El Procés ha generat tants casos judicials que la llista és interminable, laberíntica i, sobretot, plena de recordatoris. Un dels exemples serà la vista prevista pel pròxim 26 de juny al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a la sala de vistes III de la planta 6 de la seu a Luxemburg. Serà el moment de presentar les conclusions del recurs de cassació que van interposar el 15 de setembre de 2023, Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí contra la sentència del Tribunal General, dictada el 5 de juliol de 2023 sobre la decisió del Parlament Europeu de no atorgar-los la immunitat parlamentària i atorgar el suplicatori a la justícia espanyola, el 9 de març de 2021.
El TGUE va decidir desestimar la pretensió dels tres eurodiputats i immediatament es va decidir presentar recurs. De fet, Puigdemont va sentenciar: “Res no acaba”. La decisió darrera de la justícia europea sobre la immunitat parlamentària i l’aixecament del suplicatori per part de l’Eurocambra, arriba quan només tres dels recurrents pot tenir escó d’eurodiputat. En concret, Toni Comín, que està pendent del reconeixement judicial de la seva condició d’europarlamentari. Carles Puigdemont ni es va presentar a les passades eleccions i Clara Ponsatí ni tan sols milita a Junts i Lliures i per Europa, la formació amb què van concórrer per primera vegada al Parlament Europeu, l’any 2019.
Dos elements claus
En aquest sentit, van preparar un recurs amb deu punts claus, en els quals destacaven e fumus persecutionis –intenció de perjudicar un adversari sota un suposat argument legal– i l’origen polític del procés penal espanyol pel qual es demanava l’aixecament de la immunitat. El TGUE va replicar en aquell moment que no podia acollir les seves pretensions perquè el procediment obert contra els eurodiputats és del 2017, abans de ser escollits i, finalment, declarats eurodiputats amb totes les prerrogatives. Així, el tribunal interpreta que la persecució penal contra els tres exiliats no és per perjudicar la seva acció política, perquè el processament era anterior a la seva elecció per a la cambra europea.
El recurs presentat buscava fer implicar més al TJUE en els drets parlamentaris. De fet, normalment, el TJUE és més agosarat en la defensa dels drets dels parlamentaris que no pas el Tribunal General de la Unió Europea, que és de la jurisdicció administrativa i defensa amb més facilitat la decisió de l’Eurocambra. Un dels punts forts del recurs era la manca d’imparcialitat d’Adrián Vázquez, eurodiputat de Ciutadans i president de la comissió Iuri, encarregada de tramitar els suplicatoris, i del ponent del suplicatori, eurodiputat búlgar del mateix grup de Vox. Vázquez ja ni milita en una formació clausurada políticament.
