El Parlament de Catalunya ha tornat a tombar la iniciativa estrella del Govern de Salvador Illa en matèria d’habitatge en el marc del debat de política general. La proposta del PSC, que plantejava la creació d’un programa d’adquisició conjunta d’immobles entre la Generalitat i particulars d’entre 40 i 60 anys incapaços de fer front a la hipoteca, només ha rebut el suport de la bancada socialista i d’Esquerra Republicana. L’abstenció dels Comuns i el ‘no’ en bloc de Junts, PPC, Vox, la CUP i Aliança Catalana han deixat sol al Govern de Salvador Illa, reeditant un escenari similar al de la sessió de l’any 2025, quan la cambra ja va rebutjar el seu projecte d’activació de solars.
Malgrat el sotrac parlamentari, l’executiu no té intenció de fer cap pas enrere –i és que les propostes de resolució que s’aproven no són vinculants per a l’acció de l’executiu–. La portaveu del Govern i consellera d’Habitatge, Sílvia Paneque, ha restat importància a la votació i ha garantit que la mesura s’impulsarà igualment. “Tenim tota la legitimitat”, ha manifestat en declaracions a l’ACN i TV3, abans de passar la pilota a la teulada dels socis de governabilitat: “Els grups que no hi han donat suport hauran d’explicar la seva posició”. La consellera ha defensat que el balanç global del debat és positiu i ha lamentat la falta de visió d’estat de part de l’oposició.
El rebuig en habitatge ha evidenciat de nou la fragilitat de les majories d’Illa i la tensió creixent amb els Comuns. Durant el debat, el portaveu de la formació lila, David Cid, ha retret al PSC l’incompliment dels acords d’investidura, citant el retard en la posada en marxa de la Unitat Antidesnonaments pactada el setembre de 2025. Paneque ha replicat defensant un grau d’execució dels pactes “molt elevat” i ha recordat que el mandat és “a quatre anys vista”. Tot i la discòrdia, l’hemicicle sí que ha acordat reclamar un grup d’experts per dissenyar una reforma fiscal en habitatge en tres mesos, gràcies a una transaccional entre socialistes i republicans.
Junts fracassa en la reprovació d’Illa
En l’àmbit del control polític, el bloc de la investidura ha tancat files per evitar la reprovació de Salvador Illa. La iniciativa impulsada per Junts per Catalunya, que acusava el president de “manca de respecte al Parlament” i “reiterada mala gestió”, ha estat tombada pels vots en contra de PSC, ERC i els Comuns, fent inútils els suports de Junts, PPC, CUP i Aliança Catalana, i l’abstenció de Vox. Ara bé, la cambra sí que ha aprovat una resolució per recordar les peticions de cessament que pesen sobre les conselleres Sílvia Paneque, Esther Niubó i Núria Parlon.
Front comú de la cambra per l’amnistia
Pel que fa al conflicte polític, la majoria sobiranista i progressista ha tornat a fer pinya per exigir l’aplicació “total i immediata” de la llei d’amnistia. El Ple ha aprovat una proposta d’ERC –amb el suport de Comuns i el vot en contra de PPC i Vox– que condemna de manera explícita “l’actitud de bloqueig antidemocràtica dels tribunals”. Paral·lelament, s’ha validat una iniciativa dels Comuns reclamant al Tribunal Suprem que eviti “interpretacions restrictives” de la norma.
En la mateixa línia, s’ha donat el llum verd a la creació d’una “gran entesa de país” que fixi propostes en el termini d’un any per avançar en la sobirania de Catalunya, així com a la demanda d’ERC perquè qualsevol resolució del conflicte sigui votada a les urnes. Per contra, l’hemicicle ha rebutjat les propostes de Junts que supeditaven la resolució del conflicte a la independència o a un referèndum substitutori de l’1-O, així com la proposta d’autodeterminació de la CUP.
Llum verd al nou finançament per al 2027 i rebuig definitiu al concert de Junts
Finalment, el deebat ha servit finalment per fixar el calendari del nou model de finançament. A proposta dels Comuns, i amb l’aval de PSC i ERC, el Parlament ha instat l’executiu espanyol a tramitar la reforma abans d’hora perquè pugui entrar en vigor l’1 de gener de 2027, reclamant la col·laboració dels grups catalans a Madrid. En canvi, la cambra ha tornat a tombar la proposta de Junts d’exigir un model basat en el concert econòmic i la plena capacitat recaptatòria per pal·liar el dèficit fiscal.
