Bufetada de la poderosa Sala Penal del Tribunal Suprem a l’estratègia de lawfare de Vox. Els magistrats han rebutjat a admetre a tràmit una querella presentada per Vox contra la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, per permetre l’ús de llengües cooficials al Ple de la Cambra Baixa el passat 19 de setembre, abans que fos autoritzat pel Reglament. Els togats són concloents: “No hi ha cap delicte”. Una conclusió compartida pel ministeri fiscal que va demanar inadmetre la querella en el seu escrit de qualificació.
En una interlocutòria de sis pàgines, a la que ha tingut accés El Món, la Sala raona que els fets imputats únicament són l‘autorització perquè els parlamentaris no utilitzessin de forma obligatòria el castellà i els fos permès l’ús d’altres llengües oficials de l’Estat. Un permís que es va acordar “en un context de modificació del Reglament del Congrés dels Diputats per permetre aquesta situació”. De fet, el tribunal remarca que la “modificació del Reglament que va tenir lloc dos dies després quan es va aprovar la nova redacció per autoritzava a la cambra l’ús de llengües diferents de l’espanyol”.
No hi ha prevaricació per enlloc
En la resolució, el ponent Andrés Martínez Arrieta, afegeix que el fet que “no estigués expressament autoritzat en la sessió del dia 19 de setembre, no significa que no se’n pogués autoritzar la utilització, en la forma en què es va utilitzar, i d’acord amb la modificació que tindria lloc dos dies després”. En aquest marc, remarquen que el delicte de prevaricació, del que acusava Vox, “exigeix que l’acció imputada sigui il·legal, injusta i arbitrària”. Per tant, no n’hi ha prou amb la “mera contrarietat al dret sinó que cal que aquesta contrarietat al dret sigui una contrarietat als principis i valors constitucionals”.
“La mera il·legalitat”, continuen els magistrats, “és susceptible de ser corregida mitjançant la utilització de les normes de policia, fins i tot judicialment, reposant la legalitat trencada, però el delicte de prevaricació exigeix un plus de contrarietat amb la norma causant d’una lesió de valors i principis constitucionals que al fet denunciat no hi concorre”.
