La sala penal i civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha contradit les expectatives. La sala que presideix Jesús María Barrientos ha decidit remetre una qüestió d’inconstitucionalitat l’aplicació de la llei d’amnistia als condemnats per desobediència a l’expresident Quim Torra, l’exsecretari de la Mesa del Parlament, el cupaire Pau Juvillà, i l’exconseller d’Exteriors i exalcalde d’Agramunt, Bernat Solé. En les seves resolucions, els magistrats entenen que la llei d’amnistia és la “negació del dret penal com a instrument de pacificació social”. Així consideren que cal preguntar al Tribunal Constitucional si es vulnera el principi d’igualtat i el principi de legalitat amb l’aplicació de la llei de l’oblit penal pels independentistes.
Tots tres van ser condemnats per accions relacionades amb el Procés. Torra per una pancarta en defensa de la llibertat d’expressió i en contra l’existència de presos polítics. En el cas de Juvillà, per tenir llaços grocs penjats en el despatx de paer de la CUP a l’Ajuntament de Lleida i Solé per la seva implicació en l’organització del referèndum del Primer d’Octubre de 2017, quan era alcalde d’Agramunt En tot cas, el Tribunal aprofita els tres casos per dictar tres interlocutòries duríssimes amb el contingut de la llei i, fins i tot, posant en dubte que el text serveixi per als objectius de normalització política de Catalunya amb el benentès que alguns dels beneficiaris de la llei han anunciat que persistiran en l’objectiu de la independència.
Per altra banda, el TSJC també ha volgut remetre al TC i al TJUE remetre una qüestió de constitucionalitat i una prejudicial els casos de Natàlia Garriga per un suposat delicte de desobediència greu i de Josep Mª Jové i Lluís Salvadó per suposats delictes de desobediència, prevaricació i malversació, pels mateixos motius.
Desbordament de la legalitat
Segons detalla la interlocutòria, amb la llei es desborda al principi de legalitat, el de seguretat jurídica i el principi d’igualtat. De fet, arriba a acusar la llei de fer “desaparèixer l’Estat democràtic i de dret proclamat a l’article 1 de la Constitució espanyola”. També retreu que la llei és una intromissió del poder legislatiu davant el poder jurisdiccional. De fet, ho titlla “d’interferència” entre els poders i s’escamen que es poden “despenalitzar conductes segons la ideologia que professen els condemnats”.
