La marca Perpinyà, la catalana va ser l’emblema de la capital del Rosselló (Catalunya Nord) durant molts anys. Tant és així, que formava part de l’escut. Però la història es va estroncar quan Louis Aliot, de Reagrupament Nacional, va arribar a l’alcaldia i va decidir prescindir-ne. El batlle d’extrema dreta, a més, va decidir substituir la marca històrica –registrada des de principis del 2000 per l’aleshores alcalde, Jean-Paul Alduy– per La Radiant (La Rayonnante), al·legant que el municipi ja estava prou “ancorat a la seva identitat catalana” i no li calia subratllar-ho explícitament a l’eslògan. Això va comportar que centenars de persones es manifestessin pels carrers de Perpinyà l’abril del 2021 per “reivindicar la catalanitat” de la capital del Rosselló perquè, segons defensaven, i defensen, Aliot vol deixar-la en l’oblit. Tres anys més tard, aquella lluita encara dura i està en via judicial.
Els successors d’Alduy a l’alcaldia van anar renovant la marca quan caducava, fins a l’agost de fa dos anys, que ja no es va fer i la marca va passar a ser de domini públic. De fet, l’actual alcalde –del partit de Marine Le Pen i exparella seva– va defensar públicament el canvi de nom de La Catalana per La Radiant. “El blasó recorda la història de la nostra ciutat, la seva identitat catalana pels seus colors, la seva cultura i les seves tradicions”, va afirmar Aliot, i va deixar clar que Perpinyà era una “ciutat mediterrània ancorada a la seva identitat catalana, arrelada dins el Rosselló històric i plenament francesa!”.
Davant aquesta situació, qui ho va aprofitar va ser l’extinent d’alcalde catalanista Jaume Roure, que va crear l’Associació Perpinyà, la Catalana, va comprar la marca i la va posar al seu nom al registre de l’Institut Nacional de Propietat Industrial de França (INPI). Durant aquest procés, Louis Aliot tenia el dret de presentar al·legacions, però no va moure un dit fins sis mesos després, quan ja s’havia acabat el termini, perquè va ser quan es va crear l’associació i la van fer pública. Aleshores, Louis Aliot va decidir portar la compra de la marca per part de Roure davant el tribunal de Marsella especialitzat en dret de la propietat intel·lectual, on va denunciar el que considerava un registre fraudulent de marca i danys a la ciutat, per la qual cosa exigia 15.000 euros. El seu objectiu, segons assegura l’entitat, era quedar-se-la però en cap cas fer-la servir, sinó només perquè ningú la pogués utilitzar. La seva idea era deixar-la en un calaix. “L’alcalde no vol que els de l’associació la utilitzin perquè precisament són els que la van crear i li porten la contrària en aquesta qüestió”, resumeix en conversa amb El Món el geògraf i cronista de Ràdio Arrels, Joan Becat.
“Un conflicte polític” en mediació
L’extinent d’alcalde i regidor catalanista fins a l’any 2020 Brice Lafontaine explica a El Món que aquest litigi legal ve “d’un conflicte polític“, perquè l’associació la van crear Jaume Roure i ell mateix, que són “oponents de Aliot”. “Vol anar a judici i fer tot el possible perquè no puguem tirar endavant cap projecte”, subratlla el secretari de l’entitat, i afegeix que “només vol recuperar el nom per impedir que nosaltres la utilitzem i estar segur que així no hi haurà mai més Perpinyà, la catalana”. Becat remarca que l’alcalde de Perpinyà ha tret aquesta denominació “de tot arreu per posar una banalitat, però es considera propietari d’aquesta denominació i vol prohibir que qualsevol altre la utilitzi”. “Vol fer tot el que pugui per disminuir el català i qualsevol altra referència a la catalanitat del municipi”, sentencia.
El procés judicial actualment es troba en procés de mediació entre les dues parts, però Lafontaine ja dona per fet que la disputa acabarà en judici. El secretari de l’associació remarca que ells mai han tingut gaires esperances de trobar una “resolució del conflicte” en aquest procés de mediació perquè “és un problema polític, i no judicial”. “Ho hem intentat, però ara la mediació es donarà per acabada perquè les dues parts no s’han posat d’acord i s’anirà a judici”, remarca.
Becat, per la seva banda, apunta que el consistori d’extrema dreta defensa que la titularitat de la denominació els correspon i deixa clar que es tracta d’un plet al tribunal administratiu i la sentència que surti serà d'”obligat compliment i pot imposar sancions”. “Fa més de vint anys que teníem aquesta denominació i tothom s’hi havia acostumat”, lamenta, però admet que “per a la majoria de la gent la situació és bastant indiferent”. Així, subratlla que l’objectiu final de Reagrupament Nacional impedir que hi hagi referències a la catalanitat de Perpinyà en cap espai públic. “Aliot ho hauria de deixar córrer això”, opina.
L’entitat demana diners per fer front al judici
L’entitat necessita 25.000 euros per fer front al judici -10.000 de costos pel judici i 15.000 demanats en “compensació del dany”- i ha iniciat una campanya de micromecenatge per aconseguir-los. Brice Lafontaine detalla que ja han recaptat 3.500 euros per fer front als costos del judici i per “fer la política catalana que el municipi [l’Ajuntament] no fa”, amb projectes de desenvolupament de la vila, de la cultura i de la identitat com, per exemple, amb el retorn del lema de Perpinyà, la Catalana, el canvi del nom del Departament dels Pirineus Orientals –on hi ha la Catalunya Nord i que volen que porti el terme català en la fórmula que sigui possible– i la promoció de l’ús del català.
“De moment, no fem por a Aliot. Pensa que podrà aniquilar totalment la identitat catalana, i l’associació també, perquè té la força de les finances de l’Ajuntament per anar a judici contra nosaltres, que només tenim uns milers d’euros al banc, i pensa que guanyarà fàcilment”, raona el secretari de l’associació, que espera que “amb el suport del sud [la Catalunya sud, la part del Principat que és dins de l’estat espanyol]” puguin guanyar el judici i, a més, “tenir un pes polític important perquè en les pròximes municipals la gent s’adoni que Aliot és nefast i un problema per a la ciutat”.
