La Diputació Permanent del Congrés dels Diputats ha validat aquest dijous el principal decret d’habitatge del govern espanyol, que prorroga fins al 2030 la suspensió dels desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa residencial i amplia les mesures de protecció als llogaters. La votació ha arribat després que el Congrés tombés el 2 d’octubre els dos decrets del govern espanyol amb els vots del PP, Vox i Junts, una derrota que va precipitar l’avançament electoral. La crisi residencial, que també ha estat el detonant de la vaga general de l’11-N, s’ha convertit en un dels grans eixos de la campanya del 29-N. Però, més enllà del diagnòstic compartit sobre la gravetat del problema, els partits plantegen sortides molt diferents: des de liberalitzar sòl i facilitar la construcció fins a ampliar el parc públic, intervenir els lloguers o reclamar més competències per a Catalunya.
L’habitatge ha deixat de ser una qüestió sectorial per convertir-se en un dels principals fronts de confrontació política de la legislatura, que ha passat per sobre de la immigració i la corrupció. La dificultat creixent per accedir a un pis, l’escalada dels lloguers i la incapacitat de les institucions per oferir una resposta que contingui la pressió del mercat han acabat situant la crisi residencial al centre de l’agenda política i social. Un dia abans que arrenqués la campanya, la vaga de l’11-N ha traslladat al carrer un malestar que fins ara s’havia expressat sobretot a través de les mobilitzacions pel dret a l’habitatge, els sindicats de llogaters i les protestes contra els desnonaments. Ara, les formacions polítiques han de confrontar les seves receptes en un debat transcendeix la construcció de pisos i qüestiona sobre qui ha de controlar el mercat, fins on ha d’arribar la regulació dels preus, quin paper ha de tenir el parc públic i quina responsabilitat correspon a l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments. Les propostes dibuixen models diferents i, en alguns casos, frontalment contraposats.
PP: construir un milió de pisos i derogar la llei estatal
El PP situa l’increment de l’oferta al centre de la seva política residencial. El programa estatal presentat per Alberto Núñez Feijóo fixa l’objectiu de construir un milió d’habitatges durant la legislatura, mitjançant la mobilització de sòl públic i privat, una nova llei del sòl i la simplificació dels tràmits urbanístics. Els populars volen que les llicències urbanístiques es resolguin en un màxim de tres mesos, amb silenci administratiu positiu, i consideren que l’excés de regulació i la inseguretat jurídica han contribuït a reduir l’oferta de pisos de lloguer.
La mesura amb més impacte sobre el mercat català seria la derogació de la llei estatal d’habitatge del 2023. Això implicaria eliminar les zones de mercat residencial tensionat i l’índex de referència que permet limitar els preus dels lloguers. El PP defensa que els topalls han desincentivat els propietaris i han reduït els pisos disponibles. Per facilitar l’accés a la propietat, proposa rebaixar del 10% al 4% l’IVA de la primera compra d’habitatge per als menors de 40 anys i establir avals públics de fins al 20% del valor de l’immoble, ampliables fins als 50 anys. També incorpora incentius fiscals per als propietaris que ampliïn els contractes de lloguer i limitin les pujades de les rendes.
PSOE: protegir els llogaters i ampliar el parc públic
El PSC defensa mantenir la política d’habitatge impulsada pel govern espanyol i desplegar els instruments de la llei estatal. La prioritat socialista és reforçar la protecció dels arrendataris i ampliar el parc públic de lloguer i reservar almenys la meitat del sòl destinat a habitatge protegit al lloguer social i assequible. Els decrets que han centrat la confrontació parlamentària incorporen mesures més immediates: pròrrogues extraordinàries de dos anys dels contractes que vencin, limitació de les actualitzacions de les rendes, suspensió dels desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa residencial i regulació dels lloguers de temporada i per habitacions. El text convalidat aquest 12 de novembre també incorpora beneficis fiscals per als inquilins i els propietaris que abaixin les rendes, així com un fons de 400 milions per impulsar habitatge assequible.
