Sherlock Holmes advertia al seu estimat Watson que és un error clamorós confondre una cosa estranya amb una cosa misteriosa. I tenia raó. Per exemple, una llarga instrucció judicial serveix per poder resoldre una cosa misteriosa, però mai amb coses estranyes. Una premissa que s’ha evidenciat en la primera part de la jornada d’aquest dimarts en el judici de l’operació Mito, la macrocausa per narcotràfic, narco transport i blanqueig de capitals contra la presumpta organització de José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. Un cas en què, en la peça de blanqueig, la fiscalia hi ha embolicat com a acusat Gonzalo Boye –l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont–, que ha afegit a la gairebé cinquantena de persones processades.
Després de la jornada d’ahir, en què el balanç va ser favorable a les defenses, aquest dimarts tocava la segona part de la declaració d’un dels testimonis estrella de l’acusació, la inspectora de la UDEF 127.263, instructora dels atestats d’aquesta causa. Els lletrats dels acusats ahir van fer festa major aprofitant que la malvolença cap a Boye del fiscal Ángel Bodoque i de la policia els va fer perdre els marges de l’acusació i va descobrir les costures de les proves incriminatòries. Unes costures que aquest matí han brillat amb llum pròpia en confirmar-se que la policia va confiscar un document que contenia gairebé tota l’estratègia de defensa de Boye. I va ser en un dels escorcolls precipitats després que un dels encausats canviés la declaració, dos anys després de la primera, per tal d’incriminar el lletrat de l’exili.
Una segona part entrebancada
Amb aquesta experiència prèvia, aquest matí ha prosseguit la testifical de la policia. En un ambient notòriament tens i espès, ha continuat l’interrogatori de l’advocat de Boye, Eduardo García. El lletrat ha esmerilat les preguntes i amb un to equilibradament impassible ha collat una testimoni que es mostrava renuent en alguna de les respostes i en clara incoherència amb els detalls que ha donat l’altra instructora dels atestats que ha declarat posteriorment, l’agent 129.615, també adscrita al grup 12 de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia (CNP).
El magistrat president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, s’ha hagut d’arremangar i ha retallat les ales a l’advocat, que ha trobat detalls on incidir en “l’estrany” atestat escrit contra Boye. Guevara ha entrat amb el comodí de posar el segell “d’impertinent” a un bon grapat de preguntes davant la sorpresa del lletrat, que ha demanat explicacions, educadament, de les travetes del magistrat. “Vull que preguntin!”, ha exclamat Guevara, “i no pas que perdin el temps”. García no s’ha arronsat i ha continuat l’interrogatori sense a penes cap més interrupció. El missatge havia quedat clar. Molts detalls en què incidia en les preguntes, el tribunal ja els tenia clars, fins i tot en documents aportats just abans del judici per part de l’equip defensor de Boye. “Les conclusions les fem nosaltres”, ha fet memòria el magistrat.
Documents de la defensa en mans de la policia, la fiscalia i la jutgessa instructora
L’advocat ha subratllat amb les seves preguntes a la inspectora per què havien escorcollat el despatx de Boye i per què se’n van endur un material determinat. El “no ho sé” o “pensi que fa set anys d’això”, han estat els primers amortidors, però a mesura que el lletrat furgava en els atestats, l’argumentari policial es reduïa. Així ha subratllat que l’atestat de 23 de setembre de 2019, clau per a l’acusació, s’escriu arran de la declaració inculpatòria de Manuel Puentes Saavedra, testimoni sobtat de càrrec, després de dos anys d’investigació, incriminant Boye i a canvi de poder sortir en llibertat provisional d’acord amb el fiscal instructor, Ignacio de Lucas. “A tots els paràgrafs d’aquest atestat hi surt la declaració de Puentes Saavedra… i són set pàgines!”, ha assenyalat García.
L’advocat ha començat a repassar el material que van confiscar al despatx arran d’aquesta declaració, com el mòbil, un llapis de memòria i documents d’on van extreure xats de Whatsapp entre Boye i el despatx d’advocats que li porta el cas, García Peña y Andújar. I el que és més greu, un document de 52 pàgines a doble columna on es detallava l’estratègia de defensa. És a dir, en una banda hi havia la declaració de Puentes Saavedra i a l’altra les respostes de la defensa de Boye. Tot plegat, documents clau en l’estratègia de defensa que va arribar a mans de la policia, de la fiscalia i de la jutgessa instructora sobre la imputació de blanqueig per haver dirigit legalment la reclamació, davant el Sepblac, de 890.000 euros confiscats a l’aeroport de Barajas a Manuel González Rubio i quatre més encausats en l’operació Mito. Per a la defensa, l’admissió que es va confiscar aquest document i que es “van fer els apunts que estimaven oportuns” per part de la policia avala la tesi de la “investigació prospectiva” on a més d’elaborar una imputació es va vulnerar el dret del secret professional de Boye, dels seus advocats, d’altres implicats en el cas, així com del principi d’igualtat d’armes que ha de regir un judici just.
