Les petites i mitjanes empreses són una de les peces fonamentals del teixit productiu català, però també un dels col·lectius que més sovint denuncien les dificultats per créixer, accedir al finançament i afrontar les càrregues administratives. En un context de transformació tecnològica, augment dels costos i competència internacional, les eleccions espanyoles del 29-N posen sobre la taula diferents models per reforçar la competitivitat empresarial. Les propostes van des de les rebaixes fiscals i la desregulació que defensen el PP i Vox, fins als instruments públics de finançament que planteja el PSOE, passant pels incentius a la inversió i la contractació que reivindica Junts i les mesures de protecció dels petits negocis i els autònoms que proposen ERC i el Frente Amplio.

El debat té una dimensió especialment important a Catalunya, on les petites i mitjanes empreses constitueixen la major part del teixit empresarial. El país té unes 240.000 empreses en actiu i nou de cada deu són pimes. La seva capacitat per invertir, incorporar tecnologia, guanyar dimensió i internacionalitzar-se és un dels factors que condicionen la productivitat de l’economia catalana. I el gran front obert és com aconseguir que aquestes empreses puguin créixer sense que l’augment de dimensió comporti una escalada de costos i obligacions que en penalitzi la competitivitat. Els programes electorals coincideixen en la necessitat de facilitar l’activitat empresarial, però discrepen sobre el paper que ha de tenir l’Administració i sobre les eines per aconseguir-ho.

Tugart7/ PIXABAY

PSC-PSOE: finançament públic i el creixement empresarial

El programa socialista situa el creixement empresarial i la modernització del teixit productiu entre les prioritats de la política econòmica. Els socialistes defensen que l’Estat necessita empreses més competitives, de més dimensió i amb més capacitat per internacionalitzar-se, i per aconseguir-ho, proposen mobilitzar inversió pública i privada a través del Fondo España Crece, dotat amb un objectiu de 120.000 milions d’euros, i altres instruments de finançament, amb una atenció especial a les pimes i als territoris amb potencial industrial.

Una de les mesures més destacades és avançar en la creació del denominat Règim 20 o comunitat autònoma 20, que pretén homogeneïtzar els requisits bàsics de funcionament empresarial a tot l’Estat i reduir les barreres reguladores entre territoris. Els socialistes també volen reforçar els instruments d’internacionalització, especialment per a les pimes, i millorar els incentius fiscals a la recerca i la innovació empresarial. Aposten per l’ampliació dels instruments de digitalització i intel·ligència artificial perquè arribin a més petites empreses i autònoms.

Un altre dels compromisos és promoure que les empreses comparteixin els guanys de productivitat amb les plantilles. En el cas de les pimes, el partit planteja ajuts condicionats a millores verificables dels salaris, la formació i l’estabilitat laboral. També vol impulsar un segell d’empresa amb productivitat compartida.

PP: reduir un 35% les càrregues administratives de les pimes

El PP situa la reducció de la burocràcia entre les principals mesures per millorar la competitivitat empresarial. Es compromet a reduir les càrregues administratives un 25% abans del 2029, amb un objectiu més ambiciós per a les petites i mitjanes empreses: una retallada del 35%. La proposta més concreta és aplicar el principi que cada norma nova vagi acompanyada de la supressió de tres de vigents. També vol revisar els llindars reguladors que obliguen una pime a assumir noves exigències quan creix.

En el cas dels autònoms i les microempreses, proposa que els qui facturin menys de 85.000 euros anuals puguin quedar exempts de l’IVA, que les liquidacions passin de trimestrals a semestrals i bonificar durant un any el 100% de les cotitzacions empresarials del primer treballador contractat i el 50% de les del segon. Els populars també prometen bonificar les cotitzacions dels autònoms nous durant el primer any i ampliar-ne les condicions de protecció en situacions de malaltia greu i cessament d’activitat.

