MónEconomia
La batalla fiscal del 29-N: qui recapta i qui paga més per finançar els serveis públics

La fiscalitat és una de les principals armes de combat electoral entre les candidatures que concorren a les eleccions espanyoles del 29 de novembre. La discussió no se centra únicament en si cal abaixar o apujar els impostos, sinó també en qui ha d’assumir més càrrega tributària, quin paper han de tenir les grans fortunes i les empreses en el finançament dels serveis públics i quin marge ha de tenir Catalunya per gestionar els recursos que genera.

Les propostes dibuixen models diferents. Mentre PP i Vox situen les rebaixes fiscals entre les seves prioritats, ERC i el Frente Amplio volen incrementar la contribució dels grans patrimonis i de les empreses amb més beneficis. Junts defensa alleugerir la pressió sobre les rendes mitjanes i les petites empreses, i Alhora planteja revisar la fiscalitat per afavorir les activitats de més valor afegit i evitar que determinats impostos penalitzin les classes mitjanes. El PSC, per la seva banda, manté l’aposta per una fiscalitat progressiva.

PP i Vox: rebaixa de la pressió fiscal

El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo planteja una reforma de l’IRPF orientada a reduir la càrrega sobre les rendes mitjanes i baixes, les famílies i els joves. El programa electoral defensa deflactar les tarifes per evitar que la inflació provoqui increments encoberts de la tributació, elevar els mínims personals i familiars i establir que les persones que cobrin el salari mínim interprofessional no hagin de pagar aquest impost. També proposa una rebaixa de l’IRPF per als contribuents d’entre 18 i 35 anys durant els quatre primers exercicis en què tributin: una bonificació del 100% el primer any, del 75% el segon, del 50% el tercer i del 25% el quart.

En l’IVA, el PP proposa aplicar un tipus del 0% als aliments bàsics mentre es mantingui la crisi inflacionista. Per a les empreses, defensa ampliar la llibertat d’amortització perquè les inversions en maquinària, equips, digitalització i tecnologia es puguin deduir íntegrament durant el mateix exercici. També planteja eximir de l’obligació de cobrar i declarar l’IVA als autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals. El programa, però, no incorpora una proposta específica per reformar els impostos de patrimoni i successions ni concreta una rebaixa del tipus general de societats.

Vox també situa la reducció d’impostos al centre del seu programa, però amb un plantejament més generalitzat. La formació de Santiago Abascal proposa simplificar i abaixar l’IRPF, amb reduccions addicionals vinculades al nombre de fills de cada contribuent o família. També defensa rebaixar els tipus general i reduït de l’IVA, especialment sobre els productes essencials, i disminuir l’impost de societats. Per als autònoms, planteja una quota zero quan els ingressos no arribin al salari mínim i una cotització progressiva a partir de 50 euros per als que el superin. Ara bé, el partit d’extrema dreta no concreta els nous tipus de l’IRPF, l’IVA o societats ni quantifica el cost de les rebaixes. Tampoc no incorpora una mesura específica sobre successions i patrimoni en el document electoral del 29-N.

El cap de llista d’ERC a les eleccions del 29-N, Gabriel Rufián, durant la campanya electoral. Autor: Maria Asmarat / ACN

ERC combina rebaixes a les rendes del treball amb més impostos al capital

L’ERC de Gabriel Rufián, que concorre amb Podemos a Catalunya, defensa una reforma fiscal que combini una reducció de la tributació de les rendes del treball més baixes amb un increment de la contribució dels grans patrimonis i les rendes del capital. En concret, el programa proposa rebaixar els tipus de l’IRPF per als ingressos del treball inferiors als 35.000 euros anuals i elevar del 30% al 35% el tipus màxim aplicable als guanys de capital, per acostar-ne la tributació a la de les rendes del treball.

En patrimoni, els republicans volen convertir en permanents els impostos sobre les grans fortunes i la banca, així com recuperar el gravamen sobre les grans empreses energètiques. També defensen rebaixar l’IVA dels aliments bàsics i els productes d’higiene, mentre que proposen elevar fins al 21% el tipus aplicable als lloguers turístics. En tot cas, la proposta fiscal d’ERC va més enllà dels tipus impositius, perquè defensa avançar cap a un concert econòmic perquè la Generalitat recapti tots els impostos generats a Catalunya i en gestioni els recursos. Aquest canvi suposaria una transformació del model de finançament i de la relació tributària entre Catalunya i l’Estat.

Junts vol alleugerir la fiscalitat de les classes mitjanes i les pimes

Junts, encapçalat per Míriam Nogueras, defensa una reducció de la pressió fiscal sobre les rendes mitjanes i treballadores, els autònoms i les petites i mitjanes empreses. Entre les seves propostes hi ha deflactar els trams de l’IRPF per compensar la inflació i evitar que els contribuents paguin més impostos pel simple fet que els salaris hagin pujat nominalment.

La candidata de Junts el 29-N, Míriam Nogueras, intervé en un acte de campanya a Manresa. Autor: Enric Sitjà Rusiñol / ACN

La formació també reclama eliminar l’impost de successions en les transmissions directes entre pares i fills quan es tracta de l’habitatge familiar, recuperar deduccions fiscals vinculades a l’habitatge habitual i reduir l’IVA dels productes bàsics i de l’energia. En l’àmbit empresarial, proposa revisar l’impost de societats per a les pimes que reinverteixen els beneficis, adaptar l’impost d’activitats econòmiques a la nova realitat empresarial i reduir les càrregues burocràtiques dels autònoms. Una altra de les seves reivindicacions és implantar l’IVA franquiciat per als professionals que facturin menys de 85.000 euros anuals, de manera que no hagin de repercutir ni declarar aquest impost. La formació també s’ha oposat a prorrogar els gravàmens extraordinaris sobre les grans empreses energètiques.