En paral·lel, el PSOE reivindica com a èxit Casa 47, l’empresa estatal d’habitatge creada a partir de Sepes, i el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, dotat amb 7.000 milions d’euros. En aquest sentit, defensa que els habitatges construïts amb recursos públics mantinguin permanentment la qualificació de protegits. La diferència amb el PP és especialment visible en el paper que atribueixen a la intervenció pública: mentre els populars volen eliminar els topalls, els socialistes consideren que la regulació és necessària per protegir els llogaters en els territoris amb més pressió residencial.
Front Ampli: més regulació i blindatge dels drets dels inquilins
El Front Ampli situa la intervenció pública i la protecció dels llogaters al centre de la seva proposta. La formació considera que la crisi no es pot resoldre únicament construint més pisos i que cal intervenir sobre les condicions del mercat per evitar que l’habitatge es converteixi en un actiu d’inversió especulativa. Una de les seves propostes és vincular els preus de referència dels lloguers a les rendes dels inquilins, amb l’objectiu que el cost de l’habitatge no superi el 30% dels ingressos familiars.
També defensa limitar els lloguers de temporada i per habitacions, que considera una via per esquivar la regulació dels contractes habituals, i establir contractes de més durada, amb vocació d’indefinits. El programa de Sumar plantejava, a més, penalitzacions fiscals per als fons i les empreses que obtinguessin rendiments per sobre dels preus de referència o destinessin immobles al lloguer turístic.
L’altra gran pota és l’ampliació del parc públic. La coalició proposava superar els dos milions d’habitatges protegits de lloguer en deu anys, amb la participació de la Sareb i Sepes, i reservar el 30% del sòl urbà consolidat per a habitatge protegit. El Front Ampli comparteix amb el PSOE la defensa de la llei estatal, però reclama anar més enllà en la regulació dels contractes i en la limitació de les pràctiques especulatives.
ERC: més recursos estatals i competències per a la Generalitat
Esquerra Republicana, que es presenta amb Podemos a Catalunya, planteja un pla de xoc que combina més despesa pública, transferència de patrimoni immobiliari i ampliació de les competències de la Generalitat. El programa electoral del 29-N fixa com a objectiu destinar almenys l’1,5% del PIB de l’Estat a polítiques d’habitatge, amb la voluntat d’incrementar els recursos disponibles per ampliar el parc assequible.
Una de les mesures més concretes és reclamar el traspàs immediat i gratuït a la Generalitat de tots els immobles de la Sareb i de Casa 47 situats a Catalunya. Els republicans també volen que l’Estat delegui a la Generalitat la capacitat de legislar en matèria d’arrendaments urbans, de manera que el Parlament disposi de més instruments propis per regular el mercat del lloguer. La proposta incorpora una dimensió fiscal: ERC vol apujar fins al 21% l’IVA dels lloguers turístics, inclosos els gestionats a través de plataformes digitals. La intenció és diferenciar el tractament fiscal de l’habitatge destinat a residència habitual i el que es destina a usos turístics.
D’una banda, coincideix amb les esquerres en la necessitat d’incrementar la intervenció pública i ampliar el parc de lloguer assequible. De l’altra, situa en primer pla la reivindicació de més sobirania catalana per decidir les polítiques residencials. La Generalitat no hauria de limitar-se a executar els recursos transferits per l’Estat, sinó que hauria de tenir capacitat legislativa pròpia sobre els contractes de lloguer. Aquesta és una de les diferències principals amb el PSC i el Front Ampli, que defensen fonamentalment el desplegament de la normativa estatal.
Junts: incentius fiscals i més marge de decisió per a Catalunya
Junts per Catalunya qüestiona els topalls als lloguers i defensa una política residencial basada en els incentius fiscals, la mobilització de sòl i l’ampliació dels recursos que gestiona la Generalitat. La formació va votar contra els decrets d’habitatge del govern espanyol que van precipitar l’avançament electoral i va presentar una proposta alternativa de 59 pàgines basada en mesures voluntàries i fiscals, en lloc de pròrrogues obligatòries dels contractes.
