Un informe encarregat per vuit eurodiputats, entre els quals els d’ERC i Junts per Catalunya, conclou que la Unió Europea (UE) no té “voluntat política” per potenciar les llengües regionals i minoritàries. L’estudi, sota el nom ‘Avaluació del suport de la Unió Europea a les llengües regionals i minoritàries: 10 anys de la Resolució Alfonsi (2013-2023)’, s’ha presentat aquest dimecres al Parlament Europeu després d’haver avaluat l’acció europea durant els últims deu anys per protegir les llengües regionals i minoritàries. L’autor del document, Vicent Climent-Ferrando, ha alertat que cada vegada hi ha més diferències entre les grans llengües i les regionals o minoritàries.
Climent-Ferrando, professor de la Universitat Pompeu Fabra, ha analitzat com han actuat els Vint-i-set en els últims 10 anys, després que el 2013 s’aprovés al Parlament Europeu una resolució impulsada per l’eurodiputat François Alfonsi, del grup dels Verds, que alertava sobre el perill d’extinció d’algunes llengües a la Unió Europea. L’informe també conclou que les llengües regionals i minoritàries no han rebut una atenció específica suficient dins de la política de multilingüisme de la Comissió Europea.
“Discriminació” de les llengües minoritàries
El document també lamenta que la UE “no ha parat prou atenció” a les llengües regionals i minoritàries europees que estan “en perill” i assenyala que la justificació de la Comissió Europea sobre “la manca d’acció específica” envers les llengües minoritàries és que no té competències perquè és “responsabilitat dels estats membre”. Sobre això, el professor apunta “la cooperació en aquest àmbit és possible a nivell de la Unió Europea” a través del mètode obert de coordinació, un fòrum intergovernamental per detectar “bones pràctiques” i directrius.
L’informe l’han encarregat l’eurodiputada d’ERC Diana Riba, els de Junts Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín; la representant del PNB Izaskun Bilbao, els eurodiputats dels Verds François Alfonsi i Rasmus Andresen i la dels no inscrits Tatjana Zdanoka.
En la presentació de l’informe aquest dimecres, Climent-Ferrando ha lamentat que la Comissió Europea tingui iniciatives i programes que no estiguin oberts a les llengües regionals o minoritàries, mentre sí que ho estan a llengües de països tercers, com el serbi o el noruec, entre d’altres. L’autor de l’informe ha apuntat a una “clara discriminació entre les llengües oficials i les que no que s’ha d’abordar”.
Per la seva banda, Riva ha avisat que “hi ha molt marge de millora i terreny que no s’ha explorat en el multilingüisme a Europa” i ha demanat a la Comissió Europea “ambició i creativitat” per impulsar-lo. L’eurodiputada republicana ha posat sobre la taula la necessitat de promoure la diversitat lingüística al club comunitari, també a través de polítiques audiovisuals i les noves tecnologies, entre d’altres.
Finalment, Alfonsi ha recordat que han passat 10 anys des que el Parlament Europeu, amb un gran suport de la cambra, va aprovar la resolució i ha lamentat que la Comissió Europea ha “menyspreat” aquesta demanda, mentre Bilbao ha criticat que les llengües regionals i minoritàries estiguin “discriminades”. “Cal que la nostra vida quotidiana estigui present en el dia a dia de les institucions”, ha insistit.
3
2