Com en el cas d’ERC, Junts vincula el debat fiscal amb el model de finançament de Catalunya. La diferència és que la seva proposta posa més èmfasi en les rebaixes tributàries i en alleugerir la càrrega sobre les empreses i les classes mitjanes.

Frente Amplio posa el focus en les grans fortunes i les empreses

El Frente Amplio, amb Ada Colau com a candidata, ha situat l’increment de la contribució dels grans patrimonis i les empreses entre les seves principals propostes econòmiques. La formació ha anunciat tres nous gravàmens que, segons els seus càlculs, permetrien recaptar 10.000 milions d’euros addicionals anuals per reforçar els serveis públics, les pensions i les polítiques d’habitatge.

La mesura més destacada és un nou impost anual sobre el patrimoni net, amb un tipus del 2% per als patrimonis superiors a un milió d’euros i del 3% a partir dels 50 milions. La quota es reduiria en funció del que ja s’hagi pagat pels impostos de patrimoni i de solidaritat de les grans fortunes. Segons la formació, el gravamen afectaria aproximadament l’1% dels contribuents i deixaria fora el 99% de la població. El segon eix és incrementar la tributació efectiva de les grans empreses i la banca, revisant les deduccions fiscals que permeten reduir els beneficis subjectes a l’impost de societats.

Pel que fa a l’IRPF, el Frente Amplio també defensa incrementar la progressivitat de l’impost, amb nous trams per a les rendes superiors als 120.000 euros i un tipus marginal màxim del 52% a partir dels 300.000 euros, una proposta que, de fet, figurava en el programa de Sumar del 2023.

La candidata del Frente Amplio, Ada Colau, començant campanya a Madrid. Autor: Miquel Vera Ligero / ACN

La tercera proposta és un impost contra l’acumulació d’habitatges. S’aplicaria a les empreses des del primer immoble i a les persones físiques a partir del quart, sempre que el valor conjunt superi els 800.000 euros. El tipus seria del 10% sobre el valor de cada habitatge, amb excepcions per als immobles llogats de manera estable i assequible.

El PSC manté la progressivitat, però no concreta les mesures

El PSC, amb Jordi Hereu com a cap de llista per Barcelona, emmarca el posicionament en la línia general del PSOE, que defensa mantenir una fiscalitat progressiva per garantir el finançament de l’estat del benestar i, alhora, facilitar l’activitat empresarial. El PSOE i el PSC plantegen una reforma orientada a incrementar la tributació de les grans fortunes i les rendes del capital, amb un tipus màxim del 35% per als guanys de capital que superin els 300.000 euros anuals, mantenint els dos primers trams actuals.

El programa també preveu crear un impost progressiu sobre els habitatges de grans propietaris i fons d’inversió que no es destinin al lloguer residencial assequible, inclosos els immobles buits, turístics o llogats a preus considerats abusius, tot i que no concreta els tipus impositius. A més, proposa habilitar els ajuntaments perquè puguin gravar les pernoctacions en habitatges d’ús turístic. La proposta fiscal socialista vincula part dels nous ingressos fiscals al finançament d’una prestació estatal per criança.

El candidat del PSC, Jordi Hereu, l’alcalde Jaume Collboni, el president Salvador Illa, i la cap de llista al Senat, Raquel Sánchez, en un míting. Marta Sierra / ACN

Alhora vol revisar patrimoni i successions i gravar més el turisme

Alhora, amb Jordi Graupera al capdavant, planteja un model fiscal vinculat al seu projecte de transformació econòmica i sobirania fiscal. La formació defensa revisar els impostos tant a l’alça com a la baixa, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament d’activitats de més valor afegit i evitar que la fiscalitat expulsi talent i professionals qualificats.

El partit considera que l’impost sobre el patrimoni, tal com està configurat actualment, penalitza les classes mitjanes mentre deixa marge d’exempció a les grans fortunes. També proposa revisar successions perquè les famílies no hagin de vendre el patrimoni per poder pagar el tribut. En canvi, vol incrementar substancialment la taxa turística i destinar-ne els ingressos a un fons d’habitatge, així com deixar de subvencionar activitats econòmiques basades en mà d’obra barata i turisme massiu. La formació també situa la sobirania fiscal com una condició per decidir el model productiu català.

Dos models fiscals i una disputa sobre qui recapta

La disputa electoral no va només d’impostos, també té una dimensió territorial. Impostos com el de successions i el patrimoni tenen una gestió molt vinculada als territoris, mentre que l’IRPF combina normativa estatal i competències cedides. Per això, les propostes sobre aquests tributs no només plantegen qui ha de pagar, sinó també quina administració ha de tenir la capacitat de decidir-ne els tipus, gestionar-ne la recaptació i disposar dels recursos. En el cas català, aquesta qüestió es converteix en un dels principals elements de diferenciació entre les candidatures: mentre ERC, Junts i Alhora reclamen més sobirania fiscal per a la Generalitat, el debat estatal sobre la progressivitat i la redistribució de la riquesa és l’eix central de les candidatures espanyoles amb sucursal a Catalunya.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa