La batalla per la llei d’amnistia continua entre els organismes jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional. Ara bé, els togats constitucionalistes mantenen la posició, malgrat la divisió interna que genera la llei de l’oblit penal per l’independentisme. Així ho mostra la darrera resolució del TC, que resol la qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la sala penal del Tribunal Suprem sobre l’adaptació de la llei a la Constitució. El tribunal ha tornat a avalar la llei i només estima el dubte del Suprem sobre qui pot ser amnistiat.
De fet, el TC només recorda als jutges que ja ho va resoldre en la sentència que avalava la llei, que ordenava que calia interpretar-se també en benefici de qui eren contraris al Procés. En aquest sentit, la mateixa judicatura ha aplicat l’amnistia majoritàriament i sense tants miraments als policies i guàrdies civils investigats en diversos casos, com la causa del Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona on hi havia un gran gruix de policies antiavalots investigats. La decisió no s’ha pres per unanimitat i s’ha repetit el resultat del recurs sobre la llei d’amnistia, amb l’anunci de quatre vots particulars, del sector més ultra del tribunal: Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño.
Desordres públics, l’excusa
El Suprem va plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat respecte a un cas d’una condemna per “desordres públics agreujats”. En la seva interlocutòria, els magistrats de la sala penal raonaven que aplicar l’amnistia podria vulnerar el principi de seguretat jurídica, del d’igualtat i el d’exclusivitat jurisdiccional. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez Sancho, estima la vulneració del principi d’igualtat. Ara bé, la resolució deixa clar que només fa que seguir el criteri fixat per la sentència que avalava la llei.
Per altra banda, desestima la resta de qüestions plantejades. De fet, tomba la possible vulneració del principi d’exclusivitat jurisdiccional que pels magistrats del TC només “s’al·lega subsidiàriament i sense prou suport argumental per part del Suprem”. Així en aplicació de la doctrina constitucional fixada en la resolució que avalava la llei d’amnistia, la nova sentència a la qüestió rebutja les vulneracions del principi d’arbitrarietat, d’igualtat i prohibició de discriminació i de seguretat jurídica, recordant els arguments de la sentència de l’amnistia.
La sentència és especialment dura amb la qüestió al·legada pel Suprem sobre la vulneració del principi de seguretat jurídica. Els magistrats retreuen al Suprem que “es tracta òbviament d’aspectes no només extrajurídics sinó també purament hipotètics, l’anàlisi dels quals és aliena al judici de constitucionalitat que ara ens correspon”. Comptat i debatut, els acusa d’especular políticament sobre el dret del poder legislatiu a elaborar lleis que poden beneficiar la ciutadania.
