L’impost de successions i donacions s’ha convertit en un dels principals fronts de confrontació fiscal al Parlament de Catalunya. La tributació de les herències, una de les figures més controvertides del sistema tributari propi, enfronta dues concepcions sobre com s’han de repartir les càrregues fiscals i quin paper han de tenir els impostos en la redistribució de la riquesa. Des de l’oposició, Junts per Catalunya ha situat la reforma de successions i donacions entre les seves principals reivindicacions econòmiques, amb una proposta de bonificació generalitzada per als familiars i una rebaixa de l’IRPF. El PSC, ERC, els Comuns i la CUP han rebutjat aquestes iniciatives i defensen preservar el tribut. Amb Salvador Illa a la Generalitat, el PP, Vox i Aliança Catalana també han presentat o defensat propostes de reducció fiscal, tot i que des de plantejaments i prioritats diferents a les del partit de Carles Puigdemont.
El debat ha tingut diverses expressions parlamentàries durant aquesta legislatura. El febrer del 2026, el PP va portar a la cambra una iniciativa per bonificar el 99% de l’impost de successions per als familiars directes. El 15 d’abril va ser Junts qui va presentar una proposició de llei que combinava una rebaixa de l’IRPF amb una bonificació del 99% de successions i donacions per al nucli familiar directe. La iniciativa va quedar tombada en el debat a la totalitat, després que prosperessin les esmenes presentades pel PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Les quatre formacions van sumar 72 vots, davant dels 61 de Junts, el PP, Vox i Aliança Catalana.
Tot i la derrota parlamentària, la qüestió no ha desaparegut de l’agenda política. Junts va recuperar la reivindicació en el debat de política general del 30 de setembre, amb noves propostes de supressió de successions i donacions i de rebaixa de l’IRPF. La formació també va plantejar bonificacions en l’impost de transmissions patrimonials per facilitar l’accés al primer habitatge. A les portes de les eleccions espanyoles el 29-N, la fiscalitat continua com un dels eixos de confrontació entre el Govern de Salvador Illa i els grups de l’oposició.
Junts: alleugerir la càrrega fiscal de les famílies
La formació de Carles Puigdemont ha convertit la rebaixa fiscal en un dels seus principals arguments econòmics. Considera que Catalunya suporta una pressió fiscal elevada, especialment sobre les rendes mitjanes, i que el sistema penalitza l’estalvi, l’acumulació patrimonial i la transmissió dels béns entre generacions. La seva proposta passa per bonificar el 99% de l’impost de successions per als familiars de primer i segon grau —cònjuges, pares i fills— i establir bonificacions de fins al 80% per als germans, oncles i nebots.
La iniciativa també incorpora una reforma de l’IRPF. Els independentistes defensen deflactar els trams autonòmics per compensar l’efecte acumulat de la inflació, reduir el tipus del primer tram del 9,5% al 9% i elevar el mínim personal del contribuent. La formació considera que l’actualització dels trams permetria evitar que les pujades salarials que només compensen l’encariment de la vida acabin comportant una factura fiscal superior. També planteja bonificacions en les donacions per facilitar el relleu generacional de les empreses familiars i les aportacions entre familiars per adquirir l’habitatge habitual o posar en marxa un negoci.
En el debat parlamentari, Junts va defensar que el tribut pot obligar algunes famílies a endeutar-se per conservar un patrimoni familiar, especialment quan es tracta d’habitatges o segones residències. La formació també va esgrimir l’argument de la doble tributació sobre uns béns que ja han suportat impostos durant la seva generació i va vincular la pressió fiscal catalana amb el dèficit fiscal amb l’Estat.
PP, Vox i Aliança Catalana: altres propostes de rebaixa
El PP també ha situat la bonificació de successions i donacionsentre les seves reivindicacions fiscals i defensa que les herències no haurien de tornar a tributar per un patrimoni que ja ha suportat impostos. Els populars consideren que el tribut perjudica les famílies de renda baixa i mitjana i reclamen ampliar les bonificacions, a més de rebaixar l’IRPF i altres figures tributàries. El febrer del 2026 van presentar una iniciativa pròpia per bonificar el 99% de l’impost per als familiars directes.
Vox reclama directament eliminar successions i donacions. El seu argument és que es tracta d’un impost injust perquè grava un patrimoni que ja ha tributat i que, en alguns casos, pot obligar les famílies a demanar crèdits o renunciar a una herència. La formació considera que les bonificacions parcials no resolen el problema i defensa una supressió completa del tribut.
Aliança Catalana també qüestiona l’impost i ha defensat una reforma fiscal més àmplia, que inclogui altres figures com patrimoni i transmissions patrimonials. Durant el debat de l’abril, la formació va retreure a Junts que la seva proposta no incorporés una memòria econòmica prou detallada per explicar com es compensaria la pèrdua d’ingressos públics.