Entre les mesures plantejades hi ha una pròrroga voluntària de fins a dos anys per als contractes que vencin abans del juny del 2028, una deducció del 15% en l’IRPF per als llogaters durant el 2026 i el 2027 i una rebaixa al 5% de l’IVA per a determinades compres d’habitatge nou habitual i social. També proposa avals públics per impulsar la construcció d’habitatge assequible i mesures per agilitar els desallotjaments en casos d’ocupació il·legal.
La formació considera que els controls de preus han tingut efectes negatius sobre l’oferta i que cal recuperar la confiança dels petits propietaris perquè tornin a posar pisos al mercat. En aquest sentit, defensa garanties públiques i incentius fiscals en lloc d’imposar obligacions generals als arrendadors. Junts ja reclamava el 2023 elevar la despesa estatal en habitatge fins al 0,6% del PIB, la mitjana europea que utilitzava aleshores com a referència, i transferir aquests recursos a la Generalitat. També demanava el traspàs dels immobles de la Sareb situats a Catalunya.
La posició de Junts comparteix amb ERC la reivindicació de més competències i recursos per a Catalunya, però se’n distancia clarament en la regulació dels lloguers. Mentre els republicans volen ampliar la capacitat de la Generalitat per intervenir en els contractes, Junts aposta per reduir les obligacions dels propietaris i facilitar l’activitat del mercat privat.
Alhora: parc públic de lloguer, construcció i descentralització territorial
Alhora planteja un model que combina la construcció de més habitatges, l’adquisició d’immobles privats per incorporar-los al parc públic i una transformació del model econòmic i territorial de Catalunya. La formació considera que la crisi residencial té una causa estructural: durant anys, la construcció d’habitatges no ha seguit el ritme de creixement de la població i de les necessitats residencials.
La seva proposta central és crear un gran parc públic de lloguer per a rendes diverses, no només per a les famílies amb ingressos baixos. Aquest parc hauria d’estar distribuït pel teixit urbà per evitar la concentració de pisos protegits en grans polígons i la formació de barris segregats. Per ampliar-lo, defensa dues vies complementàries: construir habitatges nous i comprar edificis privats ja existents. En aquest segon cas, pren com a referència el model de Zuric, on les administracions i les fundacions municipals adquireixen immobles al mercat, mantenen els contractes dels llogaters i ofereixen pisos amb rendes calculades a partir dels costos.
La formació qüestiona els topalls permanents als lloguers i considera que, sense un parc públic suficient, la regulació pot reduir l’oferta disponible i desplaçar part del mercat cap als contractes de temporada, el relloguer d’habitacions o l’economia submergida. També defensa garanties públiques davant dels impagaments i ajuts a la rehabilitació per als petits propietaris que posin els pisos al mercat de lloguer estable. Finalment, aposta per una moratòria de noves llicències turístiques, una taxa turística destinada a un fons d’habitatge i que les empreses que contractin treballadors temporers n’assumeixin l’allotjament.
Vox: alliberar sòl, reduir impostos i endurir les mesures contra l’ocupació
Vox defensa una política residencial basada en la liberalització del sòl, la reducció de la fiscalitat i l’enduriment de les mesures contra l’ocupació il·legal. El partit proposa alliberar tot el sòl que no estigui especialment protegit i impulsar una nova llei del sòl per facilitar el desenvolupament urbanístic. També vol eliminar el control de rendes dels lloguers i derogar la llei estatal d’habitatge.
En l’àmbit fiscal, defensa eliminar l’IVA en la compra del primer habitatge habitual, recuperar les deduccions per adquisició de l’habitatge i reduir els tributs que graven el procés de construcció. També planteja impulsar habitatge social públic en règim de propietat o de lloguer amb opció de compra per a joves i famílies. El partit també vincula l’accés a les polítiques socials i residencials al criteri de prioritat nacional. En conjunt, la seva proposta coincideix amb el PP en el rebuig als topalls dels lloguers i en la necessitat d’incrementar l’oferta, però adopta un plantejament fiscal i penal més contundent.
