De moment, una primera passa. La Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Madrid, plaça número 45, ha acordat obrir diligències prèvies per un presumpte delicte d’odi arran de la querella presentada per Acció Cassandra pels càntics “polaco el que no bote” al Santiago Bernabéu i la seva posterior difusió en una peça humorística de la plataforma televisiva Movistar Plus+. Cassandra els va denunciar per un delicte d’odi de l’article 510 del Codi Penal.
La interlocutòria, datada el 5 de novembre i comunicada aquest matí a Cassandra, afirma que els fets presenten característiques que fan presumir la possible existència d’una infracció penal“. En la mateixa interlocutòria, el jutjat ha acordat el trasllat de l’expedient al Ministeri Fiscal per tal que emeti l’informe que és preceptiu. Un cop rebut, el jutjat decidirà com continuar.
Val a dir, que Acció Cassandra, en la seva denúncia també va sol·licitar obtenir les gravacions originals, identificar els responsables dels càntics i de l’elaboració i difusió del vídeo, i conèixer-ne l’abast. També ha reclamar la retirada cautelar del contingut i la preservació de les proves. Unes peticions que no han estat encara avaluades per la instrucció ni com a mesura cautelar.
“Un menyspreu que traspassa els límits”
En un comunicat, Acció Cassandra intepreta l’obertura de diligències com “un pas especialment rellevant” perquè “porta a l’àmbit judicial no només els càntics denunciats, sinó també el tractament editorial que en va fer un mitjà de comunicació”. Un procediment que esperen que permeti examinar “si convertir el menyspreu contra la minoria nacional catalana en contingut d’entreteniment pot tenir conseqüències penals”. Cassandra veu una escletxa per tal de valorar i aclarir els fets denunciats.
Per la seva banda, el president d’Acció Cassandra i advocat de la querella, Lluís Gibert, destaca la “singularitat” del procediment. “Que ens consti, és el primer cop que un jutjat obre diligències per un presumpte delicte d’odi arran d’una querella que denuncia conjuntament uns càntics catalanòfobs en un estadi i la seva reelaboració humorística per una plataforma audiovisual”, subratlla Gibert. “No avancem cap condemna: reclamem que s’investigui si convertir el menyspreu contra els catalans en entreteniment traspassa els límits penals“, insisteixen.
Fets del 18 d’octubre
Per a Cassandra, seguint la denúncia, els càntics es van perpetrar el 18 d’octubre durant el partit entre el Real Madrid i el Sevilla. Les càmeres van captar com el delegat madridista “Chendo” preguntava a Kylian Mbappé si sabia què significava polaco i, “després d’una explicació amb la boca tapada, tots dos reien“. El programa El Día Después, un clàssic de la informació esportiva, va convertir l’escena en una peça d’uns quaranta segons, presentada com una “clase de vocabulario madridista“. L’endemà, el compte oficial @MPlusDeportes la va publicar a X amb el text “La noche en la que Mbappé aprendió lo que es ser polaco…”.
Els advocats consideren que la “reelaboració amplifica el caràcter humiliant dels càntics i reclama que la discriminació contra la minoria nacional catalana rebi la mateixa protecció que qualsevol altra forma de discriminació”. En aquest sentit, remarca “que el mitjà no es va limitar a informar sobre uns fets: va seleccionar i editar les imatges, hi va afegir una narració burlesca i les va difondre amb un text propi”. Per a l’associació, “presentar l’insult com una broma contribueix a normalitzar el menyspreu contra els catalans per la seva identitat nacional“.
