Madrid ha culminat el sorpasso a Catalunya en la concentració de les grans fortunes espanyoles. Les dades de l’Agència Tributària corresponents al 2024 dibuixen una fotografia cada vegada més desigual: la Comunitat de Madrid acumula 297.901 milions d’euros de patrimoni declarat, davant dels 268.330 milions de Catalunya, tot i tenir només 25.524 declarants, enfront dels 94.875 catalans. La diferència es fa encara més contundent quan es mira el patrimoni mitjà: 11,67 milions d’euros per contribuent a Madrid, davant dels 2,83 milions a Catalunya. Catalunya gairebé quadruplica Madrid en nombre de persones que declaren patrimoni, però Madrid concentra més riquesa i, sobretot, una riquesa molt més elevada per contribuent. El patrimoni mitjà madrileny és 4,1 vegades superior al català. I la distància continua augmentant: entre el 2023 i el 2024, la mitjana madrilenya va passar d’uns 11,1 a 11,7 milions, mentre que a Catalunya va baixar dels 2,86 als 2,83 milions.
La dada encara guanya força quan s’observa l’evolució del nombre de declarants. Catalunya va incorporar 4.085 contribuents en només un any, passant dels 90.790 del 2023 als 94.875 del 2024. Madrid, en canvi, només en va sumar 1.000, fins als 25.524. Però l’increment de contribuents català no es tradueix en un augment proporcional de la riquesa. Ras i curt, Madrid va incrementar el seu patrimoni declarat en gairebé 23.700 milions d’euros en un any, mentre Catalunya ho va fer en uns 8.650 milions. En termes percentuals, l’augment madrileny va ser d’aproximadament el 8,6%, davant del 3,3% català.
Però Madrid no sempre ha estat líder en captació de patrimoni. El 2019 Catalunya encara tenia més patrimoni declarat que Madrid: 211.126 milions d’euros davant dels 193.948 milions. Aquell any, Catalunya comptava amb gairebé 80.000 declarants, mentre Madrid en tenia poc més de 19.000. Però ja aleshores la diferència en la dimensió dels patrimonis era enorme: el patrimoni mitjà madrileny superava els 10 milions d’euros per contribuent, mentre el català se situava al voltant dels 2,6 milions. Cinc anys després, el mapa s’ha capgirat i Madrid no només ha superat Catalunya en patrimoni agregat, sinó que ha ampliat encara més el seu avantatge en concentració, amb una diferència d’uns 8,84 milions d’euros per persona a favor de la capital espanyola.
Madrid atrau rics a cop de fiscalitat
El fenomen també ajuda a entendre per què Madrid és el gran epicentre de la fiscalitat de les grans fortunes. La comunitat ha mantingut durant anys una política molt més favorable als patrimonis elevats, amb una bonificació autonòmica del 100% de l’Impost sobre el Patrimoni, implantada pel govern d’Esperanza Aguirre l’any 2008. Aquesta política ha estat un dels principals elements de la competència fiscal entre territoris i ha convertit Madrid en un pol d’atracció per als contribuents amb patrimonis més elevats.
La batalla fiscal es va intensificar amb la creació el desembre de 2022 de l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes, impulsat pel l’executiu de Pedro Sánchez per gravar els patrimonis més elevats, també a les zones on l’impost de Patrimoni estava bonificat. L’efecte ha estat especialment visible a Madrid, que ha hagut de recuperar la tributació autonòmica per evitar que els ingressos acabessin íntegrament a les arques estatals. El 2024, de fet, dels 25.524 madrilenys que apareixen a l’estadística de Patrimoni, només 11.448 van acabar presentant un resultat positiu en la liquidació. La resta es van beneficiar de la bonificació autonòmica, que va representar 732,4 milions d’euros. A Catalunya, en canvi, el nombre de declarants és molt més elevat i l’impacte de les bonificacions és molt més reduït.
Però Madrid no només competeix amb Catalunya a través d’una fiscalitat més baixa sobre els patrimonis, sinó que ha creat també incentius específics per atreure nous contribuents. El novembre de 2024, el govern d’Isabel Díaz Ayuso va aprovar una deducció del 20% a l’IRPF per als no residents que traslladin la seva residència fiscal a la Comunitat de Madrid i hi facin determinades inversions, una mesura pensada explícitament per captar inversors estrangers, estalvi i talent. La deducció, aplicable a inversions en valors i participacions empresarials i amb un període de manteniment de sis anys, no té un equivalent directe en el règim fiscal català. La mateixa exposició de motius de la llei Ayuso diu expressament que l’objectiu és “incentivar l’arribada de nous inversors i reforçar Madrid com a centre d’atracció d’inversions, empreses i talent“.
La composició de la riquesa també explica una part d’aquesta fotografia. El patrimoni declarat a Espanya s’acosta ja al bilió d’euros: el 2024 va arribar als 986.985 milions, gairebé el doble que el 2011. I prop de tres quartes parts corresponen a patrimoni financer, amb les accions com un dels principals actius. En aquest sentit, la revalorització dels mercats ha contribuït a engrandir encara més els patrimonis de les persones que ja disposen de grans carteres financeres.
Aquesta concentració és especialment visible a la part més alta de la piràmide. El 2024 ja hi havia 1.013 persones amb patrimonis superiors als 30 milions d’euros, que van aportar 575,5 milions d’euros entre l’Impost sobre Patrimoni i el de Solidaritat de les Grans Fortunes. En el conjunt de l’Estat, la recaptació dels dos tributs va arribar als 2.154 milions, també màxim històric. En tot cas, Catalunya continua tenint una concentració important de riquesa. El 2023, per exemple, el 10% de contribuents amb més patrimoni acumulava 122.674 milions d’euros, gairebé la meitat de tot el patrimoni declarat a Catalunya.
Canvia el pes relatiu de Madrid: la capital espanyola ha aconseguit situar-se per davant amb una base de contribuents molt més petita i amb una concentració patrimonial extraordinàriament superior. El resultat és un canvi de mapa, on Catalunya té molts més rics declarant, però el patrimoni mitjà pràcticament no avança. Madrid, en canvi, té els patrimonis més grans: suma menys contribuents, però la riquesa que concentra creix més ràpidament. La cursa pels grans patrimonis ha canviat de líder i, amb les dades de 2024, el sorpasso madrileny ja no sembla una anomalia puntual, sinó una tendència consolidada.
