Incomoditat. Així es pot descriure la situació amb la qual el ministre de Presidència, Justícia i Relació amb les Corts, Félix Bolaños, va entomar una pregunta sobre la Fundació Internacional i per a Iberoamèrica d’Administració i Polítiques Públiques (FIIAPP) la setmana passada. Una entitat del sector públic que presideix ara com ara el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. Una pregunta formulada pel portaveu de Justícia de Junts, Josep Pagès, a la comissió de Justícia celebrada el dijous passat al Congrés de Diputats, arran de les informacions sobre els contractes menors que hauria licitat aquesta fundació a jutges, fiscals i funcionaris del ministeri de Justícia, entre els que s’hi compten el secretari d’Estat, Manuel Olmedo, o els fiscals que van impulsar la imputació de Gonzalo Boye, advocat del president Carles Puigdemont, en el cas Mito, Ignacio de Lucas i Ángel Bodoque. També hi ha a la llista importants agents de la UDEF de la Policia Nacional que han participat en informes i atestats de l’operació Catalunya, com ara l’escàndol del llapis de memòria dels Pujol, únic cas amb condemna de l’operatiu contra l’independentisme.
El Tribunal de Comptes ja va emetre un informe el novembre de 2023 on expressava dubtes sobre aquests contractes, i la Intervenció General de l’Administració de l’Estat va posar el crit al cel en les seves auditories pels “errors comptables” de l’entitat. Unes avaluacions que també destaquen un providencial atac informàtic “ransomware” que va fer desaparèixer la comptabilitat dels exercicis 2020, 2021 i 2022. Tot i això, el ministre Bolaños, a la defensiva, va fugir de l’escomesa tot esmenant “determinats contractes i acords amb jutges i amb fiscals”. “Són projectes de cooperació internacional que finança la FIIAAP, que és una fundació que té aquest objecte”, va afegir.
De tota manera, Bolaños va admetre que les persones que fan les col·laboracions i que perceben els diners són proposades tant el Consell General de Poder Judicial com per la Fiscalia. “Tot està fiscalitzat, i quan s’acaba el projecte i es presta el servei es lliura un informe que ho acredita i finalment, una vegada fiscalitzat el projecte, s’abonen les quantitats que corresponguin”, va afegir. “Tampoc aquí el Ministeri no hi té res a dir i, per tant, jo simplement els informo de quin és el model”, va expressar breument traient-se les puces de sobre. Segons Pagès, “tot plegat fa un tuf de corporativisme i de corrupció”.
Membres de la UDEF i fiscals
De fet, als estats comptables d’aquesta fundació, als quals ha tingut accés El Món, hi apareixen empreses i entitats especialitzades en defensa, intel·ligència o seguretat però també membres destacats de la policia, de la judicatura i de la fiscalia. Fins i tot, uniformats de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera del Cos Nacional de Policia, la UDEF, que van elaborar informes de l’operació Catalunya. De fet, hi ha dos noms que destaquen amb tota la brillantor i que van participar, en el que és ara per ara l’única sentència condemnatòria del dispositiu clandestí contra l’independentisme, el cas del pendrive dels Pujol.
En concret, i com a exemple, l’inspector en cap de la UDEF, José Manuel Álvarez Luna, que l’abril de 2016 va cobrar 4.500 euros com a “expert pel projecte del Perú per a tècniques bàsiques d’anticorrupció”. Álvarez Luna va ser qui va lliurar el pendrive dels Pujol, sense saber-ne l’origen, al grup 12 de la UDEF per tal que “el treballessin”. Així ho afirmava el fiscal en el seu relat dels fets i així es va recollir en el sumari. També un altre vell conegut de l’operació Catalunya com Álvaro Ibáñez Alfaro, TIP 89.140, que va passar una factura, el maig de 2016, per import de 3.500 euros també en un projecte per al Perú. Ibáñez Alfaro va tramitar la primera denúncia anònima que es va fer servir com a excusa per començar a investigar independentistes i va ser imputat pel cas del llapis de memòria.
També s’incorporen a la llista del projecte Perú, amb 1.500 euros de pagament com a expert anticorrupció el gener de 2016, el comissari excap interí de la UDEF i cap de la brigada de blanqueig, José María García Catalán, que també es va veure esquitxat per l’afer del pendrive. Per altra banda, el comissari García Catalán va viatjar a Nova York el mes d’abril de 2016 per recollir testimonis contra el suposat finançament irregular de Podemos. Tal com va destapar el diari Abc, difonen les actes de les declaracions el mateix any. García Catalán va anar a Nova York acompanyat de la inspectora en cap Silvia Orna, que també va cobrar, ja el 2018, 6.500 euros de la mateixa fundació per un assessorament a Bolívia.
