La convocatòria d’eleccions espanyoles anticipades per al 29 de novembre obre un parèntesi polític, però també econòmic. Si bé govern espanyol encara pot aprovar i desplegar algunes mesures -intentarà aprovar a la Diputació Permanent els decrets d’habitatge- abans de la dissolució de les Corts, diverses reformes que es trobaven en tramitació parlamentària queden ara condicionades per l’avançament electoral. El pròxim executiu haurà de decidir si les recupera, les modifica o les deixa caure. L’impacte és especialment rellevant per a les empreses. Sobre la taula hi ha canvis en la jornada laboral, el registre horari, les pràctiques formatives, la digitalització de les pimes i el sistema de pensions. I, per damunt de totes aquestes carpetes, hi ha una qüestió transversal: l’Estat afronta la nova legislatura sense haver culminat encara la normalització dels comptes públics i amb un marge fiscal condicionat per l’evolució de la despesa i dels ingressos.
Aquestes són algunes de les reformes econòmiques que ara queden als llimbs polítics amb la convocatòria electoral de Pedro Sánchez:
La jornada de 37,5 hores, la gran reforma laboral pendent
La reducció de la jornada laboral és una de les principals reformes econòmiques que queda sense culminar. El govern espanyol va plantejar reduir la jornada màxima legal de les 40 a les 37,5 hores setmanals, però la proposta va topar amb la falta de suports parlamentaris i no va prosperar. La convocatòria electoral obliga ara a tornar a començar qualsevol reforma legislativa que no hagi culminat la seva tramitació, i per tant, el debat passarà al pròxim Congrés i tornarà a posar sobre la taula una qüestió amb efectes directes sobre els costos laborals i l’organització de les empreses.
La discussió no s’ha limitat al nombre d’hores treballades. Una reducció de jornada pot afectar els torns, la productivitat, els costos per hora efectiva de treball i la capacitat d’organització, especialment en sectors intensius en mà d’obra. Les organitzacions empresarials han qüestionat l’impacte que tindria una reducció imposada per llei, mentre que els sindicats han defensat que la negociació col·lectiva no ha aconseguit reduir prou la jornada. El pròxim inquilí de Moncloa haurà de decidir si recupera una proposta similar, si la modifica o si deixa més marge a la negociació col·lectiva.
El registre horari, una nova càrrega reguladora per a les empreses
La jornada laboral porta associada una segona carpeta: el nou registre horari. L’executiu Sánchez treballava en una reforma destinada a reforçar el control sobre el temps efectivament treballat i avançar cap a un sistema més digitalitzat. El canvi té una dimensió empresarial clara: un registre més exigent implica adaptacions organitzatives i tecnològiques i pot representar una càrrega especialment significativa per a les petites empreses, que disposen de menys recursos per assumir noves obligacions administratives. A més, la reforma està estretament vinculada a la reducció de jornada, perquè si la jornada màxima legal disminueix, el control de les hores efectivament treballades adquireix encara més importància.
Pimes: factura electrònica, morositat i accés al finançament
En el cas de les pimes, cal fer una distinció important: no tot queda en suspens. La factura electrònica obligatòria ja té desenvolupament reglamentari, i el Reial decret 238/2026 estableix els requisits tècnics i d’informació del sistema espanyol de facturació electrònica obligatòria entre empreses i professionals. El que queda ara en mans del pròxim govern espanyol és, sobretot, el desplegament d’aquest sistema. L’aplicació es farà de manera gradual i afectarà primer les empreses amb una facturació superior als vuit milions d’euros, i posteriorment la resta. La mesura obliga moltes empreses a digitalitzar els seus processos de facturació, i alhora busca facilitar el seguiment dels pagaments i contribuir a reduir un dels problemes estructurals de les pimes: la morositat.
El repte és especialment important per a les empreses petites, que sovint tenen menys capacitat financera per absorbir retards en els cobraments. El període mitjà de pagament entre empreses continua situant-se per sobre del termini legal de 60 dies, segons les dades amb què ha treballat Madrid. A aquesta carpeta s’hi afegeixen altres mesures dirigides a facilitar el creixement empresarial, la internacionalització i l’accés al finançament. La pròxima legislatura haurà de determinar fins a quin punt aquestes polítiques es mantenen i com es concreten.
Pensions i cotitzacions: la reforma que no s’acaba
Hi ha una carpeta més estructural: la sostenibilitat del sistema de pensions. Aquí tampoc no es pot parlar d’una reforma simplement paralitzada, perquè una part important dels canvis ja ha estat aprovada i està en vigor, però el sistema continua exigint decisions sobre ingressos, cotitzacions i despesa. Les reformes aprovades en els últims anys han incorporat sistemes com el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional i la quota addicional de solidaritat, al mateix temps que han modificat les bases de cotització. Però el debat sobre com garantir els ingressos necessaris per sostenir el sistema continuarà durant la pròxima legislatura.
