L’antiindependentisme de Jesús María Barrientos, rei dels jutges contra el Procés –el Tribunal Suprem va anul·lar el judici a la Mesa de Carme Forcadell per la seva manca d’imparcialitat–, s’ha vist desbancat aquest dijous per l’anticatalanisme furibund d’un altre jurista, autor de la frase ”es pretén que és innocent però és independentista”. L’escenari del duel ha sigut el judici contra el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, acusat de desobediència per no haver entregat les obres de Sixena que eren al Museu Diocesà de Lleida, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El rival de Barrientos era Jorge F. Español Fumanal, advocat de l’acusació particular en representació de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena. L’hostilitat manifesta d’Español contra l’espanyolíssim Barrientos, del qual ha assegurat que li limitava el seu dret a la defensa i que l’abocava a fer el judici amb “por” de “ser expedientat”, ha generat una situació inesperada. L’encara president del TSJC, que també presidia el judici, s’ha passat la vista vetant preguntes impertinents del representant aragonès i, en canvi, ha mantingut una interacció fluida i sense tensió amb l’advocat d’independentistes Jaume Alonso-Cuevillas, que s’encarregava de la defensa de Puig.
“Tinc por de parlar, no em sento amb llibertat amb aquest tribunal”
El xoc entre Español i Barrientos ha començat ja en les qüestions prèvies. El lletrat –que al final de la sessió s’ha autodefinit com a “persona noble” i ho ha vinculat al fet de ser aragonès– ha disparat amb bala contra el magistrat des que ha obert la boca per primera vegada. “Jo tindria moltes qüestions prèvies, però tinc por de parlar per por de ser condemnat. No em sento amb llibertat, no estic en condicions de parlar en aquest tribunal. Voldria demanar un nou tribunal, però com que no es concedirà, en tot cas em plantejaré demanar la nul·litat del judici a posteriori”, ha deixat anar.
El comentari pot haver deixat la sala astorada, però Barrientos sabia d’on venia la rebequeria. Quan la vista s’ha reprès després d’una pausa per deliberar sobre les demandes plantejades en les qüestions prèvies –Cuevillas havia demanat la suspensió fins al dia que Puig pogués comparèixer per videoconferència, cosa que li ha estat denegada–, el president del tribunal ha llegit un paràgraf d’una interlocutòria en què reclamava lleialtat processal a l’advocat de Sixena, un text que ha defensat com a vàlid. Ha donat forassenyades les queixes de l’advocat aragonès i ha continuat amb el judici.
“Puc fer preguntes i no tindré conseqüències disciplinàries?”
Però l’aragonès Español no tenia cap intenció de tirar la tovallola i ha continuat interpretant el paper de defensor amb la llibertat coartada. Amb un grau d’insistència en la formulació de preguntes especulatives als testimonis que feia difícil no pensar que acumulava deliberadament greuges per demanar la nul·litat del judici quan surti la sentència. De fet, ha quedat clar que la resolució no li semblarà bé en cap cas, perquè d’entrada ja no li agrada ni la llei: “En un altre país podria demanar tres o quatre anys de presó”, ha rondinat davant la impossibilitat de reclamar que es condemni Lluís Puig a una pena privativa de llibertat, no prevista pel Codi Penal espanyol per al delicte de desobediència.
La paciència de Barrientos amb Español ha estat al límit durant tota la vista. Un dels moments aguts de la crisi ha sigut quan el lletrat aragonès ha dit que no pensava fer cap pregunta a l’exdirector general de Cultura Josep Maria Boya Busquet, un testimoni que havia demanat ell. “Aquesta acusació particular es reitera en la seva impossibilitat d’exercir el dret a la defensa, per tant, no farà preguntes”, ha etzibat. El president del tribunal no se’n sabia avenir. “Pot donar una explicació de per què fa venir aquest testimoni i després no li pensa preguntar res?”, ha replicat visiblement irritat. “Puc fer preguntes i no tindré conseqüències disciplinàries?”, ha insistit Español. “Si té preguntes, faci-les”, ha respost secament Barrientos.
La venjança, en aquest cas, ha sigut un plat que no s’ha servit gaire fred. Quan Boya ha dit que recordava el dia que va arribar el requeriment a Lluís Puig perquè era 7 de juliol, sant Fermí, i va pensar “ja ha arribat el toro”, Español ha protestat i Barrientos ha ignorat la seva protesta. Poc després, el mateix ex director general ha qualificat de “setge militar” l’operació de la Guàrdia Civil per endur-se les peces de Lleida aprofitant el 155. El lletrat s’ha queixat amb més intensitat: ”Senyoria…!”. I la rèplica freda del president del tribunal ha estat: “Vostè ha preguntat i ell contesta el que li sembla”.
“No contesti!”: la intervenció més repetida per Barrientos als testimonis interrogats per Español
A partir d’aquí, els avisos de Barrientos a diversos testimonis perquè no responguessin a determinades preguntes d’Español s’han anat repetint una vegada i una altra. Ha passat, per exemple, quan li volia fer dir a un capità de la Guàrdia Civil que va participar en l’operació de “rescat” (sic) de les peces si creia que, en cas de no haver muntat aquell dispositiu, la Generalitat les hauria entregat.
El “no contesti” ha ressonat a la sala stambé quan el lletrat ha preguntat un altre testimoni si l’exconseller Santi Vila –predecessor de Puig i que no era jutjat en aquesta vista – havia dit que volia desobeir la sentència. I quan Español ha intentat desacredirar una testimoni de la defensa –l’advocada dels serveis jurídics de la conselleria de Cultura, Pilar Bayarri– preguntant-li si havia fet una conferència sobre el cas. I moltes vegades més.
Español ha tensat la corda fins al límit quan, en la fase final de la vista, en el seu informe, ha assegurat adreçant-se a Barrientos: “Aquest lletrat té més interès que vostè a condemnar aquest senyor, perquè és un mal exemple per a tothom”. El cometari ha fet posar els pèls de punta al magistrat, que arrossega com pot la seva motxilla per manca d’imparcialitat, i ràpidament l’ha tallat: “Aquest president no té cap interès a condemnar o no condemnar ningú!”.
Així s’ha arribat a un “vist per a sentència” que obre ara el període en què el tribunal s’ha d’enfrontar a una vista grotesca –pel camí, Español havia deixat anar perles com ara “es pretén fer creure que aquest senyor és innocent, quan és independentista i deu estar orgullós del que va fer”– sobre la qual els magistrats hauran de dictar una resolució com puguin.