Un treballador de Paulig a les instal·lacions del Berguedà Autor: Cedida a l’ACN per Paulig

Junts: incentius fiscals a les pimes i més aire per als autònoms

Junts ha situat les petites i mitjanes empreses i els autònoms entre els principals destinataris de les seves propostes econòmiques, defensant una reducció de la pressió fiscal, menys burocràcia i incentius perquè les empreses puguin reinvertir els beneficis i ampliar l’activitat. De fet, Junts fa bandera dels acords amb el PSOE per rebaixar l’impost de societats a les pimes, les micropimes i les cooperatives. La formació sosté que les mesures fiscals aconseguides han permès un estalvi de 10.000 milions d’euros a les empreses i cooperatives catalanes. En aquest sentit, els juntaries aposten per permetre deduir de l’impost de societats l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). Preveu que l’empresa continuï pagant l’IAE als ajuntaments, però que després pugui recuperar-ne l’import mitjançant una deducció en l’impost de societats, assumida per l’Estat, sense perjudicar els ingressos municipals.

La simplificació administrativa és un altre dels fronts. Junts ha reivindicat l’ajornament de Verifactu, el sistema de facturació verificable. També defensa l’aplicació de l’IVA franquiciat per als autònoms i les petites empreses amb una facturació inferior als 85.000 euros anuals. A més, Junts defensa introduir un sistema de cotitzacions més progressiu, ajustat als ingressos reals, i millorar la protecció social del col·lectiu, com també canvis en la prestació per cessament d’activitat, l’accés al subsidi per a majors de 52 anys, la conciliació i la jubilació activa.

Un treballador d’una parada del mercat d’Olot netejant peix. Autor: Berta Artigas Fontàs / ACN

ERC: finançament, morositat i contractació pública

Els republicans plantegen una agenda per reforçar la competitivitat de les pimes més enllà de les rebaixes fiscals. Aposten per millorar l’accés al finançament, garantir el compliment dels terminis legals de pagament i facilitar que les petites empreses puguin participar directament en els contractes de les administracions públiques. Defensa establir mecanismes efectius per garantir la morositat zero i també revisar la contractació pública perquè les empreses de menor dimensió hi puguin competir en millors condicions, mitjançant la digitalització dels procediments, la divisió justificada dels contractes en lots i l’adaptació dels requisits de solvència a la capacitat real de cada empresa.

El projecte republicà també incorpora mesures de protecció per als autònoms, com l’adaptació de les cotitzacions als ingressos reals i la millora de la cobertura per cessament d’activitat.

Frente Amplio: protegir els petits negocis davant dels grans operadors

Frente Amplio presenta un model diferent, més centrat en les condicions dels petits negocis, els autònoms i el comerç de proximitat que no pas en l’augment de la dimensió empresarial. La coalició defensa reduir les càrregues administratives i econòmiques, adaptar les cotitzacions als ingressos i intervenir per evitar que els costos dels locals comercials acabin expulsant els negocis dels seus barris.

Una de les propostes més destacades és reformar la Llei d’arrendaments urbans per garantir contractes comercials d’un mínim de cinc anys, limitar les pujades anuals dels lloguers i reconèixer el dret de renovació. També vol establir un índex de preus de referència per als locals de grans tenidors en zones tensionades pel turisme i preveure indemnitzacions quan un negoci sigui expulsat per motius especulatius.

En l’àmbit dels autònoms, proposa aplicar el règim europeu d’IVA franquiciat perquè els professionals i les petites empreses amb una facturació inferior als 85.000 euros anuals puguin substituir les liquidacions periòdiques per una declaració informativa anual. També defensa una cotització bonificada per als autònoms amb ingressos reals inferiors al salari mínim interprofessional, a més de convertir en indefinida la tarifa plana de 88 euros per als nous autònoms que ingressin menys del salari mínim.

Vox: una desregulació més profunda

Vox planteja una política de desregulació general de l’activitat econòmica, amb una reducció de les obligacions administratives i de la fiscalitat empresarial. Proposa rebaixar l’impost de societats per estimular el creixement de les empreses i l’ocupació, i una quota zero per als autònoms que no arribin al salari mínim interprofessional. A partir d’aquest llindar, la cotització seria progressiva, amb una quota inicial de 50 euros. El partit d’ultradreta també reclama una llei d’unitat de mercat perquè allò que sigui legal en un territori pugui ser-ho a la resta de l’Estat sense tràmits addicionals. Per altra banda, proposa derogar la legislació laboral aprovada pel govern de Pedro Sánchez.

El repte de fons més enllà de les proclames electorals és com aconseguir que les pimes guanyin productivitat, dimensió i capacitat d’inversió sense perdre competitivitat.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa