Sense fissures i més després de la divisió en la sentència sobre el recurs d’inconstitucionalitat a la llei d’amnistia. El ple del Tribunal Constitucional ha inadmès per unanimitat totes les recusacions contra els magistrats conservadors Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i José María Macías plantejades en els recursos d’empara del president a l’exili Carles Puigdemont, Toni Comín, i dels consellers condemnats per malversació Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull. També s’ha desestimat la recusació de Vox contra el president del TC, Cándido Conde-Pumpido.
Les defenses demanaven que no poguessin participar en les deliberacions dels recursos d’empara contra la decisió del jutge instructor de la causa del Procés del Tribunal Suprem, Pablo Llarena ,de mantenir les euroordres i de no aplicar l’amnistia al delicte de malversació. És a dir, sobre l’aixecament de les mesures cautelars. La decisió, però, afectarà poc a la intencionalitat del Tribunal que formarà tribunal amb una majoria de set membres progressistes i cinc conservadors.

Tothom pot deliberar
La tesi del TC ha estat respectar la seva jurisprudència sobre les recusacions i ha evitat apartar a cap magistrat, tenint present que Macias sí que va ser apartat del recurs d’inconstitucionalitat sobre la llei d’amnistia per haver signat un document contra l’aplicació de la llei. Les recusacions dels tres magistrats conservadors per part de l’advocat Gonzalo Boye van forçar el TC a ajornar l’admissió a tràmit dels recursos d’empara presentats per Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig.
Per la seva banda, Enrique Arnaldo va advertir la seva incomoditat participant en la deliberació del recurs de Lluís Puig, quan la seva imparcialitat estava en dubte per les dues persones que es trobaven en la mateixa situació, Espejel i Macias. En tot cas, un cop rebutjades les recusacions, durant el primer ple del mes d’octubre el tribunal podrà aprovar l’admissió de tràmit dels recursos d’empara contra la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de mantenir les euroordres i de no aplicar l’amnistia.