També han passat per caixa d’aquesta fundació Ángel Bodoque, fiscal que ara acusa Boye per blanqueig en el cas Mito, que va cobrar 3.500 euros pel mateix projecte del Perú. I, el fiscal que va iniciar la cacera de Boye, Ignacio de Lucas, amb contractes menors als quals ha tingut accés El Món, l’any 2018 i el 2019. Tots els contractes signats com a “expert” en projectes a Geòrgia, Àfrica Occidental, Tanzània o Sud-amèrica per imports de 1.780 euros, 1.200 euros, 1.644 euros, 5.790 euros, 2.655 euros, 4.800 euros, 4.186 euros i 1.196 euros. El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata, que s’encarrega del cas 3% i que va mantenir la peça d’Oleguer Pujol oberta durant més de nou anys, també va facturar 2.478 euros l’any 2018 per un projecte poc definit a Ghana.
Ningú veu els comptes clars
Aquesta fundació, de la qual encara resta molta documentació per analitzar, no ha passat gaire benparada pels sedassos i controls de l’administració. Així, el Tribunal de Comptes va emetre un duríssim informe el novembre de 2023, en què fiscalitzava els exercicis 2020 i 2021. El tribunal va detectar “incompliments de la normativa de contractes, determinades deficiències en el compliment de la normativa de personal i alguns incompliments en matèria de transparència i igualtat”. De fet, el Tribunal de Comptes ja advertia que la fiscalització s’havia dut a terme per “l’endarreriment registrat en la rendició de comptes”.
En el seu informe, el tribunal administratiu destaca que, en dos exercicis, la FIAPP va formalitzar un total de 349 contractes per valor de 83 milions d’euros, a més de 455 contractes més menors per un import de 4 milions. Així mateix, posava el crit al cel per com s’havien formalitzat aquests contractes per la seva “manca de garantia que s’hagués adjudicat el contracte a l’oferta amb la millor relació qualitat-preu, la no exigència de garantia econòmica definitiva, la manca d’acreditació de solvència financera i tècnica dels adjudicataris, la no justificació de recepció del servei o subministrament i, en el cas dels contractes menors, fraccionaments indeguts”.
La Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) tampoc veu clars els balanços de la fundació. En cap de les seves darreres auditories considera que es porta un control de la despesa com mana la legalitat. I troba a faltar el compliment de la traçabilitat comptable. Per exemple, en l’informe del 2019, l’IGAE “constata que la comptabilitat conté errors i deficiències reiterades, que posen de manifest la possible existència d’incorreccions no detectades, que podrien ser materials, i que no permeten verificar si els saldos corresponents compleixen els criteris de reconeixement comptable establerts en el marc conceptual per als passius“. Així, la IGAE va recomanar “la revisió de la totalitat de les activitats, analitzant i comparant, per a cadascuna, la documentació suport dels actius i passius esmentats i l’import registrat per a la compensació”.
Un estrany atac informàtic
Especialment interessant és l’informe de l’any 2023, on els auditors de l’IGAE es posen les mans al cap per una suposada intromissió “rasomware” el 16 d’abril de 2023 que “va afectar el sistema ERP comptable Navision, eina utilitzada per al registre de la seva informació financera”. Un atac que no va afectar els seus equips, però que, en canvi, “va tenir com a conseqüència la pèrdua de tota la comptabilitat corresponent als exercicis 2020, 2021 i 2022”. L’atac va ser tan sorprenent que fins i tot va afectar un sistema de “backup de la informació i les seves còpies de seguretat”.
Però, molt curiosament, es va poder reconstruir la comptabilitat a “partir d’una còpia de seguretat realitzada el 17 de setembre de 2022 per un responsable del departament d’informàtica i de diversos fitxers Excel que contenien descàrregues de la informació comptable de Navision realitzades pel departament financer amb anterioritat a la intrusió”. “Tota aquesta documentació estava arxivada en equips d’usuaris, per la qual cosa no va resultar afectada per l’atac”, avisen els interventors. D’aquí que subratllin que l’IGAE “no pot garantir la traçabilitat i la integritat de la informació original a causa de les modificacions de bona part dels fitxers que han servit de base per a la reconstrucció de la comptabilitat”. Un atac que va coincidir amb l’inici de les explicacions que el PP demanava sobre aquesta fundació al Congrés.
