La 26a jornada del judici contra els Pujol Ferrusola ha tancat una setmana en la qual només s’han celebrat dues sessions de la vista. Han estat poques però sucoses, intenses i interessants. A més, han estat extraordinàriament tècniques gràcies als testimonis dels inspectors d’Hisenda que es van dedicar a escrutar tots els moviments i declaracions tributàries de la família de l’expresident. De fet, han estat dues jornades en què els advocats han pogut lluir ofici i, insòlitament, el que dirigeix l’estratègia de l’Advocacia de l’Estat ha arribat a perdre els papers.
Però, seguint el guió d’una bona estructura narrativa, la part final de la darrera sessió ha estat la més trepidant i magnètica. Tot plegat gràcies a dos detectius i un pèrit cal·lígraf del planter de la Unitat de Policia Científica del Cos Nacional de Policia i a una part de l’escrit d’acusació que va quedar somort durant les testificals del mes de gener. És la que fa referència a un negoci –una compravenda d’uns terrenys a Madrid– que el ministeri fiscal va escriure amb lletres d’or en el seu informe arran d’un atestat del Grup 24 de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), quan estava comandat per l’inspector Álvaro Ibáñez, el famós agent 89140 que va admetre en la seva testifical la seva animadversió contra els Pujol.
La jornada, doncs, ha mostrat la cara B del cas i ha provocat un ombra de dubte, molt espessa, sobre la manera de procedir de la policia per aconseguir proves contra els que l’Advocacia de l’Estat defineix com “los Pujol de Cataluña”. A tot això, cal afegir que tot un inspector en cap d’Hisenda va buscar per Google Maps si un dels projectes pels quals havia cobrat Jordi Pujol Ferrusola s’havia començat a fer. Un detall que fa sospitar que per trobar indicis contra la família de l’expresident tota ajuda era poca.
Una gestió del 2001
El cas que provoca dubtes és una peculiar investigació sobre una factura del 3 de desembre de 2001 que va expedir Iniciatives del Màrqueting i Inversions, SA, l’empresa de Jordi Pujol Ferrusola, per 661.174,04 euros, a la societat Adhoc Estratègia SL. Aquesta societat tenia aleshores com a administradora única María del Carmen Tejedor, una senyora que va declarar el passat mes de gener des de la cuina de casa seva. La factura era una comissió que provenia de la venda d’uns terrenys on l’empresa Isolux volia instal·lar la nova seu. El fill gran de l’expresident havia estat l’encarregat d’aconseguir els terrenys per a Isolux i d’aquí la comissió. De fet, els terrenys tenien un historial peculiar.
Isolux va contactar amb un tal Francisco Olivares que, juntament amb el seu soci Lorenzo Méndez, tenia part d’aquests terrenys, a trevés de la societat Méndez y Pastor. Tenien gran part dels terrenys, però en faltava un altre tros per completar els metres quadrats que necessitava l’empresa constructora per a la qual treballava Jordi Pujol Ferrusola. L’única propietat que faltava era de Carmen Tejedor, “amiga de feia molts anys d’Olivares”. Aquest la va convèncer que faria el negoci del segle si constituïa una societat, Adhoc Estratègia, perquè fos la titular els terrenys i després vendre’ls. I així ho va fer.
Un cobrament que la fiscalia interpreta a la seva manera
L’acusació, però, veu els fets d’una altra manera. De fet, el ministeri fiscal assegura que Jordi Pujol Ferrusola no va tenir cap paper en aquesta compravenda i que Isolux li va pagar a través de Adhoc Estratègia una comissió que, suposadament, es derivaria d’adjudicacions amb l’administració catalana. Ara bé, sense especificar ni quina, ni de quina manera, ni de quin percentatge. És a dir, sense relació de causalitat.
