L’ofensiva de la internacionalització del Procés per la via de la justícia europea està obrint diversos fronts a l’Estat. Ahir mateix, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va remetre a Espanya les tres qüestions i preguntes que vol que l’Advocacia de l’Estat respongui de manera clara arran de les demandes presentades per l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, l’exsecretari de la cambra catalana, Eusebi Campdepadrós i el grup parlamentari de Junts per Catalunya a la legislatura passada. Aquest mateix matí, l’equip legal de Campdepadrós, que coordina l’advocat Jordi Pina, ha presentat un escrit davant la sala Penal del Tribunal del Suprem, que presideix Manuel Marchena.
L’objectiu de l’escrit, de tres pàgines i al que ha tingut accés El Món, per tal que “valori” aquesta “circumstància nova” en la resolució del recurs de cassació que va presentar contra la sentència de la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els absolia per un delicte de desobediència per tramitar resolucions parlamentàries de retrets a la monarquia i sobre el dret a l’autodeterminació. Un recurs que vol desmuntar el relat i que la sentència reculli la vulneració de drets polítics com la immunitat parlamentària i la llibertat d’expressió i reunió. En canvi, el ministeri fiscal també va recórrer l’absolució, però, en aquest cas, per demanar condemna.
Les tres preguntes
Així, l’escrit registrat fa saber a la sala Penal del Suprem, que recorda als magistrats que ja es va aportar la demanda al TEDH quan es va recórrer l’admissió de la querella presentada pel ministeri fiscal. És a dir, quan el TSJC va dictar la interlocutòria amb què tramitava la denúncia de fiscalia per les resolucions parlamentàries que segons el Tribunal Constitucional no es podien debatre a la cambra catalana, Campdepadrós va presentar un recurs de súplica aportant la demanda. És a dir, que la judicatura espanyola tenia perfecte coneixement de la via judicial europea del cas.
Un cop s’han admès les tres demandes, i s’han unificat en un mateix procediment, el TEDH ha demanat al Regne d’Espanya aclarir el valor de la sobirania del Parlament i dels seus diputats, quin és el límit dels drets polítics dels diputats catalans segons el sistema constitucional espanyol i, en darrer terme, si la potestat del Tribunal Constitucional d’obrir diligències penals és respectuós amb les condicions que requereix un procés judicial per ser “equitatiu”. El TEDH formula les tres preguntes en relació amb el Conveni Europeu de Drets Humans i les vulneracions denunciades pels tres demandants dels seus articles.
Les possibilitats futures
La maniobra de la defensa de Campdepadrós té una intenció de fons i és advertir al Tribunal Suprem que la justícia europea s’està mirant amb lupa les “coaccions” al Parlament de Catalunya per part del govern espanyol, el ministeri fiscal i l’advocacia de l’Estat. Per tant, la “valoració” sol·licitada és que abans de prendre en deliberació el cas tinguin presents les preguntes formulades pel TEDH que ja són una bona pista de quin serà l’objecte i el motiu de la futura resolució dels magistrats europeus.
D’aquí es podria deduir, que atès la relació entre els dos processos, tant per les persones implicades com els fets, el Suprem podria dilatar la seva resolució a l’espera de la decisió europea o bé fermar el seu criteri en una doble possibilitat. Per una banda, ratificar la sentència del TSJC o, per l’altra, admetre el recurs de fiscalia i condemnar al marge del que pugui dir la justícia europea.
4
27
