El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha registrat un escrit d’oposició a l’execució de la sentència de les pintures murals de Sixena. En aquest escrit, la institució ha presentat dos informes i un vídeo, als quals ha tingut accés El Món, on reputadíssims experts internacionals recomanen deixar les pintures murals on són i evitar el seu trasllat perquè es podrien esberlar. De fet, tots dos informes reclamen “avaluar els riscos” pel “valor social” de les obres.
Dos informes amb els quals el Museu ha tornat a justificar al Jutjat d’Osca la seva” incapacitat tècnica per dur a terme la retirada i el trasllat de les pintures pel risc de danys irreparables que aquesta operació versemblantment suposa”. Així mateix, reitera “la seva extrema fragilitat i els danys irreversibles que per aquesta raó poden patir, de manera altament probable, en les àrdues i complicades actuacions necessàries per al compliment voluntari (o forçós) de la sentència”.
Els informes venen signats, per una banda, per la doctora Simona Sajeva, tota una institució en la conservació d’obres d’art, i un segon informe de l’ICCROM (International Centre for Study of Preservation and Restoration of Cultural Property), una entitat internacional que té com a objectiu protegir el patrimoni cultural i artístic dels estats que l’integren. No només han aportat aquests documents, que inclouen un vídeo, sinó l’opinió raonada de dues de les expertes que participen en la comissió creada per les administracions que remarquen que les pintures es conserven gràcies al sistema de protecció del MNAC. A més, els informes van acompanyats d’un vídeo on es mostra el perill de desintegració de les pintures.
L’informe de l’ICCROM
L’ICCROM, acrònim de l’International Centre for Study of Preservation and Restoration of Cultural Property, és una organització que té com a missió principal ajudar els estats membres a conservar el seu patrimoni cultural. Com a entitat va enviar en missió oficial al MNAC una de les seves tècniques per a la confecció de l’informe. El document, de 17 pàgines i un vídeo al qual ha tingut accés El Món, destaca que “les pintures es poden considerar supervivents d’una pèrdua catastròfica, rescatades en circumstàncies d’emergència“.
“El seu estat actual alterat i fràgil les fa especialment vulnerables a les pertorbacions físiques i als canvis ambientals”, explica. Afegeix també que el seu estat pot descriure’s com “alterat, fràgil i reactiu”. Com a tal les pintures són vulnerables a un major deteriorament, en particular en cas de canvis ambientals o pertorbacions físiques com ara cops i vibracions. Finalment, l’ICCROM “recomana encaridament avaluar exhaustiva dels riscos basant-se en els valors existents abans de dur a terme qualsevol acció relacionada amb la reubicació”. El vídeo mostra com es desfà la pintura quan només s’acosta un instrument. Els experts insisteixen que caldria incloure no només consideracions materials pel trasllat, “sinó també una avaluació dels valors patrimonials, sospesant la importància social i cultural de reubicar les pintures juntament amb els riscos de conservació material, per tal d’identificar les mesures adequades”.
Simona Sajeva
Per la seva banda, l’informe signat per Simona Sajeva, té data d’1 de setembre de 2025, que complementa el seu estudi anterior de 2016, en què analitza la fragilitat de les pintures i assenyala els punts crítics del calendari proposat pel govern de l’Aragó. En aquest sentit remarca, “l’absència d’una avaluació integrada dels riscos així com les pèrdues potencials relacionades amb l’operació”.
De fet, la seva conclusió és que tant “el termini com la proposta tècnica ignoren els greus riscos de danyar de forma irremeiable les pintures, i per tant són inviables”. De fet, aquest informe també subratlla la perillositat del trasllat i el lloc on s’han d’exposar. “La reubicació de les pintures a la sala capitular, encara que rehabilitada, comporta riscos potencials per conservar-los que haurien de ser objecte d’una avaluació preliminar minuciosa”, indica l’informe. “Cal una avaluació preventiva dels riscos, per tal d’identificar els possibles punts crítics i activar mesures eficaces de prevenció i mitigació”, afegeix.
Per altra banda, les expertes que participen en la comissió creada per les administracions, per part de la Generalitat i de l’Ajuntament, destaquen el deficient estat de conservació de les pintures que es mantenen “relativament estables gràcies a un entorn ambiental monitorat, amb paràmetres pràcticament invariables, i de l’atenció permanent de professionals especialitzats. Per tant, qualsevol canvi posaria en risc les pintures.
