La no detenció del president Puigdemont per part dels Mossos està desencadenant una allau de reaccions. Hazte Oír i Vox van presentar querelles contra la policia catalana per no haver detingut al president Puigdemont. La sala de Vacances del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha demanat a la policia catalana que aporti informació sobre la no detenció de Carles Puigdemont abans d’admetre, o no, les dues querelles presentades per la part més ultra de l’espanyolisme. En dues providències, el tribunal ha notificat que ha rebut les querelles i per això ha demanat als Mossos la planificació i elaboració de l’operatiu per detenir Puigdemont i posar-lo a disposició judicial, el desenvolupament de l’operatiu i l’avaluació policial de l’execució de l’operatiu. El TSJC ha demanat al cos policial que aquesta informació arribi “amb la major brevetat possible” i en un termini màxim de 10 dies.

Puigdemont reivindica la base independentista des del faristol sota l'Arc de Triomf en el seu retorn a Catalunya / Mireia Comas
Puigdemont reivindica la base independentista des del faristol sota l’Arc de Triomf en el seu retorn a Catalunya / Mireia Comas

El retorn de Puigdemont i la seva no captura

La tornada del MHP Carles Puigdemont va suposar un terrabastall polític. La seva aparició i, posterior desaparició va col·lapsar la ciutat de Barcelona i va posar en una situació molt delicada els Mossos d’Esquadra i el Departament d’Interior. De fet, Vox va presentar davant del TSJC una querella contra Joan Ignasi Elena, el conseller d’Interior en funcions, el responsable del dispositiu policial de Mossos; i els suposats col·laboradors de l’expresident com pot ser l’advocat Gonzalo Boye, per haver ajudat el MHP a fugir i incórrer en delictes d’omissió del deure de perseguir delictes, encobriment, desobediència i denegació d’auxili a l’autoritat judicial i prevaricació.

Per la seva part, el grupuscle ultra Hazte Oír, va anunciar que denunciaria el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al president del Govern en funcions, Pere Aragonès, i al cap dels Mossos d’Esquadra per “omissió del deure de perseguir delictes”.

Comparteix

Icona de pantalla completa