La tesi de l’acusació és que, quan van anar a la seu d’Isolux a cobrar els talons per la venda de les finques, els van demanar que subscriguessin un contracte de prestació de serveis amb Iniciatives Màrqueting i Inversions. En el mateix sentit, els haurien demanat que acceptessin pagar 100.000.000 pessetes a aquesta empresa, tot i que, segons la versió del fiscal, no havia dut a terme cap intermediació. “Van acceptar fer-ho atès que a ells no els afectava, pensant que es tractava d’algun tripijoc d’Isolux, motiu pel qual fins i tot en la seva comptabilitat el van descriure com a comissionista”, explica el fiscal en el seu escrit.
Però la teoria del fiscal se sustentava en un “croquis manuscrit de puny i lletra elaborat per Carmen Tejedor, donant explicació i resum de l’operació immobiliària”. Un document que suposadament Tejedor va escriure en seu policial. Però l’escrit feia olor de socarrim i la defensa de Luis Delso, un dels propietaris d’Isolux i processat en el cas, va decidir aclarir les seves sospites. El document semblava una prova preparada i acollia amb massa exactitud la tesi del fiscal. Amb el benentès que Isolux sempre va defensar la participació de Jordi Pujol Ferrusola en la negociació per aconseguir comprar els terrenys.
Els detectius que van aconseguir una prova de cal·ligrafia
La solució que van trobar per desfer el que veien com un document més fals que un euro de fusta va ser aconseguir un escrit de Carmen Tejedor i fer-ne una prova cal·ligràfica. Dos detectius es van fer passar per missatgers, van trucar a casa seva, la senyora els va atendre i amablement els va signar el rebut posant una nota sobre la correcció del lliurament que permetia tenir un model de la seva cal·ligrafia.
Una feina enginyosa que el fiscal ha retret als detectius amb la sospita que no havien actuat segons la Llei de Seguretat Privada. El president del tribunal, José Ricardo de Prada, ha rebutjat la formulació de la pregunta perquè, amb tafaneria poc dissimulada, tenia ganes de saber com s’ho havien fet dos perdiguers, que ben bé podrien ser els veïns que es pot trobar a la cua del súper. “Si van actuar correctament ja es veurà”, ha advertit esperonant a saber què van aconseguir. Tot i això, el fiscal Fernando Bermejo ha demostrat una afició sorprenent en l’art de la grafologia, fins al punt que semblava un dels interrogatoris de Sherlock Holmes quan analitza les lletres de les proves a les seves aventures.
Així, un cop van obtenir la lletra de la senyora Tejedor, un reconegudíssim grafòleg va fer un estudi comparatiu amb el suposat “manuscrit escrit del seu puny i lletra”. Ras i curt, les dues lletres s’assemblaven com un ou a una castanya peluda. De fet, l’informe, al qual ha tingut accés El Món, és prou concloent. Els documents van ser escrits per “dues persones diferents”. I aquí rau un dels dubtes més que raonables que fa emergir la defensa i que sembla incomodar les acusacions: qui va ser l’autor del “manuscrit del seu propi puny i lletra”?
La sospitosa declaració de la testimoni davant la UDEF
La resposta potser cal trobar-la en una acta de declaració policial, a la seu de la UDEF, el 19 d’octubre de 2016, que va fer Carmen Tejedor, en presència i amb tutela de l’inspector Álvaro Ibáñez. En aquesta declaració, a la qual ha tingut accés El Món, s’inclou aquest document suposadament manuscrit de Tejedor. En realitat, l’inspector de policia escriu l’expressió “manuscrit del seu propi puny i lletra”, que després faran servir de manera calcada el fiscal i el jutge instructor. Una declaració que grinyola i molt a les defenses i que signen tant Tejedor com l’inspector Álvarez. La prova pericial, la història explicada al document i les maneres d’investigar de l’inspector, que ja van quedar en evidència en la seva llarga declaració, han servit per posar més que en dubte una de les operacions amb què les acusacions intenten embolicar en negocis irregulars Jordi Pujol Ferrusola. Ara com ara, la irregularitat sembla que s’acomoda més en la investigació policial.
