Aquest migdia s’ha comunicat la sentència que inhabilita per vint mesos i imposa 30.000 euros de multa els exmembres independentistes de la Mesa del Parlament durant l’onzena legislatura, la del referèndum del Primer d’Octubre. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya utilitza com una de les proves de càrrec més habituals en el relat fàctic de la resolució, els testimonis i els informes que van elaborar l’aleshores secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major de la cambra fins el juny de 2018, Antoni Bayona.
En concret, els magistrats Jesús Maria Barrientos, Carlos Ramos i Jordi Seguí destaquen els informes que van realitzar com a responsables dels serveis jurídics per advertir a la Mesa de les conseqüències judicials que podria comportar no fer cas de les resolucions del Tribunal Constitucional o tirar pel dret en algunes iniciatives. Fins i tot, la sentència assegura que Muro i Bayona “gaudien aleshores- i ara- d’un merescut crèdit professional i un prestigi jurídic àmpliament reconegut”.
Fins i tot, el TSJC defensa que els lletrats mantinguessin l’oposició a algunes de les decisions i, en canvi, després, firmessin els recursos que interposava la cambra per defensar la legalitat o la constitucionalitat del que havia aprovat el plenari o la Mesa. En aquest sentit, indiquen que el mateix testimoni de Bayona deixava clar que els lletrats poden “internament es poden expressar amb total autonomia de criteri” només amb la seva “pròpia i autoritzada convicció professional” per tal de “prevenir els defectes de constitucionalitat o de simple legalitat dels processos legislatius o decisionals del Parlament, mentre que, externament, un cop que la cambra ha adoptat la seva decisió, encara que radicalment contrària als seus informes -que són preceptius i no vinculants-” que ho defensin perquè així ho diu la llei.
“Aquesta ambivalència”, escriuen els magistrats, “és consubstancial a l’exercici de l’assessoria jurídica i de l’advocacia en general, tant en l’àmbti públic com el privat, i no pot confondre ni portar a engany a ningú sobre l’heterogeni sentit i el diferent assoliment d’una o una altra funció, ni, per tant, sobre el valor provatori d’uns i altres informes“.
De tots dos, així com de l’anterior secretari general, Pere Sol, la sentència en destaca les contínues “advertències” que feien en el llarg relat fàctic de la sentència. Una resolució que destaca una a una les resolucions que va tramitar la cambra legislativa per determinar el nivell que els magistrats avaluen de desobediència.