PSC, ERC, Comuns i CUP defensen mantenir la progressivitat fiscal
A l’altra banda, els partits que han rebutjat les iniciatives de supressió argumenten que successions és una eina de redistribució de la riquesa i que eliminar-lo beneficiaria especialment els patrimonis més elevats. El PSC rebutja una bonificació generalitzada, que també afavoriria les grans herències, i alerta que les rebaixes plantejades no van acompanyades d’una justificació suficient sobre el seu impacte pressupostari. Els socialistes situen el debat en la necessitat de preservar els ingressos que permeten sostenir les polítiques públiques.
ERC comparteix la necessitat de preservar aquest instrument de fiscalitat patrimonial. Durant el debat parlamentari, els republicans van defensar que l’impost permet evitar que les desigualtats econòmiques es transmetin intactes de generació en generació. La formació va qüestionar que una bonificació generalitzada del 99% sigui una mesura adreçada principalment a les classes mitjanes i va sostenir que les herències familiars ordinàries ja disposen de bonificacions importants. També va advertir que una reducció generalitzada podria debilitar la capacitat de finançament de l’estat del benestar.
Els Comuns van posar l’accent en el cost de la reforma i en la distribució dels seus beneficis. Durant el debat, van qüestionar que la proposta de Junts concretés prou l’impacte sobre les finances públiques i van advertir que la bonificació també beneficiaria els patrimonis més elevats. La formació defensa que les prioritats pressupostàries han de continuar sent l’habitatge, la salut, l’educació i el transport públic.
La CUP també va votar a favor de l’esmena a la totalitat, en coherència amb la defensa d’una fiscalitat progressiva i redistributiva. La formació considera que la política tributària ha de contribuir a reduir les desigualtats i a sostenir els serveis públics, tot i que el seu plantejament fiscal general va més enllà de la discussió sobre successions.
Un impost que aporta més de 1.100 milions d’euros a la Generalitat
Més enllà de la disputa política, successions i donacions tenen un pes rellevant en les finances de la Generalitat. El 2024, la recaptació conjunta dels dos tributs va arribar als 1.111,09 milions d’euros, un 16,8% més que l’any anterior, segons les dades de l’Idescat i la memòria de l’Agència Tributària de Catalunya. En conjunt, l’ATC va recaptar 5.239 milions d’euros a través dels tributs que gestiona, un 11,42% més que el 2023.
Aquesta xifra dona dimensió econòmica al debat sobre les bonificacions. Una reducció generalitzada del tribut comportaria menys ingressos per a la Generalitat, però el cost concret dependria del disseny de la reforma, dels contribuents afectats i de les herències i donacions que deixarien de tributar. Durant el debat parlamentari de l’abril, els Comuns van situar en uns 1.800 milions d’euros el cost estimat del paquet de rebaixes fiscals proposades per Junts. Aquesta quantificació, però, corresponia al conjunt de mesures i no exclusivament a successions i donacions.
De fet, Catalunya ja disposa d’un sistema de reduccions i bonificacions. En el cas de les herències entre cònjuges i parelles estables, s’aplica una bonificació del 99% de la quota tributària. Per als descendents i ascendents també hi ha bonificacions importants, però el percentatge varia en funció del parentiu i de la base imposable. La normativa contempla igualment reduccions per parentiu, habitatge habitual i transmissió d’empreses familiars, entre altres supòsits.
Aquesta realitat introdueix un element important en la discussió: no totes les herències tributen igual ni tots els contribuents suporten la mateixa càrrega. El patrimoni heretat, el grau de parentiu, les reduccions aplicables i les bonificacions determinen la quota final. Per això, una de les qüestions centrals del debat és fins a quin punt les bonificacions actuals protegeixen les herències familiars ordinàries i quin impacte tindria ampliar-les també als patrimonis més elevats.
Pressió fiscal i model de finançament dels serveis públics
El debat sobre successions també obre una discussió més àmplia sobre la fiscalitat catalana i la comparació amb altres trerritoris, especialment Madrid, que ha optat per bonificacions molt elevades en aquest tribut. Les diferències entre territoris han alimentat la competència fiscal i les demandes de rebaixes per evitar que contribuents amb patrimonis elevats traslladin la seva residència fiscal. Alhora, els defensors del manteniment del tribut recorden que els ingressos fiscals són una de les fonts de finançament dels serveis públics, com la sanitat, l’educació i els serveis socials. Una bonificació generalitzada obligaria a calcular quin volum de recaptació deixaria d’ingressar la Generalitat i si aquesta pèrdua es podria compensar amb altres figures tributàries, més activitat econòmica o ajustos pressupostaris.
La controvèrsia no es limita a decidir si les herències han de pagar més o menys. També posa sobre la taula quin model fiscal vol Catalunya, fins a quin punt ha de competir amb altres territoris per atraure patrimoni i inversió i com s’ha de repartir el cost dels serveis públics entre les diferents generacions i nivells de renda.
