La indústria càrnia catalana afronta cinc dies de vaga enmig d’una negociació laboral bloquejada i d’una creixent tensió entre les empreses i les plantilles. La UGT denuncia que algunes companyies del sector estan recorrent a les amenaces i les pressions per intentar frenar el seguiment de les mobilitzacions convocades entre el 9 i el 13 de novembre. El sindicat alerta d’aquestes pràctiques a les portes d’una aturada que pot afectar una de les activitats industrials amb més pes dins l’economia agroalimentària catalana.
La protesta, convocada per UGT-FICA i CCOO d’Indústria, és la resposta al bloqueig de les negociacions del conveni estatal d’indústries càrnies. Les dues organitzacions han cridat a la vaga els prop de 126.000 treballadors del conjunt de l’Estat, entre operaris d’escorxadors, sales de desfer, fàbriques d’embotits i serveis auxiliars d’inspecció veterinària. La convocatòria s’allargarà durant cinc jornades consecutives i coincidirà amb la vaga general de l’11 de novembre.
A Catalunya, l’impacte potencial és especialment rellevant. El sector ocupa unes 30.000 persones i concentra aproximadament el 40% de l’activitat càrnia de tot l’Estat. Es tracta d’una indústria amb una forta implantació territorial, especialment a les comarques de Girona, Lleida, Osona i el Bages, on els escorxadors i les empreses de transformació tenen un pes destacat en l’estructura productiva i en l’ocupació.
Una disputa pel repartiment dels beneficis
El principal desacord entre sindicats i patronals és la revisió de les condicions del conveni, que regula els drets laborals d’un sector amb més de quatre dècades de trajectòria negociadora. Els representants dels treballadors consideren insuficient la proposta empresarial i reclamen que els resultats econòmics de les companyies tinguin un reflex més directe en les nòmines i en la qualitat de l’ocupació. En concret, UGT i CCOO exigeixen un increment salarial mínim del 4% anual, amb una clàusula de revisió vinculada a l’IPC, efectes retroactius i abonament dels endarreriments. També volen evitar que les pujades pactades acabin absorbides o compensades per altres complements i millores salarials que ja perceben els treballadors.
La proposta patronal queda per sota d’aquestes demandes. Les empreses plantegen augments del 3,8% el 2026, del 2,5% el 2027 i del 2% el 2028, amb una actualització vinculada a l’IPC limitada i sense efectes retroactius. A més, rebutgen reduir la jornada anual, un altre dels grans punts de fricció. Actualment, la jornada màxima del sector és de 1.748 hores anuals. Els sindicats volen rebaixar-la fins a les 1.712 hores i que els quinze minuts de pausa de l’entrepà es comptabilitzin com a temps efectiu de treball. També reclamen que la jornada ordinària no superi les nou hores i una reducció de la flexibilitat horària que poden aplicar les empreses.
Però el conflicte va més enllà dels salaris. Les organitzacions sindicals denuncien els elevats ritmes de producció i reclamen més control sobre les cadenes de treball, millores en els permisos retribuïts, increments dels complements de nocturnitat i nous mecanismes de protecció de la salut laboral. També plantegen millores en la jubilació parcial i en les condicions dels treballadors auxiliars d’inspecció veterinària.
La mediació acaba sense acord
La distància entre les dues parts es va fer evident en la reunió de mediació celebrada el 21 d’octubre al Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA). UGT i CCOO hi van acudir amb una contraproposta conjunta, però van lamentar que les patronals mantinguessin l’oferta presentada el 6 d’octubre sense incorporar les seves demandes. La trobada va acabar amb la signatura de l’acta sense acord.
En aquest escenari de negociació encallada, la denúncia de pressions empresarials afegeix un nou front al conflicte. La UGT acusa empreses del sector d’intentar condicionar la participació dels treballadors en la vaga mitjançant amenaces, una situació que el sindicat considera especialment greu en plena negociació del conveni. La convocatòria arriba en un moment en què la indústria càrnia ha de gestionar el risc d’una interrupció prolongada de l’activitat. Cinc dies d’aturades als escorxadors i les plantes de transformació poden tenir conseqüències sobre la cadena de subministrament, el processament de la carn i l’abastiment dels mercats. Els sindicats ja han advertit del risc de desabastiment si la mobilització té un seguiment ampli.
