Sorpresa en la vista oral del Tribunal de Comptes celebrat aquest matí a Madrid per les despeses del Primer d’Octubre. És el judici comptable contra els expresidents de la Generalitat, Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers i altres ex-alts càrrecs del Govern del 2012 al 2017 per les despeses de l’1-O i del Diplocat. La vista, però, ha tingut una testimoni inesperada, la de María Luisa Lamela Díaz, Interventora General de l’Estat, peça clau en el procés de reclamació de 3,1 milions d’euros per les despeses del Procés imputades a la Generalitat i els seus organismes.
Lamela és germana de Carmen Lamela, magistrada actual del Tribunal Suprem i encarregada de la instrucció del Procés quan estava a l’Audiència Nacional i que va empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Luisa Lamela, una de les tres testimonis d’aquest matí, ha admès que els interventors de l’estat no tenien “capacitat” per controlar tots els pagaments de la Generalitat el 2017 encara que el Ministeri d’Hisenda deia el contrari. És a dir, com va dir l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en seu parlamentària i des de l’estrada com a testimoni en el judici del Procés. Una exposició que ha esverat les defenses en veure com incomprensible que l’Estat, que es vantava de controlar la Generalitat, no fiscalitzés les fitxes de despeses i més respecte als pagaments per partides polítiques.
Segons la seva versió, amb la prevenció que no recordava gairebé res, ha assegurat que els pagaments eren relativament automàtics si portaven certificació de la intervenció de la Generalitat. En definitiva, ha apuntat que no tenien capacitat per controlar els pagaments i que les abonaven en funció dels fitxers que els arribaven, “bàsicament sous i salaris”. De fet, l’advocacia de l’Estat ja es va retirar d’aquest procediment i hi va entrar Societat Civil Catalana.
Un cas que hauria d’entrar en l’amnistia
En aquesta causa la fiscalia demana una responsabilitat patrimonial de 3,1 milions d’euros als 35 encausats, uns 336.000 menys dels inicialment reclamats perquè havia retirat del còmput la campanya ‘Civisme’. Per la seva banda, Societat Civil Catalana, també acusació, reclama més de 5 milions d’euros tant pels costos d’organitzar i celebrar l’1-O com per la despesa de la “política exterior” desplegada pel Govern a través del Diplocat durant els anys del ‘procés’.
D’altres encausats rellevants són els exconsellers Francesc Homs, Andreu Mas-Colell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig; exsecretaris generals com Albert Royo, Joaquim Nin, Roger Albinyana o Aleix Villatoro; secretaris de departaments i delegats de la Generalitat a l’estranger com Amadeu Altafaj, Martí Anglada, Andrew Scott o Josep Suàrez Iborra. Les defenses en demanen l’arxiu i ERC va demanar la suspensió per entendre que entrava dins la llei d’amnistia pactada entre PSOE, ERC, Sumar, i Junts.
