Seran setze dies de judici, tots durant el mes de febrer, a la secció quarta de l’Audiència Nacional. És el cas Mercasa, l’empresa pública espanyola que es dedica a la construcció i gestió dels mercats centrals d’abastiment. Un sumari que després d’una llarguíssima instrucció del Jutjat Central d’Instrucció número cinc de l’Audiència Nacional arriba aquest dilluns a la primera sessió de la vista oral. De fet, Mercasa és una de les empreses embolicades en el cas Hirurok, on s’investiguen antics càrrecs de la Societat Espanyola de Propietats Industrials (SEPI) per contractes amb Servinabar, l’empresa a través de la qual s’ha implicat l’exnúmero tres del PSOE Santos Cerdán en un cas de possibles comissions irregulars a canvi de contractes públics.
En aquest cas, el tribunal haurà d’avaluar les peticions de pena de fins a 8 anys de presó que presenta la fiscalia especial contra la corrupció contra 17 persones i contra Mercasa, Icantema, Tuy Cincuenta i el Consorci Mercasa Incatema Consulting (CMIC) per les seves operacions a Angola i a la República Dominicana. Se’ls atribueixen delictes de corrupció en transaccions internacionals, falsedat documental continuada, malversació de diners públics, blanqueig de capitals i organització criminal. Tot plegat per un projecte claus en mà d’un mercat central majorista a la capital d’Angola, Luanda.
Segons, l’escrit de qualificació de la fiscalia i de la interlocutòria d’obertura del judici oral dictada pel magistrat José de la Mata, Mercasa i la resta d’empreses van muntar un entramat a través del Consorci Incatema Consulting per poder obtenir contractes públics a Angola i la República Dominicana entre el 2006 i el 2016. Unes adjudicacions que, a criteri del jutge i la fiscalia, es van assolir amb sucoses “comissions il·lícites a autoritats i funcionaris d’Angola” que van participar en el concurs d’adjudicació. Els contractes es van enfilar fins als 500 milions de dòlars, dels quals van arribar a cobrar-ne 200. Un cas que el jutge instructor va titllar “d’absolut menyspreu al dret i més inacceptable encara en una empresa pública espanyola com Mercasa”.
Un comissionista que va ser la clau
Els indicis recollits per la instrucció apunten que les empreses i els seus administradors van planificar l’obtenció dels contractes a través de suborns i comissions. Uns diners que haurien fet arribar a través dels “serveis d’un comissionista angolès anomenat Guilherme Taveira Pinto“, un home buscat per diverses jurisdiccions internacionals, fins i tot per Espanya, per la seva participació en el cas Defex, de venda de material militar espanyol a Angola, així com al Camerun i l’Aràbia Saudí.
La tesi de la instrucció és que les comissions que feien arribar a les autoritats i funcionaris d’Angola es pagaven amb diners que procedien dels contractes públics de les empreses espanyoles que, a la vegada, es camuflaven en pagaments de contractes de col·laboració amb societats com Sonadi, Soter i Metab, que controlava el mateix Taveira Pinto. Uns contractes que el magistrat, en una interlocutòria de 218 pàgines a la qual ha tingut accés El Món, considera més falsos que una moneda de tres euros dels quals veu indicis que tenien el caràcter “d’instrumentals”, amb l’única la “finalitat de pagar comissions per serveis il·lícits”. El jutge va calcular que les comissions ascendien a uns 20 milions d’euros.
Diners de Mercasa, desviats
Per altra banda, la investigació va obrir una altra via d’irregularitats. En detall, que els administradors d’Incatema i Ibadesa, amb els administradors de l’empresa pública Mercasa, es van fer seus, sense donar cap explicació, fons de l’empresa per import de 6 milions d’euros. Uns diners que es cobraven a través de societats i “ocultats amb contractes falsos”. De fet, la fiscalia calcula que es van apropiar de 16.147.404,85 euros públics.
Per al jutge, el sistema dels 18 acusats, suposava un modus operandi que es va repetir a la República Dominicana, Panamà -dues peces arxivades- i l’Argentina. En concret, es concertaven per “aconseguir, mantenir i modificar contractacions públiques a través del pagament de comissions”. Tot plegat amb societats que simulaven que eren “consultories” que cobraven una comissió percentual del volum del contracte públic que s’aconseguia firmar.
Uns diners que es “canalitzaven en comptes bancaris titulats per societats instrumentals o pantalla controlats pels comissionistes contractats per les empreses espanyoles”. Els càlculs de les comissions oscil·laven entre el 2% i el 8%. Uns fets que el jutge instructor va considerar un “menyspreu al dret, a les normes legals i ètiques, impulsades per una política de benefici a qualsevol preu”. Un fet que “resulta absolutament insuportable en una societat majoritàriament pública com és Mercasa, que persegueix interessos públics molt importants i rellevants i CMIC que tenia participació pública”.
