensuals. Al carrer, aquest dimecres es viurà una gran contradicció: es perdran diners aturant l’economia, però també es posarà de manifest la gran dificultat de mantenir unes condicions de vida dignes en un part cada vegada més gran de treballadors.