És una qüestió amb una incidència directa sobre les empreses, perquè l’augment de les cotitzacions repercuteix en el cost laboral, mentre que l’envelliment de la població incrementa la pressió sobre la despesa pública. Per això, més que una nova gran reforma de pensions pendent d’aprovar, el que heretarà el pròxim govern espanyol és la necessitat de continuar ajustant l’equilibri entre cotitzacions, ocupació i despesa en pensions.
La nova Llei d’Indústria
La reforma de la Llei d’Indústria, aprovada pel Consell de Ministres el desembre del 2024, continua bloquejada al Congrés. El projecte pretén actualitzar el marc regulador del sector industrial i adaptar-lo als reptes de la transició energètica i digital, però la seva tramitació no ha arribat a culminar. La qüestió va més enllà de la regulació de les fàbriques. El nou marc ha de determinar com l’Estat acompanya les inversions industrials, com actua davant de processos de deslocalització i com reforça la capacitat productiva en sectors considerats estratègics. És, per tant, una de les carpetes que el pròxim govern espanyol haurà de recuperar si vol donar continuïtat a una política de reindustrialització en un moment en què Europa intenta reduir dependències externes i reforçar la seva capacitat productiva.
Prevenció de riscos: una nova reforma de les regles del treball
El govern espanyol havia posat en marxa una reforma integral de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals per adaptar-la a nous riscos i a l’envelliment de la població activa. El text incorpora qüestions com els efectes de la calor i el canvi climàtic, els riscos psicosocials i les patologies musculoesquelètiques, i amplia també les obligacions preventives en relació amb els autònoms. La reforma té una incidència directa sobre les empreses, que haurien d’adaptar els sistemes de prevenció i els llocs de treball a nous riscos i a les característiques dels treballadors, i també pot tenir efectes sobre els costos de prevenció i l’organització interna de les companyies. Amb la convocatòria d’eleccions espanyoles, la tramitació legislativa queda condicionada i en mans del pròxim executiu.
La reforma de la incapacitat temporal
En aquest cas, han quedat pendents mesures sobre incapacitat temporal, en un moment en què augmenta la preocupació pel cost d’aquesta prestació. La reforma hauria d’abordaar absentisme, productivitat, despesa de la Seguretat Social i costos empresarials en una mateixa reforma. En aquest cas, no l’ha paralitzat el Congrés dels Diputats, sinó la falta d’entesa entre el govern espanyol i CEOE, Cepyme, CCOO i UGT, que negocien des del 2024 una reforma de la gestió de les baixes, que s’ha encallat perquè hi ha desacord sobre quin paper han de tenir les mútues, com controlar les baixes de llarga durada i com facilitar les reincorporacions progressives. La proposta inicial del govern sobre una baixa “flexible” va generar molta oposició sindical i després va ser reformulada com a reincorporació gradual. .
L’Estatut del Becari, pendent de culminar
Una altra reforma amb impacte directe sobre les empreses és l’Estatut de les persones en formació pràctica no laboral. El govern espanyol va presentar el projecte de llei al Congrés el març del 2026, amb l’objectiu de regular les pràctiques formatives i evitar que les empreses utilitzin becaris per cobrir llocs de treball ordinaris. El projecte havia iniciat la seva tramitació parlamentària i es trobava a la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
La reforma té una doble dimensió. Pretén reforçar la naturalesa formativa de les pràctiques, però també estableix més obligacions per a les empreses que incorporen estudiants. Això pot modificar tant l’organització de les pràctiques com els costos associats a determinats models de formació. La dissolució de les Corts interromp aquesta tramitació i deixa en mans del govern sorgit del 29-N si recupera el projecte, el modifica o si opta per una regulació diferent.
Els pressupostos, la carpeta que condiciona totes les altres
Totes aquestes reformes tenen un denominador comú: necessiten marge polític i, en alguns casos, també pressupostari. I aquí apareix una de les principals carpetes que haurà d’afrontar el pròxim govern espanyol. La legislatura acaba sense haver aprovat uns nous pressupostos generals de l’Estat i amb els comptes prorrogats. Això limita la capacitat d’introduir noves prioritats de despesa i obliga el pròxim executiu a abordar ràpidament la política pressupostària.
El debat econòmic de la nova legislatura no començarà només amb la jornada laboral, les pimes o les pensions. Abans caldrà respondre a la preguna de quin marge tindrà el pròxim executiu per combinar noves reformes amb la necessitat de contenir el dèficit i sostenir una despesa pública creixent. Els partits aniran a les urnes amb una agenda econòmica amb diverses carpetes obertes i amb efectes molt concrets sobre les empreses: costos laborals, càrregues administratives, digitalització, finançament i cotitzacions.
