La vaga general convocada pels sindicats majoritaris per a l’11 de novembre arribarà volgudament en un moment polític especialment sensible: només 48 hores abans de l’inici de la campanya de les eleccions espanyoles del 29-N. El seu origen és la crisi de l’habitatge i l’encariment del cost de vida, amb el desencadenant de la caiguda dels dos decrets d’habitatge que el PSOE i Sumar pretenien aprovar al Congrés dels Diputats, però que van topar amb el no de Junts, PP i Vox. La derrota parlamentària va precipitar Pedro Sánchez a convocar les eleccions anticipades, i una crisi que va començar als carrers i a les llars ha acabat connectant amb les institucions i, de retruc, amb les urnes.
De la crisi dels lloguers a una vaga general
El moviment de protesta social, amb el Sindicat de Llogateres al capdavant, ha situat els preus dels lloguers, els desnonaments i l’especulació al centre de l’agenda política, amb epicentre en el cas de Maricarmen Abascal, l’àvia de 87 anys desnonada de casa seva a Madrid, que s’ha convertit en un dels símbols d’aquesta situació. CCOO, UGT i altres sindicats han acordat convertir aquesta reivindicació en una aturada de 24 hores. És la primera vaga general convocada conjuntament pels dos grans sindicats estatals en 14 anys, i incorpora, a més de l’habitatge públic i la limitació de l’especulació, demandes clàssiques del moviment sindical: millores salarials, reducció de la jornada, lluita contra la precarietat i millora de la salut laboral. El canvi de perspectiva és rellevant: els sindicats defensen que l’habitatge ja no és només una qüestió social, sinó també laboral: una part creixent dels salaris es destina al lloguer o a la hipoteca, i això condiciona directament les condicions de vida dels treballadors. Finalment, l’executiu del PSOE i Sumar han aprovat noves mesures en habitatge que haurien de ser convalidades per la Diputació Permanent, esquivant així el veto polític del Congrés. És en aquest context que la vaga adquireix una dimensió política inevitable, encara que els convocants insisteixin que no es tracta d’una mobilització partidista.
Les reivindicacions de l’11-N coincideixen en bona part amb l’agenda social que el PSOE i Sumar reivindiquen: més salari, habitatge assequible, regulació dels preus i mesures contra l’especulació. Això permet a l’oposició interpretar la protesta en clau electoral i acusar els sindicats d’afavorir l’actual govern espanyol -diversos dirigents socialistes han defensat el dret a la vaga-, mentre que els convocants remarquen que l’aturada no es dirigeix contra una formació política concreta. Sigui com sigui, l’11-N arribarà al es portes d’una campanya electoral on l’habitatge serà el gran pivot argumental.
El posicionament dels partits davant la vaga de l’11-N dibuixa una divisió clara entre les formacions que comparteixen les reivindicacions i les que qüestionen la mobilització. El PSOE ha expressat que comparteix els motius de la protesta, i la seva vicesecretària general, María Jesús Montero, ha interpretat que la convocatòria s’adreça contra l’oposició que va tombar els decrets d’habitatge. També Sumar i Podem han defensat públicament les reivindicacions, amb la formació de Ione Belarra descrivint la vaga com una fita en la lluita contra l’especulació immobiliària. En canvi, la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz, ha acusat el govern espanyol de promoure la mobilització per influir en les eleccions, mentre que Vox ha criticat la convocatòria i ha amenaçat de portar als tribunals la tramitació dels decrets.
A Catalunya, la CUP ha estat la formació més explícita en el seu posicionament sobre l’11-N. La diputada Laure Vega han situat la vaga general de l’11-N com una “eina indispensable de pressió social per forçar canvis estructurals en les polítiques d’habitatge i intervenir directament en l’agenda política”. També els Comuns han s’han posicionat a favor de les reivindicacions de la jornada d’aturada, destacant la necessitat de posar la regulació dels preus del lloguer, la lluita contra l’especulació immobiliària i la millora del poder adquisitiu de les famílies al centre del debat polític, i parlen de l’11-N com “una mesura legítima i necessària davant la situació d’emergència habitacional”.
En el cas de Junts per Catalunya, no hi ha hagut cap pronunciament oficial en contra la convocatòria, que té una arrel clara en el rebuig al vot contrari dels independentistes als decrets d’habitatge de Pedro Sánchez. Pel que fa a ERC, tampoc no hi ha hagut un pronunciament explícit favorable a la vaga general, però els republicans van votar a favor dels textos del PSOE i de Sumar. Elisenda Alamany ha remarcat que el 29N, “només la papereta d’Esquerra pot defensar Catalunya i la classe mitjana i treballadora”.
Suport sindical ampli, però no unànime
La protesta pot reforçar el relat social del govern espanyol, però PP, Vox i altres forces tenen incentius per presentar-la com una mobilització amb component partidista. La vaga serà dimecres 11 i la campanya electoral començarà a les 00.00 hores del divendres 13, només dos dies després. La proximitat amb les urnes ha estat precisament un dels arguments de la USO per no sumar-se a la convocatòria. El sindicat considera que, amb les Corts dissoltes i les eleccions convocades, no hi ha un interlocutor institucional clar sobre qui ha d’exercir la pressió. També ha advertit del risc que una vaga general sigui utilitzada electoralment. És una discrepància significativa, perquè no qüestiona necessàriament el diagnòstic sobre l’habitatge, sinó l’oportunitat i l’eficàcia de la mobilització en aquest moment concret. També el sindicat CSIF ha declinat donar suport a l’aturada, en entendre que hi ha un component polític, i SEMAF, el sindicat de maquinistes ferroviaris, encara estudia la seva posició.
Ara bé, la convocatòria compta amb un suport sindical ampli. A CCOO i UGT s’hi han afegit organitzacions com CGT, CNT, Co.Bas, Confederació Intersindical i Solidaridad Obrera, així com diferents sindicats territorials, com el sindicat independentista Intersindical-CSC i Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i el moviment per l’habitatge, amb el Sindicat de Llogateres al capdavant, així com la plataforma Dignitat a les Vies. En l’àmbit educatiu tampoc hi ha una adhesió homogènia. CGT Ensenyament ha anunciat el seu suport a la vaga, mentre que USTEC·STEs no ha concretat una adhesió específica.
La patronal qüestiona que l’habitatge sigui un conflicte laboral
Les organitzacions empresarials han rebutjat la convocatòria i han posat en dubte que l’habitatge pugui ser el motiu d’una vaga general. CEOE, Cepyme, Foment del Treball i Pimec han remarcat la dimensió política de la protesta. Al darrere d’aquesta discussió hi ha una qüestió més profunda: què es considera avui un conflicte laboral. Els sindicats parteixen de la idea que si el cost de l’habitatge absorbeix una part creixent dels salaris, l’accés a un pis també afecta directament les condicions de vida dels treballadors. La patronal defensa una concepció més estricta de les reivindicacions pròpies d’una vaga. A tall d’exemple, el president de la patronal Cecot, Xavier Panés, va etzibar, en un acte amb presència del president Salvador Illa: “Ara, vaga? Vaga contra qui? Contra el Govern? Ah no, contra les empreses? Immerses en una espiral d’increment de costos i disrupcions internacionals que dificulten cada dia més la seva viabilitat i continuïtat”.
En tot cas, l’11 de novembre serà una protesta sindical amb una agenda pròpia, però també una peça indestriable del clima polític que desembocarà en les eleccions del 29-N.
